Envelliment
Societat  /  Salut 24/06/2022

Per què hi ha gent que no perd habilitats cognitives amb l'edat?

Investigadors estudien persones centenàries 'supercognitives' per aprendre a prevenir l'Alzheimer i a frenar l'envelliment mental

Jane E. Brody (The New York Times)
5 min
Investigadors examinant imatges del cervell

Un dels meus plaers principals durant el confinament era poder tenir conversacions telefòniques amb els meus amics i familiars que duraven hores. Els que especialment m’agradaven eren les que tenia bisetmanalment amb la Margaret Shryer, una Minneapolitana de 94 anys que ja va dues vegades que ha estat viuda. 

Vaig conèixer la Margaret a Minneapolis l'any 1993, sis mesos després que el seu marit fos atropellat per un conductor ebri. Tenint quatre nens petits dels quals s’havia de cuidar, no va tardar a formar-se com a tutora d’alemany per alumnes de secundària. La Margaret i jo tenim ànims afins que van connectar a l’instant. Encara que hi hagués mig país de distància entre nosaltres des de l’any 1965, durant 58 anys hem mantingut una amistat més que lleial. 

Les conversacions que tinc amb la Margaret són tant substantius com il·luminadors, cobrint tòpics que inclouen la política, la poesia, el teatre i  la filosofia. També parlem dels plaers i problemàtiques de la família. Gaudeixo de la seva saviesa i dels seus consells. Trobo una gran delícia en el fet que no ha perdut ni una iota del seu poder cerebral juvenil. És tan aguda ara com quan ens vam conèixer unes quantes dècades enrera. 

Els últims estudies sobre les trajectòries de la cognició humana suggereixen que si no pateix cap dany físic, com per exemple un ictus, en els pròxims sis anys, Margaret està destinada a ser una centenària d'alta capacitat cognitiva. 

Menys d'un per cent dels americans arriben als 100 anys, i nova data dels Països Baixos  indica que els que aconsegueixen aquesta fita amb les facultats mentals intactes seguiran així durant la resta dels anys de vida que els queden, tot i que els seus cervells mostrin plaques i embolics distintius de la malaltia d'Alzheimer.

Els resultats dels estudis holandesos podrien, eventualment, obrir el camí perquè molts de nosaltres ens convertim en 'cognitive super-agers', allò que els investigadors anomenen a les persones que arriben al final de la seva etapa de vida amb cervells que funcionen com si tinguessin 30 anys menys. 

Un dia tots els que físicament són capaços d’arribar als 100 potser podran també estar mentalment sans. Mitjançant l’estudi de persones centenàries, els investigadors esperen poder identificar característiques fiables i així desenvolupar tractaments que resultin en envelliment cognitiu saludable per la majoria. Mentrestant, hi ha moltes coses que podem fer per mantenir els nostres cervells en una bona condició, encara que arribar als 100 no sigui ni un objectiu ni una possibilitat. 

Aquestes perspectives esperançadores sorgeixen de l’estudi de 340 centenaris holandesos que viuen independentment, a qui els varen fer proves i van demostrar ser cognitivament sans quan se'n van inscriure. Els 79 participants que no van ni morir ni abandonar l’estudi van tornar a fer proves cognitives repetitives, durant un seguiment mitjà de 19 mesos.

L'equip d'investigació, dirigit per Henne Holstege a la Universitat de Vrije d'Amsterdam, va informar a JAMA Network Open al gener que aquests participants no van experimentar cap disminució de les mesures cognitives principals, tret d'una lleugera pèrdua de la funció de memòria. Bàsicament, els participants actuaven com si fossin 30 anys més joves en la cognició general; la capacitat per prendre decisions, planificar-los i executar-los; recrear dibuixant una figura que havien mirat; enumerar animals o objectes que comencin amb una lletra determinada; i no distreure's amb facilitat en realitzar una tasca o perdre's quan sortien de casa.

Fins i tot aquelles persones amb gens relacionats amb un risc elevat de desenvolupar la malaltia d'Alzheimer van poder tenir un bon rendiment a les proves.

