Societat 19/05/2021

Com salvar abelles de les urpes de la vespa asiàtica

Un projecte de la UAB proposa mesures eficaces per pal·liar els efectes dels depredadors sobre les poblacions autòctones

2 min
L'apiari experimental de la UAB, instal·lat en una zona de bosc al campus de la universitat amb sis ruscos d’abelles autòctones ('Apis mellifera iberiensis')

BarcelonaPatrullen com un helicòpter militar, volant en horitzontal davant dels ruscos. Cacen al vol les abelles que tornen d’alimentar-se, els seccionen el cap, l’abdomen i les ales, i n’engoleixen el tòrax, ric en proteïna. Aleshores volen fins al niu, alimenten les larves i avisen la comunitat d’on es pot caçar. Aquesta és la rutina d’un exemplar tipus de vespa asiàtica (Vespa velutina), una espècie invasora que va arribar a Europa el 2004. També és una de les principals amenaces per a les poblacions autòctones d’abelles. En un nou estudi investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han mostrat que una gestió adequada dels ruscos permet pal·liar els efectes d’aquests i altres depredadors de les abelles.

Les conclusions són el resultat de monitorar durant dos anys un apiari experimental anomenat UABee , instal·lat en una zona de bosc al campus de la universitat i format per sis ruscos d’abelles autòctones (Apis mellifera iberiensis). Per obtenir la màxima informació de cada rusc, els investigadors hi van col·locar sensors de pes i de temperatura, i van mesurar la intensitat i la freqüència del zumzeig de les abelles. Per protegir-les de les vespes asiàtiques, van instal·lar arpes, unes trampes formades per filaments electrificats que electrocuten i maten els insectes que hi xoquen. Gràcies a aquests dispositius, es van eliminar més de quatre vespes al dia, cosa que al llarg del 2020 va evitar la mort d’unes 14.000 abelles (la població d’un rusc) a mans d’aquests depredadors. "Tot indica que a Espanya i a Europa s’està frenant el declivi de les abelles domèstiques, i el nostre treball demostra que amb un bon maneig i control de la nova plaga de vespa asiàtica es podria mantenir la població i producció dels ruscos", explica Gerardo Caja, professor del departament de ciència animal i dels aliments de la UAB i director del projecte. Malgrat això, l’investigador lamenta que "així com en comunitats com Galícia, Astúries o les Illes Balears hi ha hagut una resposta massiva de l’administració per lluitar contra aquest perill, a l’administració catalana no hi ha gaire sensibilitat".

Un exemplar d'abella.

Una de les altres accions de protecció que van emprendre els científics va ser la utilització de productes per eliminar el paràsit conegut com a varroa (Varroa destructor), una altra espècie forana. En aquest cas, es tracta d’un àcar, un petit aràcnid que va arribar a Europa procedent d’Àsia l’any 1986. La varroa s’enganxa al cos de les abelles i els xucla el greix, cosa que les deixa sense reserves d’energia i sense base material per fer la cera. Amb aquesta actuació, "hem vist que els productes aprovats per l’Agència Espanyola de Medicaments i el ministeri d’Agricultura són efectius", constata Caja.

Gràcies a les mesures, "la taxa de reposició d’abelles ha sigut relativament baixa, del 17%", explica l’investigador. Aquesta gestió ha permès obtenir una producció mitjana de mel de 13 quilos anuals per rusc, un valor que se situa entre la mitjana espanyola (10 kg) i l’europea (15 kg).

stats