Coronavirus

Detectada a Catalunya la variant Eris: què se sap de la nova mutació del covid?

L'OMS avisa que seria més transmissible però la qualifica, de moment, de "baix risc" per a la salut pública

4 min
Un test d'antígens positiu, en una imatge d'arxiu.

BarcelonaEl món ha donat carpetada a l'emergència sanitària del covid, però el virus continua expandint-se i en les últimes setmanes s'ha observat un repunt dels contagis a bona part d'Europa i els Estats Units. Epidemiòlegs d'arreu del món monitoritzen l'aparició de noves variants i alguns atribueixen l'increment de casos a l'última mutació identificada. Es tracta d'EG.5, coneguda com a Eris, detectada a diversos països europeus, entre els quals Catalunya, i els Estats Units i qualificada, de moment, de "baix risc" per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Subvariant

Més transmissible, però amb símptomes similars als d'altres variants

Sembla que es transmet més de pressa que altres variants d'òmicron, però res fa pensar que causi malalties més greus i més hospitalitzacions. De fet, s'espera que els tractaments i les vacunes disponibles continuïn sent efectives. Aquesta seria, de moment, la caracterització de la nova subvariant Eris. "Sembla que té una mica més de capacitat de transmissió, però no sabem en quina proporció perquè sempre hi ha el dilema de la informació que prové del laboratori: observem unes característiques d'avantatge, però la forma en què es transmet en el món real després pot ser diferent", planteja l'epidemiòleg Antoni Trilla.

L'EG.5 neix de la família òmicron, una variant que va començar a circular a finals del 2021 i és mare de diverses mutacions, com la XBB.1, predominant fins ara. Es va notificar per primer cop el 17 de febrer i, de moment, ja s'ha detectat en més d'una cinquantena de països. "Encara que ha mostrat una prevalença més gran, un avantatge de creixement i propietats d'escapament immunitari, no s'han registrat canvis en la gravetat de la malaltia fins ara", afirma l'OMS en un comunicat.

De fet, els seus símptomes no semblen diferents dels de les variants anteriors i continuen assemblant-se als del refredat i la grip, com ara mal de coll, secreció nasal, congestió, tos i febre. "No sabem si provoca malalties diferents. Tot apunta que no. Els EUA han vist més casos però no una desestabilització clínica", anticipa Trilla. Tot i que l'epidemiòleg creu que la seva presència "segurament" anirà creixent, afirma que avui dia no és predominant.

Expansió

L'OMS en fa seguiment, però no eleva cap alerta

La seqüenciació de les mostres que es fa a Catalunya i Espanya ja ha permès identificar la variant Eris. Segons fonts del departament de Salut, a tot l'Estat s'han identificat 122 positius d' EG.5, 52 de les quals han estat notificades per Catalunya des del 8 de juny.

A França l'Eris estaria al darrere del 35% dels casos que s'analitzen, i als Estats Units i el Regne Unit suposa ja una de cada sis infeccions. Les autoritats sanitàries d'aquests països assenyalen que hi ha indicis que es transmet més de pressa, però no la cataloguen com una amenaça. De fet, l'OMS ha començat a fer seguiment d'aquest llinatge, però l'ha etiquetat com a variant d'interès, i no de preocupació, el primer pas per considerar que una soca pugui ser un perill de salut pública. Per ara, i tenint en compte que l'alerta pot canviar en qualsevol moment, l'organisme sanitari qualifica de "baix risc" aquesta soca, però adverteix que serà la responsable d'un augment de les infeccions arreu del món.

"Des de fa un any i mig la variant predominant era l'òmicron i hem tingut una temporada clarament representada per la subvariant XBB", diu Trilla. L'epidemiòleg assegura que no han deixat d'aparèixer variants –i probablement n'hi haurà més–, i que quan una circula en un país, és probable que s'expandeixi. "Encara més en temporada de viatges. En unes setmanes sabrem si hi ha hagut una onada aquest estiu", afegeix.

Expectació

No s'ha detectat a Catalunya, però hi ha un repunt de contagis

Catalunya ha viscut en les últimes tres setmanes una acceleració dels contagis, però l'epidemiòleg assenyala que, segons les dades més recents, l'escalada de casos s'està frenant, ja que s'estan declarant menys casos nous que la setmana passada. "Des que no tenim emergència sanitària, s'han restringit les proves a la població amb factors de risc (edat i malalties cròniques) o per indicació mèdica, i això ens dona una informació molt acurada en determinats segments de la població, com fem amb la grip, però de la majoria de la població només tenim estimacions, força acurades, però estimacions", explica Trilla.

Sí que hi ha un repunt d'hospitalitzacions, però que probablement respon al patró de la malaltia. "Quan augmenten els casos, unes setmanes després creixen els ingressos. Ara bé, les dades són baixes", subratlla Trilla. Aquesta setmana, els hospitals catalans atenen 440 persones amb covid, 64 més que la setmana anterior, però les entrades a les unitats de cures intensives (UCI) es mantenen estables amb 13 malalts. El 75% de les persones ingressades tenen més de 60 anys.

Vigilància

Proliferen noves variants, però se substitueixen més lentament

Les variants del covid no han deixat de proliferar des de la irrupció de la pandèmia, però el patró de substitució ha canviat. "Si abans es veien desplaçaments molt nítids de variants en poc temps, en l'últim any i mig, malgrat que arribin a dominar, les noves variants no s'imposen de forma sobtada i immediata, sinó progressivament", reflexiona Trilla. Ara bé, l'expert demana calma i prudència. "Hem de mantenir tot el respecte cap a aquest virus que ens va capgirar la vida, entre altres coses perquè encara no és una malaltia estacional, però a poc a poc s'anirà incorporant a la cartera de virus amb què convivim", afirma.

stats