AGRICULTURA

El setge de les vespes asiàtiques

Els apicultors alerten que el 2018 hi haurà més de 16.000 nius de ‘Vespa velutina’ a les comarques de Girona

Crit d’alerta dels apicultors de les comarques gironines per l’augment de vespes asiàtiques ( Vespa velutina ). Enguany calculen que n’hi havia uns 4.000 nius i que l’any vinent “es multiplicaran per quatre o per cinc, arribant als 16.000 o 20.000 ruscs”, segons el secretari de l’Associació d’Apicultors Gironins, Carles López, que justifica els seus càlculs.

“De cada niu en surten entre 50 i 200 vespes reines. Nosaltres hem matat entre 300 i 400 nius, però és molt difícil aturar-la”, lamenta l’apicultor, que adverteix que si no se’n frena la proliferació ens podem quedar “sense boscos, ni conreus ni mel”. Perquè les vespes asiàtiques s’alimenten de tota mena d’insectes pol·linitzadors que, si no fan la seva funció, no reproduiran les plantes i, per tant, no donaran fruits.

Un dels seus menjars predilectes són les abelles, a les quals ataquen a la porta dels ruscs. “La vespa espera que torni una abella al niu, la captura, li treu el cap i les potes, i es queda només amb el tòrax perquè conté una proteïna que necessiten per alimentar les seves larves”, relata López, que especifica que amb aquest mètode no mata gaires abelles però “espanta les que hi ha dins el niu, que no surten i, per tant, no porten menjar al rusc i s’acaben morint”. Les asiàtiques, però, no són un perill per a les persones perquè no són més agressives que les autòctones, i, com aquestes últimes, només ataquen si se senten amenaçades. Tot i això, fa dues setmanes un grup de vespes asiàtiques van atacar un caçador a Vilademuls (Alt Empordà) que no va veure que n’hi havia un niu amagat entre la vegetació, a 30 centímetres de terra. L’home va acabar amb diverses ferides per les pessigades, però cap de gravetat.

La vespa asiàtica va arribar a Catalunya el 2013, quan se’n van trobar els primers nius a Portbou, la Jonquera i Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà). “Ens temíem que tard o d’hora arribaria per França, on hi és des del 2004. I també n’està ple per Galícia i el País Basc”, assenyala el secretari. I quatre anys després de localitzar-ne el primer niu a l’Alt Empordà, l’asiàtica ja s’ha estès per la majoria de comarques gironines -especialment per la Selva i la Garrotxa- i ha arribat al Bages, Osona, el Maresme i el Vallès Oriental i Occidental.

Un dels principals desavantatges en la lluita contra aquestes vespes és que “no hi ha manera d’eliminar-les completament”: “Com a molt pots intentar reduir-ne la població amb trampes”. I en això han centrat els esforços any rere any, combinant diferents fórmules depenent de l’estació. A la primavera intenten capturar les vespes reines amb esquers -perquè cada exemplar suposa un niu menys-, i només aquest 2017 n’han matat unes 800.

Una altra tècnica que utilitzen és omplir una vespa obrera d’insecticida perquè quan torni al niu mati la resta. “Però només funciona si el rusc és petit, al maig i juny són massa grossos i ja no serveix”, diu López. A l’estiu i la tardor solen utilitzar arpes elèctriques, unes trampes que tenen una forma semblant a l’instrument i que enrampen les vespes quan hi passen. I durant tot l’any intenten localitzar i matar els nius, però és molt difícil “perquè solen estar ben amagats o dalt dels arbres, i només ho poden fer persones especialitzades”.

Aquest any la conselleria de Territori els va facilitar quatre vestits protectors especials -les vespes traspassen la roba-, trampes i una perxa per arribar als nius més alts. “Però no en tenim prou i la resta de material que necessitem l’hem de pagar de la nostra butxaca”, es queixa l’apicultor, que reconeix que el sector és molt petit i no tenen prou força “per pressionar les administracions perquè ajudin a combatre-les”. A més d’insectes, la vespa asiàtica també menja fruita i cada cop va fent més mal als cultius.

“Potser quan els agricultors estiguin més afectats ens podrem unir i lluitar-hi conjuntament”, reflexiona esperançat el secretari de l’Associació, que a les comarques gironines agrupa uns 160 apicultors. Un d’ells és Albert Tort, de Santa Coloma de Farners, que fa més de 30 anys que té abelles. Tort destaca que les asiàtiques no afecten tant la producció de mel com la regeneració dels rusc, perquè les vespes solen atacar entre el juliol i el desembre, quan les abelles estan criant i omplint les reserves per a l’hivern.

Perill “a sobre”

“Com que hi ha vespes, les abelles no surten, no crien ni cullen reserves, i la majoria d’individus acaben morint”, explica l’apicultor, que calcula que d’aquí dos anys “hi haurà 200 vespes més per cada vespa que hi ha ara”. “A Galícia fa temps que en tenen i hi ha unes 750 vespes per cada humà”. “La gent no és conscient del perill que tenim a sobre, aviat ens deixarà sense insectes”, adverteix Tort, que també critica la inactivitat de les administracions. “No ens ajuden gens i ara volen que creem cossos d’intervenció contra la vespa però no ens donen recursos i ho hem de fer els apicultors per amor a l’art”, conclou amb desesperació.

Etiquetes

Més continguts de