Societat  /  Successos 09/05/2022

Els guàrdies urbans tindran 150 càmeres personals per a desordres i perills

Quan els agents premin el botó de gravar es recuperaran els 30 segons anteriors

3 min
Una de les càmeres unipersonals que incorpora la Guàrdia Urbana de Barcelona.

BarcelonaHan passat més de tres anys des que la Guàrdia Urbana de Barcelona va començar a utilitzar com a prova pilot diferents models de càmeres unipersonals, que es pengen al pit dels agents, fins que s’ha decidit incorporar-les com una eina més. Durant aquest temps la policia municipal també ha canviat de mans, perquè ha passat de l’alcaldessa Ada Colau –que ho delegava a un comissionat, Amadeu Recasens– a Albert Batlle, tinent d’alcaldia de Seguretat des del juliol del 2019. Les càmeres personals van ser una de les últimes mesures anunciades per Recasens, i Batlle l’ha mantinguda.

A partir d’aquesta setmana la Guàrdia Urbana tindrà 43 càmeres unipersonals i el pla és que al juny ja compti amb la resta. Al final seran 150 càmeres del mateix model, que han costat uns 380.000 euros, i que els agents podran fer servir en les actuacions següents: en desordres públics i en riscos per la policia, altres persones o béns públics per l’ús de la força, d’una arma de foc o blanca i d’objectes perillosos. També podran gravar accions tumultuàries en què no puguin detenir o identificar els implicats.

En la presentació de les càmeres, Batlle n'ha defensat la incorporació: "Hi ha una demanda ciutadana, però sobretot dels mateixos agents de la Guàrdia Urbana i de les diferents policies, perquè també en disposen els Mossos d’Esquadra". Quan els Mossos utilitzen una pistola elèctrica –una Taser– estan obligats a gravar l’actuació amb una càmera que l’agent que fa la descàrrega porta al pit, segons el protocol. Per a Batlle, les càmeres unipersonals són "un dispositiu que dona moltes més garanties".

La càmera fa uns 10 centímetres de llarg i uns 5 d’ample.

Els agents, que han rebut formació específica, la podran activar en les intervencions que s’han previst, i quan premin el botó de gravar es recuperaran els 30 segons anteriors. El fet és que quan es porta aquesta càmera –d’uns 10 centímetres de llarg i uns 5 d’ample–, l’aparell sempre enregistra imatges, però no les emmagatzema fins que no s’activa la gravació. "L’objectiu és poder testimoniar de manera directa el que passa i a la vegada preservar el dret a la privacitat de les persones", ha al·legat Batlle. Segons el cap de la Guàrdia Urbana, l’intendent major Pedro Velázquez, el protocol d’ús de les càmeres és "molt estricte".

Justificar cada enregistrament

Els primers agents que tindran les càmeres, dels més de 3.000 que formen el cos, seran els efectius de Ciutat Vella, de Trànsit i de la UREP, la unitat de reforç d’emergències i proximitat que va substituir l’antiga unitat d’antiavalots . Després d’una actuació en què s’hagi activat la càmera, l’agent haurà de justificar-ne el motiu i el protocol també diu que s’ha d’avisar la gent que s’està enregistrant, excepte quan no es pugui per urgència o per la situació. Dins d’un domicili es podrà gravar amb el permís de l’inquilí o en un delicte flagrant. Hi haurà un llibre de registre de les actuacions amb la identificació de l’agent i el número de diligència policial si s’ha fet un atestat.

Segons l’Ajuntament, el sistema de gravació i d'emmagatzematge no permetrà que cap persona modifiqui o esborri els vídeos. Per assegurar-ho, ha dit que quan s’hagin de tractar les imatges sempre intervindran dos agents amb categories diferents al cos. Els vídeos es podran utilitzar com a prova en un judici, però si no tenen cap finalitat, al cap de tres mesos s’esborraran.

stats