Salut mental
Societat  /  Salut 05/07/2022

"Si ser com soc significa ser autista, benvingut sigui"

L'actriu i 'tiktoker' Emma Cunill protagonitza la websèrie 'Lisa' i visibilitza l'autisme a les xarxes socials

4 min
L'actriu Emma Cunill, protagonista de 'Lisa'

Barcelona"Moltes vegades, decidir ser tu mateixa et causa problemes. Per tant, decideixes ser una altra persona i agafes trets que t'agraden de l'altra gent, com la manera de caminar o el somriure. En part, per això vaig decidir ser actriu: havia estat actuant tota la vida", explica l'actriu i tiktoker Emma Cunill, que protagonitza la websèrie Lisa, produïda per la UVic i Abacus. Cunill es fica en la pell de la Lisa , una noia que arriba a la universitat per estudiar el grau en enginyeria mecatrònica. L'Emma, en aquest cas, comparteix un tret important amb la Lisa, i és que tant l'actriu com el personatge que interpreta tenen un trastorn de l'espectre autista (TEA), una condició crònica que comença a la infància i dificulta la comunicació social recíproca.

"El fet de triar una actriu autista permet aportar matisos que si no segurament passarien per alt. Volíem que tots els detalls fossin de veritat; és a dir, encara que sigui exagerat perquè ho marca el format, no caure en la ridiculització", explica. "[Al cap i a la fi] Ho visc en el meu dia a dia", remarca. A més, l'artista emfatitza l'elevat valor que les persones amb TEA aporten a l'àmbit laboral. "En el món professional, la gent es pensa que perquè tens autisme ets menys capaç. Però precisament per això, com que t'agrada el que fas, ets molt més capaç. Quan una cosa m'apassiona, no en surto. T'aguanto un rodatge de dinou hores, i tres dies seguits. I deu, si fa falta", reivindica.

Visibilització a través de TikTok

Però Cunill va estar 22 anys sense saber que tenia autisme, ja que li van diagnosticar fa poc més d'un any. Va ser gràcies a la xarxa social TikTok que l'actriu va començar a "sospitar" que podia tenir aquesta condició, concretament després de veure el perfil de la canadenca Page Layle. Layle lluita per la visibilització i l'acceptació de l'autisme i acumula més de 2,6 milions de seguidors a la plataforma. "Té autisme i explica l'autisme en noies. Em vaig sentir identificada amb la majoria de coses que descrivia i vaig pensar «he de mirar-m'ho»", recorda Cunill. Però l'actriu va decidir anar encara més enllà i va crear-se un compte personal en el qual parla de l'autisme de manera natural i divertida, i que també incorpora a la websèrie.

"Les xarxes socials em van permetre descobrir que tenia autisme i ara soc jo qui vull ajudar la gent", diu Cunill. "Qui sap quantes noies han estat 50 anys de la seva vida sentint-se diferents i ningú els ha explicat què els passa", es pregunta. L'actriu actualment té més de 19.000 seguidors a la xarxa, i assegura que els comentaris són molt positius. "No dono l'abast. Hi ha moltíssima gent que m'escriu, però hi ha moltes coses que em pregunten a les quals no sé donar resposta", reconeix.

'Masking' per protegir-se

Abans de saber el diagnòstic, l'actriu havia recorregut de manera inconscient al masking, que a la websèrie es defineix com el "camuflatge social per adaptar-se a l'ús esperat". És a dir, imitava el comportament d'altres noies sense TEA per "no sentir-se diferent i pertànyer a alguna cosa", explica: "Pensava que tothom era així, que tothom ho feia. I que simplement eren molt millors en amagar com se sentien". Per a l'actriu, el masking era un intent de protegir-se i evitar l'assetjament escolar. No obstant això, aquest "camuflatge" també li va passar factura, sobretot emocionalment. "El que no es veia ho patia per dins. Al llarg de la meva vida he passat depressions molt fortes. No entenia què em passava, i tenia tanta ansietat que em rascava i em feia ferides", diu.

El diagnòstic, per tant, li va proporcionar una gran tranquil·litat, ja que li va permetre posar paraules al que feia 22 anys que no entenia. "Ara soc més conscient del masking, sé d'on venen les coses, com funciona el meu cap i com m'he de comportar per evitar malentesos", assenyala. "M'havien arribat a dir «Emma, fas mal a la gent». Si jo em sentia bona persona, per què feia mal a la gent? No ho entenia", admet. Com en el cas del masking, però, també va tenir el seu cantó negatiu: l'actriu assegura que va patir una crisi d'identitat. "«Qui soc?», em vaig preguntar. No en tenia ni idea, perquè tota la vida m'havia estat creant màscares diferents. Però quan ho trobes, és la millor cosa del món, perquè estic més calmada i a la gent li agrada més. I a mi també. Si ser com soc significa ser autista, benvingut sigui", manifesta. Alhora, li ha permès prioritzar-se, ja que ara es queda a casa quan li ve de gust estar sola, en comptes de sortir amb els amics perquè és "el que és correcte".

Ara bé, no tothom ho acaba d'entendre. "Soc una noia que surt de festa, que té amics... I, per tant, els costa de creure", explica, i ho atribueix a la falta de coneixement. "L'autisme se sol entendre de manera molt estigmatitzada. A més, pràcticament tot el que s'ha vist en el món audiovisual és l'autisme en nois. Tot el que surt d'aquest estereotip no s'entén com a autisme, sinó com un intent de cridar l'atenció, o de fer-te la víctima, o una invenció", lamenta.

stats