Com et pot reduir la policia si estàs cometent un delicte?

BarcelonaEl policia municipal de Madrid detingut per estrangular accidentalment fins a la mort un presumpte lladre ha quedat en llibertat provisional aquest dijous. La investigació, però, continua oberta i l'autòpsia concretarà la causa de la mort de la víctima, que hauria intentat robar el mòbil al policia. L'agent, que estava fora de servei, va utilitzar la tàctica del matalleó, que consisteix en immobilitzar algú pel coll. Aquest incident, amb diversos antecedents a Catalunya, a Espanya i al món, ha reobert el debat de com s'ho ha de fer la policia per immobilitzar o reduir algú.

A l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) es formen els futurs agents tant dels Mossos d’Esquadra com de les policies locals. Part de la formació inclou diferents tècniques per respondre a un atac físic i per reduir i immobilitzar una persona a terra. S’hi ensenya com ha d’intervenir un agent sol i també en parella, i en cap dels exemples s’agafa el detingut pel coll. Els moviments a terra que aprenen els agents inclouen com girar una persona que està estirada panxa amunt per posar-la de bocaterrosa i com fer estirar algú a qui s’ha immobilitzat estant assegut. També, com immobilitzar una persona en creu (de bocaterrosa i amb els braços estirats) i com fer una immobilització muntada (amb el policia a sobre de l’arrestat).

Fonts policials admeten que a la vida real és molt diferent, ja que hi ha persones que es resisteixen molt i la droga hi juga un paper important. Expliquen que hi ha diverses directrius bàsiques, com no aplicar força amb el genoll sobre la caixa toràcica o vigilar la pressió que fas amb el braç si li estàs agafant el coll. En aquest sentit, durant l'etapa de formació insisteixen que s'ha de comprovar tota l'estona que la persona reduïda respira correctament. L'important per immobilitzar algú, expliquen, és bloquejar les cames i els braços. Si bé el matalleó no entra dins de les tècniques descrites en la formació, sí que algunes unitats especialitzades de la policia, com l'ARRO o la Brimo, s'entrenen per fer-la servir si ho consideren necessari.

Fonts sindicals dels Mossos també lamenten que no hi hagi una formació continuada obligatòria en qüestions com aquesta, ja que amb el temps, admeten, s'acaba perdent la pràctica. En aquesta línia, sindicats com Fepol insisteixen en la importància de dotar-se de pistoles Taser per poder reduir a distància i sense entrar en el cos a cos.

Altres morts en reduccions policials

A Catalunya, la mort de l'empresari Juan Andrés Benítez l'any 2013 ha estat possiblement el cas més mediàtic d'una mort durant una reducció policial. Benítez va ser emmanillat a terra, el van lligar pels turmells amb un cinturó i els policies el van immobilitzar a "puntades de peu, cops de puny i de genoll" en una actuació que ells mateixos van reconèixer que havia estat "desproporcionada". Els sis mossos implicats en la immobilització van admetre a l'Audiència de Barcelona un homicidi imprudent que els va valdre una condemna de dos anys de presó que no van haver de complir entre reixes, però sí que els va deixar suspesos de sou i feina. Dos agents més van acceptar una condemna de tres mesos, que també va ser suspesa, per haver esborrat proves.

El 2014 un home va morir quan estava emmanillat per sis mossos a la plaça Molina de Barcelona. L'arrestat va patir una parada cardiorespiratòria i des del primer moment diversos testimonis van dir que l'home anava begut i havia atacat els agents. Una altra mort per parada cardíaca sota custòdia policial va transcendir l'any 2016 a Cunit. Un home de 39 anys, que tenia pendent una ordre de detenció d'un jutjat d'Osca, va ser reduït per agents dels Mossos i de la policia local. En el seu cas, el forense va descartar cap lesió i, en canvi, va atribuir la mort a una arrítmia cardíaca provocada per l'estrès de la situació i la hipertensió i obesitat que patia.