La sequera encara no és un problema a Catalunya

BarcelonaS’ha acabat un 2015 bastant sec i el primer mes del nou any tampoc està ajudant a millorar l’escassetat de pluges. Demà farà 90 dies que no plou com a mínim un litre per metre quadrat en un sol dia a Barcelona, al Vallès, al Montseny i en alguns sectors de la Catalunya Central. Des del 4 de novembre fins ara, a Badalona només hi han caigut 0,7 l/m, a Barcelona, Vilassar de Mar i Rubí, 1 l, i a Mataró, Vic i Igualada, 2 l. La situació és lleugerament millor en altres indrets, però tampoc per tirar coets. Durant els últims tres mesos a Tarragona hi han caigut 3 l/m, a Tortosa, 5 l, a Cervera, 6 l, a Olot, 8 l, a Lleida, 12 l i a Girona, 17l.

Globalment, durant el 2015 alguns d’aquests indrets han tingut menys de la meitat de les pluges que caldria esperar en un any normal, i en moltes comarques, de cada 10 l/m que hi plouen habitualment, només n’han caigut entre 5 i 7.

Dades positives

Ara bé, no tot són males notícies i cal destacar que la situació encara no és dramàtica. Si hi ha d’haver sequera, l’hivern és el període més adequat perquè la vegetació la resisteixi. Hi ha un altre factor important que està fent més lleugera l’absència de pluges al territori, i és que tant al desembre com al gener la persistència de l’anticicló ha sigut molt continuada. Quan això passa el vent és escàs i la humitat s’encaixona a prop del sòl i propicia abundants rosades durant la nit i matinada que són una font d’humitat gens menyspreable. Si la sequera hagués anat acompanyada fins ara de molts dies amb vent de ponent o mestral, com passa en algunes ocasions a l’hivern, la situació seria bastant pitjor.

Les regions que han experimentat més manca de pluges són en general àmbits de la part mitja o baixa dels rius, i això ajuda a explicar que les reserves d’aigua mantinguin un nivell superior a la mitjana dels últims 10 anys. També ajuda a entendre-ho el fet que els pocs episodis de pluja que hi ha hagut enguany han sigut molt abundants. En aquesta categoria hi hauria el que es va produir entre el 20 i el 25 de març, que va deixar gairebé 700l/m en cinc dies als Ports de Beseit, i també les llevantades de principi d’octubre i d’inici de novembre. Sense aquestes tres plogudes la situació seria a hores d’ara molt més complicada.

Canvi climàtic i el Niño

Últimament, sempre que passa alguna cosa relacionada amb el temps mirem el canvi climàtic i tendim a pensar que en té la culpa. La veritat és que totes aquelles anàlisis i previsions que tenen a veure amb les precipitacions contenen més incerteses que les que tenen a veure amb les temperatures. ¿Plourà menys a causa del canvi climàtic? Alguns dels informes basats a Catalunya que s’han fet fins ara pronostiquen que, efectivament, a mitjans de segle les precipitacions hauran disminuït entre un 5% i un 13% respecte a la referència del període 1971-2000. Aquest descens no seria igual entre regions: es notaria més al Pirineu i en canvi està molt menys clar que es percebi a l’interior.

Què ha passat fins ara? Entre el 1950 i l’actualitat, les dades estudiades pel Meteocat revelen que les pluges han disminuït al voltant d’un 1,3% cada dècada, una tendència que no es considera estadísticament significativa. Per períodes, les precipitacions han minvat molt més a l’estiu que en les altres estacions. Més enllà dels totals de precipitació, si el que preocupen són les sequeres, també cal veure com es reparteixen aquestes pluges. En aquest aspecte, les projeccions futures també fan pensar que hi haurà més irregularitat. El còctel de menys precipitacions, més irregulars i més temperatura augura, doncs, més sequeres i més dures que en les últimes dècades.

D’altra banda, el gran actor secundari aquest any és el Niño, un fenomen que apareix amb una freqüència al voltant dels cinc anys i que bàsicament consisteix en un sobreescalfament de les aigües del Pacífic Oriental. Aquest fet té conseqüències a escala global, però ¿afecta la Mediterrània? No tots els estudis es posen d’acord en aquest aspecte, però hi ha diversos treballs centrats en la Península, com el del ja traspassat Inocencio Font, o un altre fet més recentment per investigadors de la Universidad Complutense de Madrid, que vinculen els episodis del Niño a més sequera al Mediterrani. Segons aquests treballs, el Niño redueix les precipitacions a Catalunya i, per contra, les fa augmentar en països d’Europa situats més al nord, com el Regne Unit, una situació que també s’està produint enguany.

