Ciència
Societat  /  Salut 30/11/2022

Un fàrmac experimental alenteix l'Alzheimer malgrat els efectes adversos

El lecanemab frena el dany cognitiu i obre la porta a una nova generació de teràpies

4 min
Psicofàrmacs darrere de l’alzheimer

BarcelonaAra com ara és difícil predir si el lecanemab, el fàrmac contra l’Alzheimer presentat aquest dimecres de matinada en un congrés internacional a San Francisco (EUA), és la clau de volta en la lluita contra aquesta malaltia neurodegenerativa o un simple pas més en l’arsenal terapèutic disponible. Els resultats de l’assaig clínic Clarity, ja en fase III, són considerats “modestos” per un alt percentatge de científics d’arreu que hi contraposen els efectes adversos del nou medicament. Segons es desprèn de l’anunci, que ha coincidit amb la publicació de l’estudi al New England Journal of Medicine, una de les revistes de capçalera en l’àmbit mèdic, el nou fàrmac aconsegueix frenar fins a un 27% el progrés de la malaltia en pacients diagnosticats en les fases inicials del declivi cognitiu. A canvi, s’han descrit efectes secundaris greus i estadísticament rellevants en forma d’inflamació cerebral (fins a un 13%) i d’ictus (14%). 

Malgrat que de cap de les maneres es pugui considerar que el fàrmac sotmès a escrutini hagi obtingut resultats exitosos, no són pocs els científics que, tot i l’obligada cautela, pensen que el lecanemab podria significar un abans i un després en la lluita contra l’Alzheimer. La principal raó és que, tot i ser modestos, per primer cop hi ha resultats, cosa que no ha passat mai des de l’inici de les investigacions sobre la malaltia. Tot i que s’han arribat a controlar alguns símptomes, cap medicament fins ara pot exhibir cap èxit en el progrés de la malaltia.

Una segona raó és el seu mecanisme d’acció. El lecanemab és un anticòs monoclonal dissenyat específicament per atacar les protofibril·les de la proteïna beta-amiloide; una substància que s'acumula en grans quantitats al cervell d'un afectat per l'Alzheimer. Malgrat que es desconeix l’origen primigeni de la malaltia, se sap que es formen dipòsits o plaques de beta-amiloide que resulten tòxics per a la neurona. A l'atacar les protofibril·les, que venen a ser com les precursores de beta-amiloide, la formació de dipòsits tòxics queda limitada. Com és sabut, l’Alzheimer es caracteritza per aquests dipòsits i per la formació dels anomenats cabdells neurofibril·lars associats a la proteïna tau. Tots dos acaben ocasionant la mort neuronal que deriva en la pèrdua de capacitats cognitives i el deteriorament físic que porta a la mort.

Les protofibril·les es poden detectar en fases inicials de l’Alzheimer, d’aquí que l’estudi s’hagi centrat en pacients amb un deteriorament lleu o moderat de les capacitats cognitives. Aquesta és una fase en la qual el pacient ja presenta algun símptoma, principalment pèrdua lleu de la memòria, però encara és autònom i pot viure sol, sense necessitat d’assistència o cap ajuda externa. En aquest punt, el lecanemab ha evidenciat que pot reduir la taxa de deteriorament cognitiu en una escala de demència clínica (CDR-SB) en un 27% en comparació amb un placebo. Com que l’anàlisi s’ha fet als 18 mesos del seu inici el 2019, la traducció de les dades vindria a ser que amb placebo el deteriorament és l’esperat, mentre que amb el fàrmac experimental és l’equivalent a sis mesos en el mateix període.

Esperança i cautela

L’estudi s’ha fet amb 1.800 pacients d’entre 50 i 90 anys tractats en centres de diversos països, i ha estat impulsat per Eisai, empresa biotecnològica japonesa, i la farmacèutica Biogen, dels Estats Units. Les dues han admès públicament l'existència d’efectes secundaris i han reconegut la mort de dos pacients, tots dos a causa d’hemorràgies cerebrals. Els responsables de les empreses, que d’entrada han refusat la hipòtesi que hagi sigut el fàrmac el responsable de la mort, han assenyalat una possible interacció amb anticoagulants “que caldria verificar” i l’existència de patologia prèvia. En tot cas, han demanat l’extensió de l’estudi per refinar els resultats i determinar el risc real d’efectes adversos.

Arcadi Navarro, director de la Fundació Pasqual Maragall, considera que el lecanemab pot marcar “un moment històric” sempre que es confirmin els resultats obtinguts fins ara. “Cal anar amb tota la cautela, i més després del fracàs d’Aduhelm”, diu. Aduhelm és una molècula desenvolupada també per Biogen i que, malgrat ser aprovada per la FDA, no ha demostrat cap eficàcia. Seria un cas similar al d’un altre anticòs monoclonal anti-amiloide, el gantenerumab, fabricat per Roche i Genentech, que tampoc ha demostrat cap benefici cognitiu.

Tot i els resultats modestos, és el primer fàrmac que ha demostrat que és capaç de "canviar el curs de la malaltia”, insisteix Navarro. El seu mecanisme d’acció “sembla prou precís” per interferir en la formació de beta-amiloide i, a més, fer-ho “en el moment just”, afegeix. Sobre els efectes secundaris, raona que cal donar més temps per a nous estudis. Per tot això està convençut que ben aviat rebrà l’autorització de la FDA i d’altres agències reguladores com l’EMA a Europa, i que fins i tot es podrien ampliar les indicacions per donar el fàrmac abans de l’aparició dels primers símptomes. El principal inconvenient que hi veu és que l’administració s’ha de fer per via intravenosa cada dues setmanes i que el diagnòstic exigeix una tomografia i una punció lumbar. En conjunt, un cost “massa elevat” per a qualsevol sistema sanitari.

stats