Cremes o pegats per controlar la diabetis: així és l'eina que aspira a substituir les agulles
Investigadors proven l'ús d'una nova molècula en porcs i ratolins per travessar la pell sense que calgui una injecció
BarcelonaInvestigadors de l’Imperial College London i la Universitat de Zhejiang (Xina) han creat un polímer –una molècula gran– que permet que la insulina es pugui aplicar sobre la pell com una crema o un pegat, travessi la barrera cutània i arribi a la sang sense que calgui una agulla. La investigació, publicada a la revista Nature, s’ha provat en ratolins i porcs i els seus impulsors la proposen com una alternativa de futur a la injecció d’insulina per al control de la diabetis.
La pell és una barrera molt forta i la insulina no pot penetrar la capa més externa. Per això, els pacients depenen d’injeccions diàries, un procés que sovint provoca dolor, por i baix compliment del tractament. Els investigadors han demostrat que el polímer, anomenat OP, és capaç de transportar insulina a través de la pell de manera ràpida i gens invasiva, aprofitant un detall biològic: el gradient natural de pH de la pell.
Per simplificar-ho molt, aquesta nova eina és capaç de canviar el seu comportament segons on es troba. A la zona més superficial de la pell, que és més àcida, el polímer s’hi enganxa fent servir els lípids (greixos) i quan baixa de capa, es torna neutre i pot lliscar com el sabó per endinsar-se a capes més profundes. Un cop a la dermis, s’infiltra a través dels capil·lars limfàtics i des d’aquí viatja fins a la sang, que distribueix la insulina a tot el cos.
Calen proves en humans
En porcs i ratolins els investigadors van confirmar que la insulina unida al polímer reduïa els nivells de glucosa tan de pressa com una injecció, i amb un efecte perllongat, entorn de 12 hores. Ara bé, calen proves en humans per confirmar-ne la seguretat i l’eficàcia abans que pugui substituir les injeccions d’insulina.
