Les morts per infart de miocardi no baixen des de fa una dècada
Un estudi constata que el ritme de nous casos s’alenteix, i el pronòstic dels pacients catalans millora respecte al de fa 30 anys
BarcelonaL'infart de miocardi és la principal causa de mort al món i la despesa sanitària més important. Ara bé, la seva incidència a Catalunya va caure de manera continuada entre el 1990 i el 2019. Això vol dir que el nombre de casos nous d'aquesta malaltia per cada 100.000 habitants va baixar any rere any durant aquest període, en què també va millorar el pronòstic dels pacients que la pateixen. En concret, els diagnòstics han baixat a un ritme d’un 1% anual en dones i d'un 4% en homes, i el percentatge de pacients que moren per aquesta malaltia ha caigut fins al 15% al cap de 28 dies després de patir un infart. Ara bé, el ritme de descens de les defuncions s'ha estancat en l’última dècada, segons un estudi del grup Registre Gironí del Cor (Regicor) de l'institut de recerca de l'Hospital del Mar que publica aquest dimecres la Revista Espanyola de Cardiologia.
“Potser ens hem acostat al màxim a què podem arribar amb assistència i prevenció i pot ser que a partir d'aquí sigui molt complicat baixar", valora per a l'ARA l'investigador principal de l'estudi i coordinador del grup, Jaume Marrugat. L’especialista ha fet un seguiment exhaustiu d'aquesta patologia durant 30 anys a la demarcació de Girona i, després d'analitzar 4 milions d’ingressos a l'hospital i 70.405 morts, destaca que l'atenció de l'infart de miocardi ha millorat molt, sobretot en les morts sobtades per aquesta malaltia, que són les que es produeixen abans que la persona arribi a l'hospital.
Amb el desplegament de desfibril·ladors automàtics i dels equips d'emergències d’accés ràpid del Codi Infart a les poblacions catalanes, s'ha passat d'un 40% a un 15% en mortalitat sobtada per aquesta malaltia. A més, la supervivència de les persones que pateixen un infart i que sí que arriben a l'hospital és actualment del 95%. Tanmateix, aquests indicadors estan congelats des de fa una dècada i els professionals no aconsegueixen rebaixar les xifres. "La mortalitat és molt baixa i costa moltíssim fer-la baixar, està encallada", insisteix Marrugat.
Segons les dades amb què han treballat els investigadors, la incidència d'aquesta malaltia en homes era tres vegades més gran que en dones fa 30 anys, motiu pel qual justifiquen que el nombre de casos hagi baixat més en els homes que en les dones. Hi ha altres estudis que apunten que la taxa de mortalitat per aquesta cardiopatia en homes se situa en el 9% dels casos, mentre que en dones la xifra es dispara fins al 18%. Aquests estudis atribueixen aquesta diferència a un biaix de gènere que comporta retards en el diagnòstic, fins i tot confusió amb altres malalties, i a dificultats per identificar els símptomes. Segons aquesta investigació del grup Regicor, fa 30 anys les dones tenien un risc més elevat que els homes de morir en la fase aguda de l'infart malgrat tenir una incidència de la patologia tres vegades més baixa, però ara aquesta diferència ha desaparegut.
Frenar els infarts amb "imaginació"
Marrugat ha destacat les polítiques de prevenció que fan els professionals d'atenció primària per reduir el nombre de morts, ja que els estils de vida com el sedentarisme, fumar tabac i tenir diabetis influeixen directament en el risc d'una persona de patir un infart. Per tant, per reduir la incidència cal promoure hàbits de vida saludables, tot i que un 50% depèn de la genètica de cada persona. L'investigador creu que cal trobar "solucions imaginatives" per continuar rebaixant el nombre de casos i la mortalitat associada mentre no arriba una cura per a l'arterioesclerosi, la malaltia que provoca l'enduriment de les artèries per l'acumulació de greixos, colesterol i altres substàncies als vasos sanguinis. Aquesta condició provoca el 95% dels infarts i el 5% dels ictus.
L’autor de la recerca proposa posar el focus en la mort sobtada per infart. Una solució que creu que podria servir per rebaixar la mortalitat és dur a terme un curs de reanimació cardiopulmonar a les escoles catalanes perquè tothom aprengui a fer les maniobres que garanteixen la supervivència d'un pacient quan té un infart: s'assegura l'oxigenació dels òrgans quan la circulació sanguínia d'una persona s'atura, especialment el cor i el cervell. "La diferència entre fer o no fer maniobres és la vida o la mort", sentencia Marrugat. L'altra mesura que veu convenient és fer més pedagogia sobre els símptomes de l'infart de miocardi, perquè moltes persones no reconeixen o directament els neguen quan els tenen.
