La vacunació infantil mundial no es recupera del sotrac de la pandèmia

BarcelonaLa irrupció de la covid-19 va provocar la pitjor crisi sanitària del segle XXI i algunes de les seves greus conseqüències encara s'arrosseguen cinc anys després. Una d'elles és la caiguda significativa en la taxa de vacunació sistemàtica, és a dir, de les vacunes incloses en els calendaris pediàtrics per protegir els nounats de malalties que es poden prevenir, com la diftèria, la tos ferina, la pòlio i el xarampió. Segons les dades publicades aquest dimarts per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Unicef, la cobertura mundial d'immunització infantil ha millorat lleugerament respecte al 2023, quan alertaven que s'havia estancat, però les dades de l'any passat segueixen estant per sota de les del 2019.

Així, les autoritats sanitàries adverteixen que la millora no és suficient per avançar cap als objectius de l'Agenda de Vacunació 2030, i demanen als països que facin esforços per reduir el nombre de nens que no han rebut cap dosi d'aquestes vacunes. El 2024 encara hi havia 1,4 milions de nens sense vacunar més que el 2019, i en falten aproximadament 4 milions més per assolir l’objectiu proposat per d'aquí cinc anys. A més, els països més pobres són els que mostren menys signes de recuperació: són els que estan més lluny de recuperar les cobertures vacunals prepandèmiques i els que estan experimentant un creixement demogràfic més ràpid.

"Ens hauria de preocupar el nombre creixent de nens que naixeran i que es veuran exposats al risc de no rebre les vacunes que els podrien protegir contra malalties potencialment mortals", adverteix Quique Bassat, director general de l'Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal), en declaracions a Science Media Center (SMC).

Per a l'expert, és imprescindible mantenir els programes d'ajuda internacional que faciliten l'arribada de vacunes a aquests països en un moment en què "veuen amenaçats el seu finançament i sostenibilitat" per les retallades que està fent l'administració de Donald Trump en ciència i cooperació internacional. "Estem en risc de retrocedir diverses dècades en els progressos aconseguits després de molts anys d'esforç col·lectiu", avisa.

"Compromís polític"

Ángel Hernández, pediatre i col·laborador del Comitè Assessor de Vacunes, de l'Associació Espanyola de Pediatria i de l'Associació Espanyola de Pediatria d'Atenció Primària, també explica a SMC que cal reforçar la vacunació en països amb estabilitat social i econòmica per, almenys, no perdre i millorar les cobertures actuals. "No obstant això, els reptes més grans venen per la necessitat d'aconseguir una vacunació àmplia i equitativa en països que pateixen desplaçaments massius per inestabilitat política, conflictes armats, incertesa econòmica i crisis climàtiques", insisteix Hernández. En aquest sentit, demana un "compromís polític i financer estable en el temps" per mantenir un sistema d'atenció primària que aporti equitat als programes de salut com els de vacunació.