Tres lesionats medul·lars tornen a caminar gràcies a implants electrònics
Neurocientífics suïssos demostren que els tractaments d'estimulació personalitzats permeten modular les neurones
BarcelonaL'italià Michel Roccati va quedar paraplègic després d'un accident amb moto l'any 2017. Cinc anys després, però, pot aixecar-se i caminar gràcies a una intervenció pionera i personalitzada basada en l'estimulació elèctrica de la medul·la espinal. Neurocientífics suïssos han aconseguit que el jove i dos homes més d'entre 29 i 41 anys amb lesions medul·lars hagin recuperat la mobilitat a les cames amb la implantació directa de 16 elèctrodes en diferents segments de la medul·la que connecten el cervell amb les extremitats.
La fita s'ha publicat aquest dilluns a la revista Nature Medicine i la intel·ligència artificial ha sigut clau per assolir-la. En una operació de quatre hores de durada, els neurocientífics van implantar una desena d'elèctrodes sota les vèrtebres dels tres pacients que emeten polsos elèctrics i imiten els senyals que faria el sistema nerviós de manera natural per fer qualsevol tipus de moviment amb les cames. Si, per exemple, volen posar-se dempeus, els pacients han de seleccionar aquesta opció en un ordinador que disposa del programari adaptat, que emet instruccions (en forma d'impulsos elèctrics) a l'elèctrode implantat perquè recuperi la capacitat d'aixecar-se de la cadira.
El dispositiu està dissenyat per durar tota la vida. "Els implants són capaços de modular les neurones que regulen l'activitat de grups musculars precisos i activar la medul·la com ho faria naturalment el cervell per estar dret, caminar, fer bicicleta o nedar", afirma el neurocientífic Grégoire Courtine, de l'Escola Politècnica Federal de Lausana (Suïssa). Roccati es mou amb un caminador on té inserits dos petits controls remots.
En un vídeo es pot veure com pressiona el botó del costat dret del seu caminador per activar els músculs. Això fa possible que la cama esquerra es flexioni i després la col·loqui uns centímetres més endavant. A l'activar el botó de l'esquerra, la cama dreta també fa un pas. Després comença a caminar. "L'utilitzo diàriament durant un parell d'hores per caminar fora i també a casa meva, així que ara és part de la meva vida de cada dia", explica Roccati, que diu que el seu pròxim objectiu és caminar un quilòmetre en uns mesos.
Totes les intervencions es van fer almenys un any després que els afectats es lesionessin, període en què es considera que la seva situació és estable i s'ha assolit un màxim de recuperació. De fet, amb les dades recollides es creu que com més aviat es fa servir aquesta tecnologia, millors resultats s'obtenen. En els tres casos en què s'ha fet servir, l'estimulació de la medul·la ha permès restaurar en un sol dia la capacitat de caminar de manera independent i altres activitats motores complexes als participants de l'estudi. Ara bé, el rendiment només millora amb tres o quatre mesos de pràctica: han de seguir un programa d'entrenament que els permet reconstruir el múscul perdut i moure's amb més autonomia.
L'opció més prometedora
L'estimulació elèctrica de la medul·la espinal, utilitzant "paletes d'elèctrodes" dissenyades específicament per a lesions de medul·la, forma part d'un assaig clínic encara en curs liderat per Courtine i la neurocirurgiana Jocelyne Bloch, de l'Hospital Universitari de Lausana. L'equip científic responsable d'aquest èxit biomèdic fa anys que busca la manera de retornar la mobilitat a persones que l'han perdut en accidents de trànsit. Primer, es va aconseguir amb rates i micos i, després, en humans.
Ara els neurocientífics asseguren que aquesta és l'opció terapèutica més prometedora. La clau, diuen, ha sigut "inserir un implant més llarg i ample, amb elèctrodes col·locats de manera que corresponen de manera més precisa amb les arrels nervioses de la medul·la i permeten accedir a les neurones que controlen els músculs", va explicar Bloch, en una roda de premsa. "Amb aquests implants, podem activar la medul·la com ho faria el cervell de manera natural per tenir el pacient dret, caminar, nedar o anar en bicicleta", coincideix Courtine.
Fins ara, s'havien fet servir sobretot teràpies d'estímul elèctric continu mitjançant l'ús de neurotecnologies "adaptades", que van ser dissenyades originalment per tractar el dolor i que tenien un elevat risc de fallar. Malgrat tot, el 2018 el mateix equip va presentar el cas d'un home que havia quedat paralitzat per una lesió parcial de la medul·la en un accident esportiu i que, mitjançant aquesta neurotecnologia adaptada, va poder-se aixecar de la cadira de rodes i caminar amb l'ajuda d'un caminador.
Per a Courtine, la tècnica que van presentar fa quatre anys no aconsegueix estimular tots els nervis de la medul·la associats amb els moviments de les cames i el tronc, ja que cada lesió "és única" i "això pot limitar la recuperació de totes les funcions motores", puntualitzen.
Els investigadors han fet un pas endavant amb els tractaments d'estimulació personalitzats i asseguren que tenen "una eficàcia superior i activitats motores més diverses" fins i tot en les lesions medul·lars més greus. "Si bé, generalment, un pacient més jove està en millors condicions i també està més motivat, hem vist pacients de fins a 50 anys que hi han respost bé, així que l'edat és un factor que influeix, però no exclou", afirma Bloch.
