Coronavirus
Societat 11/11/2021

El covid deixa 15.884 morts de més a Catalunya el 2020

Madrid i les Castelles són les comunitats amb més sobremortalitat causada per la pandèmia

4 min
Un enterrament en solitari a causa de la pandèmia a l'abril del 2020

BarcelonaLa pèrdua de vides és la cara més dramàtica de la pandèmia que ha sacsejat el món i a Catalunya la factura és esfereïdora: 79.780 persones van morir el 2020, un 23,6% més que l'any abans, segons l'informe definitiu de defuncions i causes de mort del 2020 elaborat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'escreix de mortalitat és de gairebé 16.000 defuncions i la causa principal va ser el covid. Del total de 15.884 catalans contagiats que no van superar la malaltia en els primers deu mesos de la crisi sanitària, 12.871 van donar positiu en una prova diagnòstica i 3.013 patien símptomes compatibles amb la infecció però van poder accedir a un test. La sobremortalitat catalana (23%) és superior a la mitjana espanyola, que se situa en un 18%, amb unes 75.000 morts més que el 2019, segons l'INE. Per comunitats, Madrid és la que presenta la pitjor dada, amb un 41% més de morts respecte a un any abans, seguida de Castella-la Manxa (32,7%) i Castella i Lleó (26%), tal com ja va avançar l'ARA

La infecció de covid va ser la causa de mort més freqüent a Catalunya l'any passat, on hi va haver 168,5 defuncions per cada 100.000 habitants. Aquesta taxa la situa com la cinquena comunitat autònoma amb una mortalitat més disparada, per darrere de Castella i Lleó (239 morts cada 100.000 habitants), Castella-la Manxa (227,7), Madrid (217) i l'Aragó (197,4). En canvi, les taxes més baixes es van registrar a les illes Canàries (17,6) i les Balears (46,5), així com a la Regió de Múrcia (49,4). “Les dades de l'INE confirmen el que ja sabíem: que la primera onada del covid va disparar la mortalitat arreu de l'Estat però de forma desigual i amb agressivitats diferents”, explica a l'ARA el director de l'Institut d'Economia, Geografia i Demografia del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), Diego Ramiro. 

Taxa de mortalitat per covid a Espanya.

Si només es tenen en compte els casos confirmats amb proves diagnòstiques, Madrid va registrar 14.540 morts i Catalunya 12.871, molt per sobre de Castella i Lleó (5.823), Andalusia (5.821) i Castella-la Manxa (4.817). Els demògrafs asseguren que cal tenir en compte aspectes com la densitat poblacional, la distribució territorial de les persones més vulnerables (és a dir, si hi ha moltes persones grans i si viuen a casa seva o en residències), així com la mobilitat interna (conurbacions) i externa, la major o menor habilitat i rapidesa de les autoritats per decretar restriccions i per monitorar que aquestes es respectaven, així com el context socioeconòmic del territori. Per exemple, Ramiro destaca que mentre que les comunitats del centre de l'Estat, molt interconnectades entre elles, van acumular les xifres més elevades de defuncions entre els mesos de març i juny, Catalunya i l'Aragó van patir un augment a partir de l'estiu, a la sortida del confinament domiciliari, quan van esclatar diversos brots entre treballadors del camp que es movien en territori fronterer. 

L'investigador del Centre d'Estudis Demogràfics Sergi Trias-Llimós coincideix que l'informe confirma gairebé tot l'excés de mortalitat que s'ha anat observant fins ara en altres fonts d'informació, com el Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària (MoMo), l'eina que radiografia els excessos de defuncions respecte a altres anys. L'últim document de l'Instituto de Salud Carlos III assenyala que el 2020 hi va haver dos pics de sobremortalitat amb més de 68.000 defuncions: 46.635 entre març i abril i 21.821 entre setembre i desembre. 

Trias-Llimós apunta que la conseqüència directa d'aquest augment de mortalitat causat pel covid és la pèrdua d'esperança de vida. “Espanya guanyava 0,2 anys anuals fins a l'aparició del covid i en tan sols un any ha perdut 1,24 anys”, detalla el demògraf, que concreta que la xifra ha retrocedit als valors del 2013. L'indicador se situa ara entorn als 82,3 anys a tot l'Estat, però l'any 2019 havia arribat a ser de 83,59 anys. I on més s'ha notat aquesta caiguda és a la Comunitat de Madrid, que l'any passat va registrar 19.483 morts més que el 2019 i va certificar unes 19.300 morts per covid. “Madrid abans era la comunitat amb l'esperança de vida més alta d'Espanya, a tocar dels 85 anys, i en l'últim any ha caigut fins als 82,32 anys. Ha perdut tot l'avantatge”, resumeix el demògraf. 

El drama a les residències

El 2020 van morir a Espanya 493.776 persones en total, però segons l'INE l'augment de defuncions no es va produir fins al mes de març, quan va registrar-se un 51% més de morts coincidint amb l'esclat de la pandèmia. En els primers deu mesos de l'emergència sanitària, el virus ha provocat prop de 75.000 morts, si es tenen en compte les víctimes amb la infecció confirmada (60.358) i sospitosa (14.481). Només a l'abril, el mes més tràgic de tota la crisi sanitària, es van produir 10.746 morts, un 78,4% més que el mateix període de l'any anterior. Ara bé, i encara que les malalties infeccioses i parasitàries (on queda inclòs el covid) hagin estat la causa més freqüent de mort l'últim any amb un 16,4% del total de defuncions reportades i hagin experimentat un increment del 1.220%, les causes principals de mort van continuar sent les malalties de l'aparell circulatori, amb gairebé 120.000, i els tumors (113.000). 

Tot i que la mortalitat va augmentar en tots els grups d'edat, tret dels menors de 20 anys, la majoria de les morts es van disparar un 20,5% a la dècada dels 70 anys i es van concentrar sobretot a partir dels 80 anys (+19,5%). De fet, el risc de morir per aquesta malaltia va ser inferior a 100 morts per cada 100.000 habitants fins als 65 anys. A partir d'aquesta edat, les taxes van augmentar progressivament fins a assolir els 3.638,4 morts per 100.000 habitants al grup de 95 i més anys. “Això és així per la vulnerabilitat de la població amb edat avançada, però també perquè molts vivien en residències, unes 330.000 persones a tot Espanya, que són àrees tancades on conviuen moltes persones fràgils sense distància”, recorda Ramiro. L'INE també constata que les morts en residències es van incrementar un 33,7% a causa del covid (17.349 estaven infectats). Entre els mesos de març i abril es van arribar a produir un 201,4% més de defuncions en aquests centres que l'any 2019. A més, 266.235 persones van morir en centres hospitalaris, 52.021 de les quals a causa del covid, i 132.664 ho van fer al seu domicili, 4.030 després de contagiar-se.

L'INE fa el recompte a partir dels certificats mèdics de defunció, tal com estipula l'Organització Mundial de la Salut (OMS), i en la majoria dels documents que confirmaven la relació entre la mort i el covid hi figuraven 3,7 malalties més de mitjana. La majoria són atribuïbles a l'edat, com la insuficiència respiratòria (57,5% dels casos); la pneumònia (32,7%), la hipertensió (13%), la demència (12,8%) i la insuficiència renal (9,6%). 

stats