Successos

Cinc consumidors en cinc minuts: crònica d'una tarda vigilant narcopisos al Raval

Els fets delictius cauen un 13,3% al districte de Ciutat Vella en l'últim any

Una cinta de Mossos en un carrer del Raval.
08/11/2025
5 min

BarcelonaAmagat en el hall d'un hotel, només cal esperar-se uns segons per començar a veure la desfilada. El vidre és translúcid, però deixa una petita escletxa transparent a l'altura dels ulls que habilita una visió clara i lúcida del portal. És important amagar-se. Els traficants estan pendents de si algú observa més estona del compte i, davant del dubte, sempre opten per avortar la transacció. La recepcionista no s'oposa al fet que l'hotel es converteixi en un espai de vigilància i uns turistes miren encuriosits què fa una persona amorrada contra un vidre.

De cop, un noi xiula aixecant el cap en direcció a una finestra d'un primer pis. Tot passa al barri del Raval, al cor de Ciutat Vella de Barcelona. El xiulet té una resposta immediata: sense conversa prèvia, el noi pot obrir la porta del bloc i hi entra. Passen pocs segons fins que un altre jove es planta davant del mateix portal i es posa el mòbil a l'orella per iniciar una trucada. S'allarga uns minuts, mentre camina una mica nerviós i, sobretot, vigilant el seu entorn. Finalment, el deixen entrar.

Quan un entra, l'altre surt. Ja ha comprat la seva dosi de droga i mentre s'allunya del portal arriba un altre noi, que també truca amb el mòbil. També el deixen entrar poc després. L'impàs de la trucada sempre és un moment que el traficant aprofita per descartar des de la finestra que no hi ha res sospitós. El barri és un anar i venir constant de persones, alienes al tràfic de drogues, present en molts carrers que conformen el Tetris del Raval.

Desallotjament d'un narcopis en una imatge recent.

L'escena de joves entrant al bloc i sortint-ne poc després es repeteix. Un d'ells admet que hi ha comprat haixix. És una pedra molt petita; no dona per gaire més de sis porros. Ve del Marroc i fa poc que ha arribat a Catalunya. Diu que el boca a boca el va fer saber que aquí s'hi comprava droga. Comenta que li va bé fumar xocolata pels "problemes mentals" que té. Fonts policials també confirmen que en aquest pis del Raval s'hi ven droga i que hi pots comprar haixix, però també cocaïna. Tres carrers més enllà, hi ha un bloc on passa exactament el mateix. Ara ja és de nit, però el punt de venda de drogues està obert tot el dia.

Dades positives

Segons ha explicat aquest divendres el tinent d'alcaldia de seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, ara mateix hi ha uns 14 punts de venda de droga identificats a Ciutat Vella. Des del gener, se n'han desmantellat 51 i s'hi han fet 72 detencions. Els narcopisos, però, es mouen molt: són, sobretot, pisos buits que ocupen durant uns dies per vendre droga i, un cop l'han explotat, en busquen un altre. Totes les fonts admeten que és difícil fer-ne un còmput aproximat.

A hores d'ara, però, les dades generals al barri no són dolentes: aquest divendres s'ha celebrat la Junta de Seguretat de Ciutat Vella, un districte on han baixat un 13,3% els fets delictius fins al setembre d'aquest any. El 88% són delictes contra el patrimoni, que també cauen un 14,9%. Al districte operen nou multireincidents molt actius. Quan se’ls deté, es fan una sèrie de gestions amb judicatura i altres policies per acreditar la condició de multireincident quan arribin al jutjat. Amb tot, Batlle ha dit que la droga és el "tema fonamental" de la lluita del consistori contra el delicte, unes paraules que van en la mateixa línia del que va dir el cap de la Guàrdia Urbana, l'intendent major Pedro Velázquez, en una entrevista recent amb l'ARA.

El tinent d'alcaldia i regidor de Ciutat Vella, Albert Batlle, a la roda de premsa posterior a la Junta de Seguretat de Ciutat Vella.

