Òvuls a partir de cèl·lules de la pell: una opció prometedora contra la infertilitat?

BarcelonaLa impossibilitat de les dones d'aconseguir quedar-se embarassades es va començar a tractar com una qüestió mèdica fa prop de dos-cents anys. Amb tot, no ha estat fins a les últimes quatre dècades que la ciència ha fet una embranzida per intentar trobar solucions a la infertilitat vinculada a l'edat o causada pels efectes secundaris de tractaments contra algunes malalties com el càncer. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que una de cada sis persones al món tindrà aquest problema al llarg de la seva vida, i en el cas de les dones la recerca ha obert vies prometedores. Un exemple és l'estudi que publica aquest dimarts a Nature Communications l'equip del biòleg nord-americà Shoukhrat Mitalipov, pioner en investigació reproductiva: ha comprovat que, al laboratori, les cèl·lules de la pell humana es poden utilitzar per produir òvuls fecundables mitjançant una tècnica innovadora.

L'equip de Mitalipov del Centre per a la Teràpia Gènica i Cel·lular Embrionària de l'Oregon Health & Science University de Portland està especialitzat en transferència nuclear de cèl·lules somàtiques, una tècnica que permet reprogramar el nucli d’una cèl·lula adulta perquè es converteixi en un altre tipus de cèl·lula. En concret, han introduït el nucli d'una cèl·lula de la pell d'una persona en l'òvul d'un donant al qual, prèviament, se li havia eliminat el nucli. És a dir, s'ha fet una mena de reprogramació cel·lular. Però, a més, els científics han aconseguit induir una resposta inèdita: que una cèl·lula de la pell faci una divisió nuclear que normalment només es dona en òvuls i espermatozoides.

Els gàmetes sexuals tenen 23 cromosomes i això té un sentit reproductiu, que és assegurar que, quan l'òvul i l'espermatozoide es fusionin durant la fecundació, el zigot resultant tingui 46 cromosomes: 23 del pare i 23 de la mare. Com que les cèl·lules tenen 46 cromosomes, un òvul creat amb aquest nucli tindria el doble de cromosomes que un gàmeta normal, la qual cosa impediria un desenvolupament correcte de l'embrió. Per resoldre aquest problema i obtenir un ovòcit funcional i preparat per a la fecundació, els investigadors van idear un procés que simula la divisió natural dels òvuls i elimina l'excés de cromosomes.

Gràcies a aquest procediment, Mitalipov va crear 82 òvuls funcionals, que després van ser fecundats amb espermatozoides al laboratori. Aproximadament un 9% d'aquests òvuls fecundats va arribar al blastocist, l'estat en què l’embrió està preparat per ser implantat en un úter, però cap es va cultivar més, ja que a partir d'aquell moment necessiten implantar-se en un úter i hi ha normes bioètiques que ho impedeixen. En tot cas, el que l'estudi mostra és que el material genètic de cèl·lules de la pell es pot utilitzar per generar una cèl·lula semblant a un òvul i, a més, que es pot corregir el nombre de cromosomes de cara a una futurible fecundació.

Prova de concepte "emocionant"

La infertilitat afecta milions de persones arreu del món –homes i dones en la mateixa proporció– i majoritàriament ve causada per una disfunció o l'absència d'una de les dues cèl·lules sexuals. En alguns casos, la fecundació in vitro convencional pot resultar ineficaç i això ha fet que la ciència busqui tractaments experimentals per proposar solucions. En models animals, concretament en ratolins, científics japonesos han aconseguit fites com la producció d'òvuls a partir de cèl·lules mare no reproductives o la gestació d'un ratolí només amb esperma, que va arribar a adult. En canvi, en humans encara no s'ha aconseguit generar al laboratori un ovòcit humà completament funcional, ja que és extremadament complex generar les condicions reals d'un ovari.

"Aquest avenç, anomenat mitomeiosi, és una prova de concepte emocionant. Tot i que encara es tracta d’un treball de laboratori molt inicial, en el futur podria transformar la manera com entenem la infertilitat i els avortaments espontanis, i potser un dia obrir la porta a la creació de cèl·lules similars a òvuls o espermatozoides per a aquells que no tenen cap altra opció", valora Ying Cheong, professora de medicina reproductiva i consultora honorària en medicina i cirurgia reproductiva de la Universitat de Southampton.

Els investigadors admeten que a hores d'ara cal més investigació per garantir l'eficàcia i la seguretat d'aquesta tècnica abans d'aplicar-la en persones. La majoria dels embrions no van progressar més enllà de la fecundació i alguns van presentar anomalies cromosòmiques. "Aquest estudi té una importància enorme, ja que demostra que aquest procés és potencialment viable en cèl·lules humanes, i obre la porta a futures investigacions sobre aquesta tècnica. Ara bé, calen investigacions més exhaustives abans de considerar la seva aplicació clínica", coincideix en declaracions a SMC Espanya Rocío Núñez Calonge, directora científica del Grup UR Internacional i coordinadora del Grup d’Ètica de la Societat Espanyola de Fertilitat.