Gairebé un terç dels participants van acceptar donar els seus cervells després de la mort. Les autòpsies cerebrals de 44 dels centenaris originals van revelar que molts tenien una neuropatologia substancial comuna a les persones amb alzheimer, tot i que s'havien mantingut cognitivament sans fins a quatre anys més enllà dels 100.

El doctor Thomas T. Perls, geriatra de la Universitat de Boston que dirigeix l'Estudi Centenari de Nova Anglaterra que va escriure un editorial adjunt, va dir en una entrevista que els participants holandesos representaven "la crème de la crème" dels centenaris que havien evitat l'aparició de l'alzheimer per almenys 20 o 30 anys. Semblaven o bé resistents a la malaltia o resilients cognitivament o potser els dos. D'alguna manera eren capaços d'evitar les manifestacions perjudicials per al cervell. 

Perls va explicar que la resistència pot reflectir una absència relativa de dany cerebral conferit pels gens o l'estil de vida d'una persona. O poden tenir "mecanismes biològics protectors que frenen l'envelliment del cervell i prevenen malalties clíniques".

La resiliència, en canvi, caracteritza persones amb capacitats cognitives normals tot i que el seu cervell pot tenir danys típics de l'alzheimer, la principal causa de demència. A més de plaques i embolcalls, aquests canvis inclouen la pèrdua de neurones, inflamació i vasos sanguinis obstruïts.

L’equip holandès va informar que les persones amb resiliència cognitiva poden acumular "nivells més alts de dany cerebral abans que apareguin els símptomes clínics”. 

Yaakov Stern, neuropsicòleg i director de neurociència cognitiva del Col·legi de Metges i Cirurgians de la Universitat de Columbia, va dir que, si bé els individus resistents es poden estalviar gran part de la patologia cerebral típica de la malaltia d'Alzheimer, els individus resilients tenen el que els investigadors anomenen una reserva cognitiva que els permet millor fer front a canvis cerebrals patològics.

Stern afirma que molts estudis han revelat que una varietat de factors relacionats d'estil de vida d’una persona que poden contribuir a la resiliència. Entre ells es troben l'obtenció d'un ensenyament de major nivell i de millor qualitat; triar ocupacions que tracten fets i dades complexos; consumir una dieta d'estil mediterrani; participar en activitats de lleure; socialitzar amb altres persones; i fer exercici amb regularitat.

"Els assaigs controlats d'exercici físic han demostrat que millora la cognició", va dir. "No és només el resultat d'un millor flux sanguini al cervell. L'exercici espesseix l'escorça cerebral i augmenta el volum del cervell, incloent-hi els lòbuls frontals associats a la cognició".

Perls va dir que: "La malaltia d'Alzheimer no és un resultat inevitable de l'envelliment. Les persones genèticament predisposades poden retardar-ho notablement o no mostrar-ne cap evidència abans de morir fent les coses que sabem que són saludables: fer exercici regularment, mantenir un pes saludable, no fumar, minimitzar la carn vermella a la dieta i fent coses que són cognitivament noves i desafiants per al cervell, com aprendre un idioma nou o tocar un instrument musical".

També és important mantenir una bona audició, va dir Perls, un home de 60 anys que porta un audiòfon. "No puc subratllar prou la importància de què la gent optimitzi la seva capacitat d'oïda". "Hi ha una connexió directa entre l'audició i la preservació de la funció cognitiva. Ser tossut a l'hora de portar audiòfons és una ximpleria. La pèrdua auditiva provoca pèrdua cognitiva perquè no t’enteres de moltes coses al teu voltant. Perds el contacte amb el teu entorn".

La visió també és important, especialment per a les persones que ja tenen problemes cognitius. "La mala visió empitjora el deteriorament cognitiu", diu Perls. Com a activitat que desafia el cervell, s'ha dedicat a observar ocells, que requereixen una bona audició i una bona visió.

Per la seva banda, la meva amiga Margaret llegeix, escriu, recita poesia i de tant en tant actua en pel·lícules d'algun familiar.

stats