Millor a l’hivern

“Millor que sigui ara”, explica l’investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Jordi Bayreda. Els efectes d’una sequera varien força segons el moment de l’any en què es produeix, argumenta. A la primavera tota la vegetació revifa i els ecosistemes arrenquen, i es aquí just quan les necessitats d’aigua són més grans. La manca de pluges a l’estiu, sobretot si es combina amb temperatures elevades i ventades importants, fa augmentar molt el risc d’incendi. Per contra, sense precipitacions a la tardor, els principals damnificats són els cercadors de bolets, i a l’hivern no és tan greu perquè la vegetació està aturada i els boscos no troben tant a faltar la pluja, afegeix. “El problema vindrà si avança el mes de febrer i març i la situació es manté igual, sobretot a les zones del litoral i del prelitoral, que és on normalment la primavera s’avança més”, rebla.

Les altes temperatures de les últimes setmanes han estès la floració dels ametllers, per exemple, però Bayreda diu que aquest fenomen, sense ser habitual, tampoc és extraordinari perquè acostuma a produir-se entre el gener i el febrer. De fet, la temperatura és el principal indicador que regula l’activitat de plantes i animals i, aquí sí, els boscos de pins han viscut enguany una invasió de processionària poc habitual.

Bayreda coordina també el projecte Deboscat, una iniciativa del Govern per monitorar les masses forestals i comprovar els efectes que pot tenir la sequera en la seva supervivència. El projecte disposa d’informació detallada des del 2011 i, gràcies a això, els tècnics saben que durant el setembre del 2012 prop de 23.000 hectàrees es van veure afectades per diferents graus de sequera. L’episodi va deixar alguns exemplars morts, especialment roures i alzines a la Garrotxa i a Osona, tot i que aquestes zones presenten avui una “important recuperació”. De fet, aquestes dues espècies són “capaces d’aguantar bé si les coses van mal dades”, explica el tècnic del CREAF. La combinació d’altes temperatures i poques precipitacions, en última instància, també pot portar al desacoblament d’algunes espècies, sobretot insectes, que eclosionen en un moment en què no troben disponibilitat de menjar. Sigui com sigui, Bayreda recorda que les previsions per a l’estiu del 2015 eren funestes, però a mitjans de juliol i a principis d’agost va ploure i això va alleugerar la pressió.

Els pagesos, amoïnats

Els biòlegs i els meteoròlegs, però, no són els únics que miren el cel amb precoupació. Els pagesos estan especialment amoïnats i adverteixen que si continua aquesta situació es produirà un avançament en la floració de les plantes, un creixement excessiu de les males herbes, un solapament de les collites que repercutirà negativament en el preu i una extensió de les plagues, especialment en la fruita dolça i en l’arròs. Tot i que admeten que “encara és massa aviat per fer una valoració de les pèrdues”, des d’Unió de Pagesos apunten que la qualitat dels cítrics és pitjor per la falta de fred i, en el cas dels cereals, asseguren que si no plou abans de 15 dies les pèrdues podrien ser “molt quantioses”, fins al punt de perdre’s tota la collita. De fet, asseguren que amb només 15 l/m els sembrats actuals es podrien recuperar. El panorama també és negre pel que fa a la producció de mel, i és que l’alteració de la floració per la sequera està fent que les abelles no trobin les flors que necessitarien.

El refranyer popular diu que “a l’abril cada gota en val mil” o que “pel maig cada dia un raig”. La realitat, però, és que a l’hivern s’està perdent una oportunitat. Al capdavall, “l’aigua de gener, tot l’any va bé”.

L’expansió del bosc provoca més estrès hídric que el clima

La densificació dels boscos com a resultat de l’abandonament rural provoca més estrès hídric als arbres que no pas les condicions climàtiques. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), que ha elaborat un sistema per poder predir la sequera a les masses forestals. El model es basa en l’equilibri diari que existeix entre els processos que aporten aigua al sòl i aquells que n’extreuen, i ho combina amb els inventaris forestals del territori per avançar-se a possibles episodis de mortaldat.

No és l’única eina de gestió dels boscos. Mitjançant el projecte Deboscat, Govern i CREAF analitzen l’evolució de la cobertura vegetal per entendre millor la resistència de cada espècie a l’absència de pluges. Això també permet millorar la planificació de la campanya d’incendis.