SEGURETAT

Els socorristes demanen que es posi ordre i criteri a les platges

Volen un decret i un conveni per regular la vigilància i millorar infraestructures i condicions

¿Quan comença la temporada per als socorristes de les platges a l’estiu? ¿A partir de quina mida una cala està obligada a tenir-ne? ¿Quin material ha de portar un socorrista i quant ha de cobrar? Segons el sector, cap d’aquestes preguntes té una resposta clara perquè no existeixen ni un marc normatiu que reguli la vigilància de les platges ni un conveni laboral específic pels 1.100 professionals que hi treballen. Per això, alguns treballadors s’han agrupat a la plataforma SOS Socorristes, impulsada per la UGT, per demanar ordre i criteri a la sorra.

La plataforma ha convocat una concentració aquest divendres al matí davant del Palau de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume de Barcelona on exigiran l'aprovació d'un nou decret que reguli i homogeneïtzi les condicions dels socorristes a les platges, perquè no depenguin de les fixades per cada ajuntament o empresa com passa fins ara. Segons els socorristes, un dels problemes afegits és que l'únic marc normatiu que existeix fins ara i que deixa la regulació en mans dels consistoris, és de 1972 i ha quedat obsolet.  

Des de Protecció Civil confirmen que les competències per decidir en quines platges cal posar-hi vigilància són de cada ajuntament, però asseguren que treballen per “homogeneïtzar els serveis de seguretat a les platges” catalanes. L’any 2012 es va començar a treballar en un nou decret que encara no s’ha concretat. Des de SOS Socorristes, Carlos Parra, un dels seus portaveus, lamenta que Interior no hagi respost encara a les seves peticions per seure i començar a parlar de com hauria de ser aquesta regulació, que en part es podria inspirar, segons Parra, en la que existeix a les Illes Balears i a les Canàries.

Ara per ara, 228 de les 354 platges de Catalunya tenen socorristes. Sector i administració coincideixen que no es pot associar la falta de vigilància a les morts: de les 14 persones que han perdut la vida a les platges aquest estiu -dues per patologies mèdiques-, només en dos casos no hi havia socorrista, en un dels quals perquè encara no havia començat el servei. L’estiu de l’any passat, quatre de les 22 morts es van produir en platges no vigilades i en sis casos més el servei no havia començat o ja havia finalitzat.

“No pot ser que en una platja de cinc o sis quilòmetres com la de Castelldefels hi hagi 23 o 24 socorristes, i en una de les mateixes dimensions, com la de Sant Pere Pescador, 13”, explica Parra, que recorda que els municipis, a l’hora de regular la seguretat a les platges, es regeixen per una llei del 1972. Per canviar la situació, els socorristes han començat a recollir firmes per impulsar una iniciativa legislativa popular (ILP) que es tradueixi en una llei que reguli les mesures de salvament a les platges. De moment han recollit unes 2.200 signatures i durant les pròximes setmanes, els grups parlamentaris d’En Comú Podem i d’Esquerra els rebran per escoltar propostes.

A més de la regulació del nombre de socorristes, el sector vol que es fixi per llei quin ha de ser el mínim de dies que han de durar els contractes de vigilància i salvament que fan els ajuntaments, i avisen que en alguns consistoris són períodes massa curts. Una altra de les grans prioritats són les infraestructures. “Hi hauria d’haver torres de vigilància en lloc de cadires, perquè les que hi ha no estan en condicions per estar-hi vuit hores. Si plou et mulles, i hi ha gent, sobretot els surfistes, que també es banyen quan fa mal temps”, explica Parra, que afegeix que el para-sol tampoc és suficient i que és comú cremar-se peus i cames després de vuit hores al sol. Els mòduls de vigilància, en moltes ocasions, no tenen llum, aigua o sanejament, la qual cosa fa que els vigilants hagin de recórrer als locals pròxims.

A més del decret, els socorristes de platja volen impulsar un conveni laboral que els millori les condicions. Denuncien que actualment depenen del conveni de socorristes de piscina i que sovint els ajuntaments s’acullen al conveni estatal, que encara preveu salaris més baixos. Encara era pitjor, admeten, quan les empreses podien fixar les seves pròpies retribucions, que encara mantenen alguns treballadors. El sou mitjà dels socorristes que salven vides a les platges voreja els 900 euros mensuals.

Proactiva denuncia pagaments endarrerits

L’empresa de salvament marítim Proactiva lamenta la dificultat de pagar al dia els sous dels treballadors a causa dels retards d’alguns ajuntaments, que no els haurien pagat els mesos de juny i juliol. En el cas de Badalona també els deuen el setembre del 2017. Des del consistori badaloní diuen que són els primers “sorpresos” pels deutes a proveïdors de l’anterior govern municipal i asseguren que aviat pagaran. La factura pendent a Badalona puja 161.000 euros, segons Proactiva, que calcula que la resta de consistoris que no paguen al dia els deuen 730.000 euros en total.

Més continguts de