No és estrany caminar per la Rambla i que algú se t'acosti a oferir-te droga. Són els anomenats punters. Són grups organitzats que es reparteixen l'avinguda barcelonina per trams. Mai porten la droga a sobre; simplement aconsegueixen un client i el porten fins a un club cannàbic o fins a un punt de venda de substàncies. Un d'ells explica que va arribar fa set anys del Pakistan. Va comprar un bitllet d'avió fins a Turquia i el trajecte fins a Catalunya, després d'un breu pas per Itàlia, va ser a peu i amb busos. Un cop aquí, un amic li va dir que podria guanyar diners fàcils si es dedicava a oferir droga a la Rambla. Busca sobretot turistes. Guanya entre cinc i deu euros per client. Al final del dia, en temporada alta, aconsegueix atraure uns cinc. És a dir, uns 50 euros al dia. Admet que vigila molt si algú el vigila, i quan els enxampen tenen una consigna dels seus caps: dir el nom d'una altra persona i no portar mai el passaport a sobre.

El tràfic de pastilles segueix a l'alça

El tràfic de drogues a Ciutat Vella, però, va molt més enllà de les substàncies tradicionals. A la part baixa de la rambla del Raval no és difícil veure un intercanvi de medicaments. Tal com ha explicat diverses vegades l'ARA, són píndoles com la Lyrica, receptada per a dolors aguts, que els consumidors compren per un o dos euros (per dosi) i es prenen per activar-se i desinhibir-se. Segons fonts policials, les consumeixen els lladres abans de robar per perdre la por. Sovint acudeixen a la farmàcia persones, entre ells toxicòmans, que les tenen receptades, i després les revenen. En aquests casos, com que no es consideren drogues, la policia hi té poc a fer.

El mateix passa amb el gas del riure. Qualsevol que hagi caminat una mica atent pel Raval els darrers mesos haurà vist molts tubs d'aquesta substància, que es pren inhalada, per terra. Té un problema principal, i és que no es considera una droga. De la mateixa manera que la cola: s'han tornat a veure toxicòmans posant cola en una bossa per anar inhalant, com algú que li falta l'aire, pel mig del carrer. Una de les substàncies a l'alça, com ja ha explicat diverses vegades aquest diari, és el xabú. Unes metamfetamines importades de Filipines que et fan estar dies actiu, sense necessitat de dormir.

Precisament, en els darrers mesos, els cossos policials també han fet 11 detencions en set associacions cannàbiques que funcionaven com a punts de venda de droga. Davant el descens dels fets delictius, Batlle ha reivindicat que s'està en el "bon camí" i "vinclant la corba de l'activitat delictiva". El regidor de Ciutat Vella ha atribuït la millora a l'increment de la presència policial tant de la Guàrdia Urbana com dels Mossos d'Esquadra al districte, així com al reforç de la coordinació entre els cossos, i ha confiat que aquesta tendència es confirmi en les pròximes setmanes i mesos. En el període de l'octubre de l'any passat i el setembre d'enguany, que és l'analitzat en la Junta de Seguretat, s'han detingut 10.393 persones a Ciutat Vella.

Fiscal antidroga: Espanya té "un problema de delinqüència organitzada"

Aquest divendres la fiscal en cap d'antidroga de l'Audiència Nacional, Rosa Ana Morán, ha advertit de la necessitat que Espanya reconegui que té "un problema de delinqüència organitzada". Així ho ha indicat en una ponència del Congrés de Legislació Antinarcotràfic a Galícia. La fiscal ha advocat per impulsar la legislació per donar una "millor resposta judicial i policial" en la lluita contra la droga, i ha advertit que la Fiscalia Especial Antidroga té 15 membres en plantilla i tres places més sense cobrir, així com 31 delegats que estan repartits per les províncies de costa i aquelles en què hi ha més incidència de tràfic de droga. Una de les seves propostes és comptar amb delegats a tot arreu.

La fiscal ha confessat que "de vegades" té la "sensació" que ningú no es llegeix la memòria de la Fiscalia i s'ha remuntat a la del 2022, sobre la qual "ningú" del poder executiu ni del legislatiu li ha preguntat. En aquesta memòria proposen, per exemple, revisar i modificar les competències de l'Audiència Nacional, que compta amb "sis jutges d'instrucció" i "no dona per a més".

stats