Sang a la tanca de Melilla
Interior recupera els filats amb ganivetes retirats el 2007 per les lesions que causaven als immigrants
Barcelona.La Delegació del govern de Melilla ha decidit tornar a col·locar a la tanca que fortifica l'enclavament espanyol les polèmiques ganivetes que el govern de Zapatero havia descartat l'any 2007 per les lesions que provocaven als immigrants. L'anomenada concertina és un filat que en lloc de les clàssiques espines té fulles afilades. Els talls travessen la roba i els guants.
"Zapatero va anunciar que retiraria les ganivetes, però només es van treure al costat visible des de Melilla: van continuar al costat marroquí de la tanca", denuncia a l'ARA des de la ciutat autònoma José Palazón, membre de l'ONG Prodein i autor del blog Melilla frontera sur . Segons aclaria ahir en un mitjà local el delegat del govern, Abdelmalik El Barkani, les ganivetes tornaran al costat espanyol en tres quilòmetres dels 11 que té la tanca, situats en els "punts calents" on els subsaharians intenten saltar. La nova concertina s'elevarà fins als sis o set metres d'alçada que té ara la tanca en aquests trams.
Les ONG denuncien que aquestes mesures causen més mal però no tenen cap efecte dissuasiu. Fa dos dies uns dos-cents joves van intentar saltar. "Aquesta gent ve de països en guerra o fugen de la misèria. Diuen que ja estan morts, que només tindran futur si poden saltar. No hi tenen res a perdre", resumeix Palazón.
Aquesta determinació es constata repassant la cursa d'obstacles que és el camí dels subsaharians cap al somni europeu via Melilla. Dimarts passat un jove subsaharià va morir en caure al costat marroquí des d'una alçada de vuit metres. Era gairebé l'últim salt: ja havia passat els dos filats, el fossar de tres metres de profunditat, el mur de tres metres d'alçada i les línies vigilades pels tres mil soldats marroquins en qui Espanya i la Unió Europea han delegat la vigilància de la seva frontera sud. Després queda la doble tanca espanyola, amb un entramat de cables d'acer, una doble tanca metàl·lica amb filferro espinós, dispersors de gasos lacrimògens... i ara les ganivetes i una nova malla antiescalada.
"La frontera es vigila amb helicòpters, càmeres tèrmiques, cotxes, focus, tot per evitar el mateix que fan ara molts espanyols: mirar de buscar-se la vida fora -lamenta l'activista-. La gent pensa que a Europa hi ha democràcia i es troben un autèntic desplegament militar per aturar-los. A Lampedusa s'ofeguen en un mar d'aigua i aquí en un mar de ganivetes", sentencia.
Molts dels subsaharians que arriben ara a Melilla han fugit de la guerra de Mali o de la misèria de l'Àfrica subsahariana. Els que intenten saltar la tanca són els més miserables. Els que no es poden pagar els 1.500 euros que costa travessar el pas fronterer en el doble fons d'un camió o per mar, en una barcassa de pescadors o en un inflable. Malviuen als boscos del mont Gurugú, molt a prop de Melilla, sotmesos a la pressió constant de l'exèrcit marroquí, que sovint els desallotja i crema les seves poques pertinences: garrafes d'aigua, els plàstics per protegir-se o les escales de fusta que es construeixen per saltar la tanca.
La llei preveu que si els sensepapers trepitgen territori espanyol han de ser traslladats al centre d'estada temporal de Melilla i, quan se satura, a la Península, en un centre d'internament del qual no poden sortir. Passats dos anys, si no poden ser repatriats al seu país d'origen perquè no hi ha conveni d'extradició, acaben en llibertat malvivint en uns llimbs jurídics en què no tenen cap via de legalitzar la seva situació però tampoc són expulsables. "La concertina no m'agrada, però la feina de la Guàrdia Civil és que no entrin a Espanya", proclama el delegat del govern. Per això la tanca està dissenyada com una successió de trampes per atrapar-los a mig camí, abans que la travessin, i enviar-los de tornada al Marroc.
El gat i la rata
"Van fer la tanca de Melilla, després la van haver de fer créixer i ara li posen ganivetes, però això no aturarà els salts: només els farà més perillosos. És un joc macabre del gat i la rata -explica Xavier Ferrer, investigador de la UAB i expert en la frontera entre Espanya i el Marroc-. Ells aprenen a saltar els obstacles i això justifica nous controls -afegeix-. La reintroducció del filat de ganivetes simbolitza amb cruesa com s'agreugen els desequilibris entre la UE i la resta de regions del món. Si aquestes desigualtats continuen aprofundint-se és molt improbable que els fluxos migratoris desapareguin només perquè s'ha volgut bloquejar una frontera".
Famílies sirianes, atrapades
Un centenar de sirians -homes, dones i nens- estan atrapats a Melilla en la seva fugida cap a Europa. Es tracta de famílies que han pogut permetre's pagar a les màfies un passaport fals (2.000 euros els adults, 1.500 els menors) per entrar a la ciutat autònoma. No han saltat la tanca ni han pujat a una pastera cap a Lampedusa. Després s'han adreçat a les autoritats per demanar el trànsit cap al seu destí final (Holanda, França, Bèlgica), però les autoritats espanyoles no els permeten continuar el seu viatge. Tot i que són potencials candidats a sol·licitar protecció internacional, no ho fan perquè saben que el procediment davant de les autoritats espanyoles és lent. Només demanen pas al nord d'Europa.
