Migdiades a l’estiu: llargues, curtes o millor no fer-ne?

Emilia Redolar, neurocientífica i professora dels estudis de ciències de la salut de la UOC, explica que la migdiada òptima ha de durar vint minuts, encara que podem allargar-la fins a una hora i mitja sense que sigui perjudicial. És a partir dels noranta minuts que una becaina podria tenir efectes negatius, ja que pot generar una sobrecàrrega mental i repercutir negativament en les hores de son de la nit posterior. 

Segons Redolar, per tant, ajustar les migdiades estivals a la finestra de temps raonable (entre vint i noranta minuts) pot ser beneficiós en l’àmbit de la neurociència. Per defensar-ho, cita evidències contrastades amb publicacions científiques. Diversos estudis han arribat a la conclusió que fer una migdiada de durada òptima és positiu en diferents aspectes.

En primer lloc, millora el rendiment cognitiu pel que fa a les tasques que mesuren la memòria a curt termini, les relacionades amb l’execució i en aquelles que mesuren el rendiment visuomotor (que és la capacitat de coordinar la visió amb els moviments del cos). També s'han fet estudis de neuroimatge que demostren que fer migdiades fa que les diferents xarxes neuronals funcionin millor, com per exemple l’anomenada Default Mode Network (DMN), molt important per al pensament creatiu i el pensament abstracte. Per tant, la segona conclusió és que millora el funcionament del nostre cervell.

Finalment, una bona becaina és positiva per a la salut mental, ja que millora la capacitat per controlar la resposta d'estrès.