Una desena de nens a l'Estat van ser concebuts amb esperma d'un donant portador d'un gen cancerigen

BarcelonaGairebé 200 nadons han estat engendrats en l'última dècada a Europa amb esperma d’un donant portador d’un gen cancerigen potencialment mortal. D'aquests, una desena van néixer a l'Estat, segons una investigació de la Xarxa de Periodisme d’Investigació de la Unió Europea de Radiodifusió (UER) publicada aquest dimecres. L'home va donar la seva esperma a la seu de Copenhaguen del Banc Europeu d’Esperma (ESB) l'any 2005 després de passar tots els exàmens mèdics de l'època, i el banc de Dinamarca el va vendre a diferents clíniques d'arreu del Vell Continent, entre les quals tres d'Espanya.

Es tracta del donant 7069 o Kjled, un estudiant que va donar esperma fa una dècada i que té una mutació genètica que augmenta el risc de desenvolupar càncer. Els seus espermatozous es van vendre entre el 2006 i el 2023 a 67 clíniques de fertilitat de tot Europa, malgrat que alguns països tenen limitat el nombre de naixements per donant, ja que no hi ha cap norma internacional que ho reguli, d'acord amb aquesta investigació de diversos mitjans europeus, entre ells RTVE. Amb la seva esperma es van concebre 35 nens a l'estat espanyol, però només 10 van acabar naixent.

L'any 2023 es va bloquejar l’ús d'aquesta esperma després de descobrir-se en una mostra una “alteració genètica nova i potencialment mortal”, una patologia derivada de la mutació TP53, que és la síndrome de Li-Fraumeni, una malaltia que predisposa la persona portadora a “desenvolupar diferents tipus de càncer al llarg de la seva vida”, segons explica a RTVE Ann-Kathrin Klym, cap de laboratori del banc d’esperma Berliner Samenbank. A Espanya, un cop rebuda l’alerta, les clíniques van bloquejar immediatament les mostres rebudes perquè no s’utilitzessin més.

"Distribució massiva"

Fonts del ministeri de Sanitat han explicat a Efe que el motiu principal pel qual hi ha hagut un nombre tan alt de nounats amb espermatozous d’un mateix donant és la "distribució massiva" des del banc danès sense conèixer el resultat de l’ús de les donacions distribuïdes, que és un element "imprescindible" per a la gestió d’un banc de gàmetes, és a dir, de cèl·lules reproductives.

L’altre motiu, afegeixen, és que durant el temps en què aquest donant va estar donant (entre el 2008 i el 2015), no s’havien establert els mecanismes de control pertinents per evitar aquestes situacions, cosa que va canviar el 2014 amb una nova normativa del Parlament Europeu que estableix normes de qualitat i seguretat per a la donació, l’obtenció, l’avaluació, el processament, la preservació, l’emmagatzematge i la distribució de cèl·lules i teixits humans.