"El sistema públic hauria de contrastar tots els assajos clínics de medicaments"

BarcelonaLa comunitat científica fa anys que adverteix d'un augment de malalties com el càncer, l'infart, l'Alzheimer o l'obesitat de cara a les pròximes dècades. La societat cada cop està més envellida i moltes d'aquestes patologies a l'alça s'associen a l'edat. Tothom reclama més esforços en investigació per tenir un millor control d'aquestes malalties, garantir la supervivència dels pacients i assegurar la seva qualitat de vida. Ara bé, el farmacòleg Joan Ramon Laporte i l'economista de la salut Guillem López Casasnovas remarquen la importància de fiscalitzar aquesta recerca, sobretot a les empreses que hi ha al darrere.

Sota el títol La revolució dels medicaments del futur, el farmacòleg Joan Ramon Laporte i l'economista de la salut Guillem López Casasnovas han reflexionat aquest dimarts al vespre sobre l'estat de la investigació en salut en el marc del cicle de debats que organitzen conjuntament l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i l'ARA, moderat per la cap de Societat del diari, Gemma Garrido. Els experts qüestionen si incrementar la despesa sanitària pública en medicaments farà que millori la vida dels malalts i, en cas que ho faci, fins a quin punt, i com hauria de fer-se la selecció dels fàrmacs que s'incorporen a la cartera de serveis. "Cap conseller o ministre vol ser recordat com la persona que va denegar un tractament", ha etzibat Laporte, que ha defensat que "el sistema públic de salut hauria de contrastar tots els assajos clínics" que es fan, ja que qui els organitzen són empreses privades amb interessos propis. "Cal un sistema informatiu farmacològic deslligat de la indústria", ha insistit.

López Casasnovas ha posat el focus en la despesa pública en medicaments i han fet un al·legat per a la priorització, ja que el sector sanitari públic ha de poder trampejar les pressions de la indústria, del comerç, i fins i tot del màrqueting. L'economista ha posat d'exemple el Regne Unit, que té un llindar de finançament de 30.000 lliures a l'any "per una vida de qualitat". Què vol dir això? Que si un medicament té un cost més elevat que aquest import, però l'efecte que genera és inferior a un any de supervivència a la vida real, la recomanació és que el sistema públic no n'assumeixi la despesa. Pel que fa a Catalunya i a la resta de l'Estat, ha considerat que hi ha una gran despesa en medicaments per un "sobreconsum", tot i que ha admès que les dinàmiques dels països també afavoreixen que els preus pugin i, per tant, també la despesa.

Per a Laporte, "l'oferta i la demanda clàssica no existeix" en aquest sector: "N'hi ha un que ven, però, n'hi ha tres que compren: el pacient, el metge i el sistema públic de salut. El primer consumeix el medicament, però no l'escull i tampoc el paga; el segon l'escull, però ni el consumeix ni el paga; i el tercer és qui paga. El copagament és pervers", ha etzibat. A més, tots dos experts han recordat que la diferència entre eficàcia i eficiència rau en l'escenari on es prova: una cosa és un laboratori, i l'altra el món real. De fet, Laporte ha assenyalat que "qui dissenya, planifica, realitza, vigila i interpreta els estudis" que s'utilitzen per aprovar i comercialitzar fàrmacs és exclusivament el promotor de la investigació, és a dir, l'empresa farmacèutica que se'n beneficia.

Discrepàncies per la vacunació

El debat ha pujat de to quan han parlat sobre la pandèmia, concretament sobre la vacunació. Laporte ha posat en dubte l'eficàcia de les vacunes contra la covid i ha assegurat que s'ha recuperat la normalitat gràcies a la variant òmicron, que suposadament era menys agressiva que les seves predecessores. D'altra banda, López Casasnovas ha reivindicat la professionalitat dels responsables que fan els assajos clínics, així com d'aquells que en un temps rècord van aconseguir desenvolupar vacunes eficaces contra el patogen que va capgirar el món ara fa cinc anys.