Aprofitar un fàrmac aprovat per al cor per afeblir els melanomes més agressius

BarcelonaUn fàrmac que s'utilitza per controlar l'angina de pit esperona la cursa per aconseguir millors tractaments contra el melanoma, el tipus de càncer de pell més agressiu i letal. Es tracta de la ranolazina, un medicament aprovat i en ús que alleuja el dolor al pit quan el cor no rep prou oxigen, i que, segons un estudi publicat aquest dijous a la revista Nature Metabolism, en ratolins hauria demostrat un doble potencial contra el melanoma: d'una banda, afinaria l'ús de teràpies dirigides contra una mutació que s'ha observat clau en la progressió del tumor i, de l'altra, faria més visibles les cèl·lules canceroses perquè el sistema immunitari les ataqui. La investigació l'han liderat conjuntament l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), el Centre de Recerca Biomèdica de Navarrabiomed i l'Institut de Neurociències d'Alacant.

La gran majoria de tumors primaris de melanoma es poden extirpar, però és un tipus de càncer molt agressiu, amb una gran capacitat de fer metàstasi en altres òrgans vitals. De fet, i malgrat representar només el 10% dels càncers de pell, aquest tret el converteix en el responsable del 80% de les morts per aquesta malaltia oncològica, aproximadament 57.000 a l'any. Trobar vies terapèutiques per als melanomes que no desapareixen amb cirurgia o que acaben disseminant-se és una necessitat. Les teràpies dirigides a la mutació BRAF, que se sap que produeix una proteïna que provoca un creixement i una disseminació descontrolats del càncer, i les immunoteràpies tenen un gran potencial en aquesta missió, però encara prop de la meitat dels pacients no hi responen.

L'estudi partia de la hipòtesi que, quan les cèl·lules tumorals del melanoma es tracten amb una teràpia dirigida a la mutació BRAF, molts dels pacients deixen de respondre al cap d'un any o acaben patint una recaiguda. "Vam pensar que, en aquest moment, els tumors podrien estar recorrent a uns àcids grassos per sobreviure i adaptar-se a la situació i, per validar-ho, vam plantejar-nos fer servir fàrmacs que bloquegessin aquesta via", explica el responsable de la unitat de senyalització en càncer de Navarrabiomed, Imanol Arozarena.

En concret, els investigadors es van fixar en el potencial de la ranolazina. En models animals van observar que, efectivament, quan es bloquejava l'ús d'aquests àcids grassos, es podia alentir l'adquisició de resistència del melanoma; en altres paraules, s'ajornava la reaparició del tumor. "Sospitàvem que el metabolisme d'àcids grassos era crucial en les formes més agressives de melanoma, però poder confirmar-ho amb un fàrmac ja aprovat per al seu ús en humans és molt rellevant. Tant de bo aquests resultats puguin ser la via per canviar la pràctica clínica", afirma l'investigador Icrea i cap del Laboratori de Cèl·lules Mare i Càncer i el laboratori translacional Alteracions Metabòliques Sistèmiques al Càncer, Salvador Aznar-Benitah.

Induir visibilitat

Un dels grans reptes en la medicina oncològica és la rapidesa amb què el càncer aconsegueix adaptar-se a la presència dels fàrmacs, i els investigadors van voler estudiar com quedaven modificades les cèl·lules tumorals després de l'administració de la ranolazina. Van confirmar que, tot i que trigaven una mica més a reaparèixer, el càncer acabava creixent, però també adquirien un fenotip immunogen, és a dir, unes característiques que les feien més visibles al sistema immunitari. "Aquesta és la primera barrera que té el nostre cos per lluitar contra els càncers, sempre que sigui capaç de reconèixer les proteïnes a la superfície del tumor. Sovint els càncers s'amaguen d'aquestes defenses per proliferar i el que sospitem que passa amb el medicament és que indueix a la seva visibilitat", explica.

Segons Arozarena, això també obre la porta a millorar les immunoteràpies contra melanoma. Els investigadors van combinar el medicament i els anticossos contra les proteïnes PD-L1 i van constatar que la resposta al tractament augmentava. "Per tant, milloràvem la resposta dels pacients tant a les teràpies dirigides com a les immunoteràpies", resumeix.

A partir d'aquell moment, els investigadors es van adonar que aquesta via podia tenir una rellevància clínica que ara s'haurà de demostrar en humans. Tot i que Arozarena envia un missatge de prudència, adduint que encara no se sap com reaccionaran els pacients a la combinació de fàrmacs, admet que és una troballa que no només podria ajudar a millorar l'abordatge del melanoma, sinó que podria aplicar-se a altres tipus de càncers resistents als efectes de la immunoteràpia. "Abans, però, hem d'entendre millor com actua aquest fàrmac tant a les cèl·lules tumorals com al sistema immunitari", assenyala.