Ciència
Societat 12/01/2022

Trenta anys de recerca per fer bategar el cor d’un porc en un home

La clonació i l’edició genètica fan possible el primer transplantament de cor d’un porc a una persona

3 min
Un dels cirurgians mostra el cor de porc abans de trasplantar-lo al pacient

BarcelonaLa vida de David Bennett, de 57 anys, penjava d’un fil. El seu cor, seriosament malmès, ja no acceptava cap mena de teràpia, i estava tan malament que no podia optar a un trasplantament. Només li restava recórrer a opcions experimentals d’enorme risc i Bennett va accedir-hi. La proposta que va traslladar-li Bartley Griffith, cirurgià del Centre Mèdic de la Universitat de Maryland (UMMC, en les sigles en anglès), va ser la de trasplantar-li un cor de porc modificat genèticament i sotmetre’s el que li pogués quedar de vida a un tractament immunosupressor de gran potència i a un estricte programa de prevenció d’infeccions, ja que es quedaria sense defenses naturals. “O morir o acceptar el trasplantament”, va dir Bennett abans de la intervenció. Avui ja fa cinc dies i de moment l’evolució és positiva.

La intervenció va durar vuit hores, però la recerca que l’ha fet possible acaba de complir 30 anys, que són els que separen els intents del cirurgià Thomas Starzl, de la Universitat de Pittsburg, del trasplantament de Maryland. Starzl va fer el primer trasplantament de fetge del món el 1963 i durant aquella dècada va intentar diversos trasplantaments de primats a humans sense èxit. Tampoc tindria èxit els anys 1991 i 1992 quan va provar de trasplantar òrgans de babuïns a humans, però encetaria el que es considera l'era moderna del xenotrasplantament. Havia establert una metodologia segura per al trasplantament d’òrgans, especialment de fetge, i fonamentat dos dels tractaments més sòlids amb immunosupressors.

Rafael Máñez, cap del servei de medicina intensiva de l’Hospital de Bellvitge, va col·laborar amb Starzl en aquells intents dels anys 90. Va seguir aquesta línia de recerca primer a Bellvitge i posteriorment a l’Hospital Juan Canalejo de la Corunya, on va fer diversos trasplantaments de ronyó de porc a babuïns, els únics que s’han fet a Espanya. “Vam topar amb el rebuig hiperagut”, recorda. Aquesta mena de rebuig pot destruir l’òrgan trasplantat en poques hores. “Hi vam estar molt a prop”, diu. “Amb el coneixement que teníem i tota la recerca preclínica que s’ha fet des d’aleshores era qüestió de temps que algú ho aconseguís”, remata.

I així ha estat. El porc utilitzat per al trasplantament de Bennett, que ha estat clonat, conté 10 modificacions genètiques, quatre de les quals corresponen a gens bloquejats. Entre ells, el que regula la producció d’alfa galactosa, la proteïna responsable del rebuig hiperagut. Un segon gen inactivat és el que provoca el creixement del cor de l’animal a conseqüència de la diferència de pressió arterial entre porcs i humans. En paral·lel s’han afegit sis gens humans al genoma de l’animal per fer-lo “més tolerable” per al sistema immunitari del receptor, ha explicat Griffith des de Maryland. A tot plegat cal afegir-hi l’administració d’un nou fàrmac immunosupressor generat per una empresa biotecnològica especialitzada en el desenvolupament de medicaments. Tot el procediment ha estat prèviament aprovat per l’Agència del Medicament (FDA) dels Estats Units per la via d’emergència mèdica “d’us compassiu”.

Ara la incògnita és saber quant de temps sobreviurà el pacient. “Poden ser dies, setmanes o anys, no ho sabem”, ha assenyalat Griffith. Máñez considera que tot el que s’està aprenent “justifica sobradament” l’experiment. “S’han aconseguit supervivències de 6 a 12 mesos amb models animals”, indica. “Calia intentar-ho amb humans i el centre de Maryland és un lloc idoni”. Máñez i Griffith, que ha dirigit bona part de la recerca, havien col·laborat en diversos experiments.

stats