Les dones no poden decidir quan destruir els seus òvuls congelats (i no passa el mateix amb el semen)

BarcelonaEls embarassos a partir dels 40 són cada cop més habituals a Catalunya i, de fet, és l'única franja d'edat on hi ha més naixements ara que fa quinze anys, quan la natalitat va començar a caure en picat. És la punta de l'iceberg d'una realitat més complexa en què les catalanes que volen tenir fills ajornen la decisió de ser mares per molts motius, com les dificultats per conciliar i l'augment de la precarietat. Davant l'endarreriment de la maternitat, moltes opten per congelar els seus òvuls per si decideixen ser mares a una edat en què les opcions de quedar-se embarassades són més baixes. Això ha fet que el nombre de dones que preserven la seva fertilitat d'aquesta manera hagi crescut exponencialment en els darrers anys i, per tant, que als biobancs on es conserven les cèl·lules reproductives hi hagi una gran acumulació d'òvuls. El motiu: la llei no permet destruir-los quan la dona vol, una circumstància insòlita que no passa en el cas de l'esperma, on res impedeix a l'home decidir eliminar la reserva quan ho desitgi.

"Estimem que avui dia hi ha més de 800.000 òvuls congelats i això anirà creixent en els pròxims anys", assegura Montse Boada, cap de la secció de biologia de Dexeus Dona. Això s'explica perquè la llei que ho regula es va aprovar el 2006, quan no hi havia tècniques prou bones per congelar òvuls, que són les cèl·lules més grans del cos humà. Els centres interpreten, d'acord amb aquesta norma de fa 20 anys, que els ovòcits s'han de conservar al llarg de tota la vida fèrtil de la dona, com passa amb els embrions congelats, i, per destruir-los, cal el dictamen de dos experts que acreditin que la dona ja no pot quedar-se embarassada. Per a Boada, és "una limitació del dret a decidir de la dona", per la qual cosa defensa que cal fer una reinterpretació de la llei o una modificació que li permeti escollir quan vol que deixin de conservar-se, com sí que passa amb el semen.

Ara, quan aquestes dones s'adrecen al seu centre de reproducció per demanar la destrucció dels òvuls, es troben amb la resposta que, per llei, estan obligades a conservar-los mentre siguin fèrtils. A l'Estat, la gran majoria d'aquests centres són privats i això comporta que les dones titulars d'aquests òvuls han de pagar-ne el manteniment, malgrat tenir clar que no els volen per a res. Els preus varien en funció del centre, però Boada estima que el cost és d'uns 300 euros l'any. Només un 20% dels centres són de titulació pública i allà conserven els òvuls que s'han congelat per decisió mèdica perquè la pacient ha tingut un càncer, una menopausa prematura o ha rebut un tractament tòxic que afecta la seva fertilitat, com per exemple la quimioteràpia, detalla la cap de secció de Reproducció Humana Assistida de l'Hospital Clínic, Dolors Manau.

Interpretació "errònia"

Davant de l'enèsim greuge comparatiu entre dones i homes, Boada, que també és membre del Comitè de Bioètica de Catalunya, es pregunta quin sentit té conservar aquests òvuls durant dècades si les seves titulars no en volen fer ús i tampoc els volen donar per a projectes de recerca ni a altres dones o parelles. Després d'analitzar la llei, des del comitè han arribat a la conclusió que s'està fent una interpretació "errònia" d'un dels articles. Aquest indica que la conservació dels òvuls "es podrà prolongar fins al moment que considerin els responsables mèdics" en lloc d'indicar que "s'haurà de prolongar fins al moment que considerin els responsables mèdics", per la qual cosa consideren que és potestatiu, és a dir, que no és obligatori, sosté la vicepresidenta del comitè, Núria Terribas.

Així doncs, demanen que es faci una reinterpretació de la llei perquè les dones puguin escollir lliurement el destí dels seus òvuls, com fan els homes amb la seva esperma. Les altres opcions que proposa Boada són modificar l'article o modificar tota la llei, cosa que complica el procés. Per a l'experta és especialment rellevant perquè la congelació d'òvuls és cada cop més freqüent entre dones d'entre 25 i 35 anys que posposen la maternitat, cosa que vol dir que cada cop hi haurà més òvuls acumulats als centres. L'experta també creu que s'ha d'incentivar que les dones que han congelat els seus òvuls i tinguin clar que ja no els donaran cap ús s'animin a donar-los a projectes d'investigació que els necessitin.

Creixement exponencial

Les dades són clau per entendre el creixement exponencial de la congelació d'òvuls a Catalunya. L'any 2012, quan la tècnica per conservar-los feia poc temps que havia arribat a casa nostra, només 75 dones van apostar per preservar la seva fertilitat d'aquesta manera. L'any 2022, en canvi, eren gairebé 5.000 dones, i les expertes preveuen que aquesta xifra segueixi augmentant en el futur. D'aquestes dones que han congelat els seus òvuls en l'última dècada, només entre un 20% i un 30% els han utilitzat, però cal tenir en compte que, en aquesta estadística, també entren les catalanes que els van congelar fa pocs anys i, per tant, la previsió és que el percentatge augmenti en els pròxims anys quan arribin eventualment al moment en què busquin ser mares.

D'altra banda, cal tenir en compte que "la congelació d'òvuls no és el substitut de la fertilitat", avisa Julio Herrero, cap de la unitat de reproducció assistida de l'Hospital Vall d'Hebron. L'expert, juntament amb la doctora Manau, ha participat aquesta setmana en un col·loqui coincidint amb la presentació de l'Informe Quiral 2025 de la Fundació Vila Casas sobre Salut reproductiva i sexual de la dona: informació i percepció, en què han abordat diferents reptes sobre la maternitat a Catalunya.

Més enllà de decidir congelar els òvuls o no, tots dos insisteixen en la importància de la informació sobre fertilitat als joves, així com ja es fa amb les campanyes sobre anticoncepció. Plantegen que no sigui només a la consulta del ginecòleg sinó també a la del metge de capçalera on s'abordi la fertilitat per detectar, per exemple, futurs problemes o anticipar situacions. "S'ha de fer un plantejament de fertilitat molt més clar, ja hem fet accions en alguns centres d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) i amb metges perquè puguin assessorar abans", detalla Herrero.