Patrons intrigants en el consum de begudes ensucrades: els nord-americans i els europeus ja no són els que en beuen més

A tot el món, el consum de begudes ensucrades és responsable d'unes 340.000 morts a l'any per diabetis tipus 2 i malalties cardiovasculars, segons un estudi publicat recentment i que constitueix un dels majors projectes dedicats a avaluar els efectes de la propagació dels hàbits alimentaris occidentals en la salut mundial.

L'estudi, publicat en la revista Nature, ha descobert també una relació entre les begudes ensucrades i 2,2 milions de casos addicionals de diabetis tipus 2 i 1,2 milions de casos de malalties cardiovasculars només el 2020. Una porció desproporcionada d'aquests casos es concentra a l’Àfrica subsahariana i l’Amèrica Llatina.

Coincideix amb el fet que aquests dos continents també han experimentat l'increment més gran en el consum de refrescos en els últims anys, ja que les empreses fabricants, per contrarestar la davallada de vendes a Amèrica del Nord i Europa, han buscat nous clients en els països en vies de desenvolupament.

La xifra estimada de 340.000 morts suposa un augment significatiu respecte a avaluacions anteriors sobre la manera en què les begudes ensucrades afecten la salut mundial. Un estudi de 2015 publicat a la revista Circulation va estimar unes 184.000 morts a tot el món el 2010 a causa del consum d’aquests productes.

Els efectes negatius d’aquests refrescos—carbonatats, energètics i sucs amb sucre afegit— en la salut estan ben documentats: inunden ràpidament l'organisme amb calories buides. El seu consum regular pot provocar obesitat, danyar la funció hepàtica i augmentar el risc de cardiopaties, hipertensió i diabetis tipus 2, una malaltia especialment insidiosa que pot provocar ceguesa, amputacions i mort prematura.

Dariush Mozaffarian, un dels autors principals de l'estudi i director de l’Institut el Menjar és Medicina, de la Universitat de Tufts, als EUA, afirma que esperava que els resultats acceleressin els esforços per a frenar el consum d’aquests productes, especialment als països més pobres, on els sistemes de salut no estan preparats per a bregar amb un augment de les malalties relacionades amb la dieta.

“Els reguladors i els legisladors responen adequadament a les morts tràgiques, provocades per un accident aeri o per un atemptat terrorista, però, encara que les begudes ensucrades causen moltes més morts i sofriment, no commouen a la gent de la mateixa manera perquè estan ocultes”, explica. “Això ha de canviar”, rebla.

L'estudi és un producte de la Base de la Dieta Global (Global Dietary Base), un ambiciós estudi sobre els hàbits alimentaris a tot el planeta finançat per la Fundació Bill i Melinda Gates. Es tracta d'una base de dades que pretén reunir informació estandarditzada sobre la ingesta alimentària, especialment als països més pobres als que tradicionalment els han mancat mitjans per a avaluar amb precisió la salut dels seus ciutadans.

La base de dades, iniciada el 2008, està ajudant els científics a comprendre la relació entre el creixent nombre de víctimes de l'obesitat i l'arribada a tots els racons del planeta de begudes i aliments ultraprocessats que alteren els hàbits alimentaris tradicionals (i més saludables). En el món hi ha més de mil milions de persones obeses, segons un estudi recent de la revista Lancet. Entre els adults, les taxes mundials d'obesitat han augmentat més del doble des del 1990; entre els nens i els adolescents, s'han quadruplicat.

L'estudi de Nature, però,  té limitacions. La recerca només inclou dades de 1990 a 2020 i l'estudi és observacional, és a dir que els resultats no mesuren de manera definitiva la connexió entre el consum de refrescos i les malalties. A més de la Global Dietary Database, els autors van incorporar troballes d'altres 450 estudis de 181 països.

Katherine Loatman, directora executiva del Consell Internacional d'Associacions de Begudes (ICBA, per les seves sigles en anglès), va qüestionar les conclusions de l'estudi i va assenyalar que els resultats del sondeig de la base de dades per a alguns països estaven incomplets.

“Les nostres empreses de begudes promouen decididament dietes sanes i els preocupen les limitacions d'aquest estudi”, indica en un correu electrònic. “Perquè les polítiques públiques siguin eficaces han de construir-se sobre una base científica sòlida”.

Barry M. Popkin, nutricionista de la Universitat de Carolina del Nord, campus Chapel Hill, que no ha participat en l'estudi, ha subratllar que els resultats coincideixen amb recerques prèvies sobre els efectes dels aliments ultraprocessats sobre la salut a tot el planeta.

“Això replica i reforça el que ja sabem sobre les begudes ensucrades, però els resultats posen en relleu les seves greus conseqüències per a la salut i la productivitat, especialment a Àfrica i Amèrica Llatina”, va puntualitzar.

L'estudi detalla patrons intrigants en el consum. Per exemple, els investigadors van descobrir entre els homes taxes de consum de refrescos una mica superiors a les de les dones. També van observar major consum entre les persones amb un bon nivell educatiu, sobretot a Àfrica subsahariana, el sud d'Àsia i Amèrica Llatina. En canvi, al Orient Mitjà i el nord d'Àfrica l'estudi va revelar un major consum de refrescos entre els adults amb nivells educatius comparativament més baixos.

Segons l'estudi, les zones del sud, el sud-est i l'est d'Àsia presenten les taxes més baixes d'excés de malalties cardiovasculars i diabetis tipus 2 relacionades amb el consum d’aquests refrescos, encara que els autors van fer notar que les dades no incloïen el te i el cafè ensucrats, productes populars en aquestes parts del món.

Laura Lara-Castor, investigadora en nutrició de la Universitat de Washington i una altra de les autores principals de l'estudi de Nature, afirma que els majors índexs de consum entre els adults amb millor nivell d'escolaritat d'Àfrica subsahariana reflecteixen en part l'atractiu aspiracional de les marques de refrescos associades als gustos i l'estil occidentals, resultat de les campanyes publicitàries sofisticades i ben finançades de les empreses multinacionals de begudes.

“Consumir aquestes begudes és sovint un senyal d'estatus”, considera.

Malgrat les conclusions gens falagueres de l'estudi, Lara-Castor i els altres autors consideren que les dades també revelen raons per a tenir esperança. El consum de refrescos a Amèrica Llatina i el Carib ja està començant a disminuir, en part gràcies a polítiques com els impostos sobre els refrescos, les restriccions de comercialització i les etiquetes dels envasos que intenten educar els consumidors sobre els perills dels productes amb alt contingut de sucres afegits. I ara més de 80 països han adoptat mesures per a reduir el consum de begudes ensucrades.

Paula Johns, directora executiva d’ACT Promoció de la Salut, un grup de defensa del Brasil, afirma que l'estudi de Nature demostra que l'educació per si sola no basta per a frenar la fal·lera dels consumidors per aquests productes. En anys recents assenyala que el Brasil ha adoptat una sèrie de polítiques que estan començant a mitigar la passió del país pels aliments ultraprocessats i les begudes ensucrades. Algunes d'elles són millorar els programes de menjadors escolars, col·locar advertiments cridaners en la part frontal dels envasos i posar un nou impost especial sobre les begudes amb sucres afegits.

“No hi ha cap vareta màgica”, reconeix Johns. “Però totes aquestes polítiques, en conjunt, ajuden a enviar al públic el missatge que aquest tipus de refresc és molt dolent per a la salut”.