Les solucions als problemes de demà ja són aquí

BarcelonaEn l’era del canvi climàtic, de les guerres a cop de dron i del consumisme desenfrenat és fàcil pensar que el futur acabarà sent fosc i terrible. Però no hi ha cap motiu perquè sigui així. “Hi ha esperança. Molta gent ja treballa actualment (i amb molt d’èxit) per un futur millor”, assegura Cathy Runciman, cofundadora de l’entitat Atlas of the Future, que organitza conjuntament amb el diari ARA la jornada Fixing the Future (Arreglant el futur). L’esdeveniment, que tindrà lloc el 13 de març al CCCB, reuneix deu experts que ja estan vivint aquesta idea. Deu persones que, des d’àmbits tan diferents com l’economia i la ramaderia, demostren que hi ha projectes reals i realitzables per canviar el món des d’ara mateix. Són, en paraules de Cathy Runciman, emprenedors somiadors.

És el cas de Richard Ballard, guanyador del premi BBC Future Food Award 2017 per haver convertit antics refugis antiaeris del subsol de Londres en un gegantí hort urbà. Ballard, que participarà en la jornada del CCCB, ha aconseguit cultivar alfàbrega, créixens, ruca i més vegetals utilitzant un 70% menys d’aigua que en camps a cel obert i sense abocar-hi pesticides. A més, com que tot es produeix sota la ciutat, les amanides poden estar a punt per consumir quatre hores després de la collita. “És un projecte bonic, brillant i que ja funciona”, explica Cathy Runciman.

També serà a Barcelona Kate Raworth, economista de la Universitat d’Oxford i autora del llibre Economía rosquilla, definit pel Financial Times com un “admirable intent d’ampliar els horitzons del pensament econòmic” i un dels millors llibres del 2017, segons el rotatiu. “Raworth ha detectat set maneres per reiniciar el nostre sistema econòmic al segle XXI -diu Runciman-. S’autodefineix com una rebel del món financer i està convençuda que tenim la capacitat de viure al nostre planeta amb els recursos que té”.

Fixing the Future acompanya l’exposició del CCCB Després de la fi del món, una visió molt més distòpica i fosca dels canvis que hem introduït els humans al planeta. “És bo que des de la cultura i l’art es parli d’aquesta manera. Però ens sembla molt interessant aportar-hi un contrapunt i ensenyar alternatives amb optimisme i alegria -diu Runciman-. No es tracta de tenir un optimisme cec, sinó de mirar els reptes del nostre món, ser-ne conscients i treballar per solucionar-los”. Per fer-ho, afegeix Runciman, cal que aquests projectes siguin entenedors per al gran públic i que vulgui apostar-hi. “Cal parlar de manera planera -reivindica la directora d’Atlas of the Future-. Hi ha molta tecnologia i molts projectes que ens permeten solucionar els reptes a què ens enfrontem; però sovint es desenvolupen en un àmbit molt tancat i de les elits. Cal acostar-los a la gent”.

Mentre que novel·les com 1984, de George Orwell, i sèries de televisió com Black mirror mostren un destí fosc per al món, Fixing the Future aposta per donar a conèixer projectes que treballen per un futur millor. “Hi ha molta gent que vol innovar i que busca feines productives i positives per al planeta. Sobretot entre la gent jove. Les grans corporacions ho saben i s’han adonat que per atreure nou talent cal que facin projectes que contribueixin a canviar el món. I algunes ja ho fan”, assegura Runciman. Cada cop més gent s’ho creu: el futur és brillant i comença ara.