Els intents d'homicidi es doblen durant l'última dècada a Catalunya

Barcelona"Tens foc?". Qui formulava la pregunta era un home que buscava encendre's una cigarreta el passat 13 de setembre pels voltants del Mercat de Sant Carles de Granollers. En la seva cerca d'un encenedor al carrer, va acabar preguntant a un home que estava d'esquena. La resposta que va obtenir va ser negativa. No, no portava cap encenedor a sobre. I aquest va ser l'origen d'una reacció del tot inesperada: l'home que volia fumar li va clavar una punyalada a qui li havia negat el foc, i el va deixar greument ferit.

En un segon cas, tot va començar per una simple màquina escurabutxaques. Dos homes estaven provant sort el passat 29 d'agost en un bar de Barcelona, al districte de Sant Martí. Una estona després, el propietari de l'establiment els va retreure que feien massa soroll i ells s'ho van prendre malament i van començar una discussió que va acabar a fora del local. El gir de guió va arribar quan, presumptament, un dels dos homes va treure una pistola i va obrir foc contra el restaurador. La víctima també va quedar greument ferida.

Aquests dos casos tenen dues coses en comú. Primer, que ja han estat resolts. Els Mossos d'Esquadra van detenir el presumpte agressor de Granollers a Bilbao, fins on havia fugit. També els dos suposats pistolers de Sant Martí. Segon, que comparteixen el delicte pel qual van ser arrestats: a tots tres se'ls jutjarà per temptativa d'homicidi. Una tipologia penal que s'aplica quan una persona n'ataca una altra amb la intenció de matar-la, però la víctima acaba sobrevivint.

Segons les dades dels Mossos d'Esquadra a les quals ha tingut accés l'ARA, en els últims anys s'han doblat les temptatives d'homicidi i d'assassinat a Catalunya. Si fa deu anys, el 2015, la policia catalana va investigar 143 casos d'aquesta tipologia, el 2024 ja n'eren 309. A més, aquest indicador ha pujat pràcticament cada any, també del 2023 al 2024, un període en el qual moltes dades delinqüencials, sobretot les vinculades als delictes contra el patrimoni, van baixar.

Enguany, fins a l'agost, s'han produït 210 temptatives i, si es manté el ritme, previsiblement el 2025 se superaran les xifres registrades el 2024. Un percentatge molt alt d'aquests delictes ha tingut lloc a les regions policials metropolitanes, que també són les més poblades. El 23,8% de les temptatives dels darrers anys han passat en els territoris de la Metropolitana Nord –el Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i les ciutats de Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès)–, mentre que el 22,4% dels casos s'han comès a la ciutat de Barcelona. El 16,4% de les temptatives van succeir a la Metropolitana Sud, regió que engloba les comarques del Baix Llobregat, el Garraf, l'Alt Penedès i la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat. En paral·lel, també han augmentat les detencions de la policia per aquests fets, que s'han doblat al mateix ritme que els incidents detectats.

L'element de la subjectivitat

Per a l'anàlisi d'aquest indicador, tant fonts dels Mossos com experts acadèmics en la temàtica alerten que hi ha un element clau que s'ha de tenir en compte: la subjectivitat. És a dir, són primer els Mossos i després els jutjats els que acaben decidint si en una agressió hi havia o no voluntat de posar fi a la vida d'algú altre. Sovint, la ubicació de les ferides (si són en llocs vitals o no) són fonamentals per prendre aquesta decisió. "Hi ha un marge de relativitat que no hi és en un homicidi consumat", afirma Josep Maria Tamarit, catedràtic de dret penal i professor de criminologia a la UOC i a la UdL. Tot i això, l'acadèmic adverteix que aquest augment no només respon a aquesta subjectivitat. Alerta que l'increment de les temptatives també s'ha notat a Espanya, i no només en les xifres absolutes: la taxa de temptatives per cada 100.000 habitants a Catalunya és de 3,96, que si bé és baixa si es compara amb l'entorn europeu, també s'ha doblat en els darrers anys.

"Hi ha augment d’una intenció de matar? No ho sabem. Les ferides, però, segurament són més greus", reflexiona Luis María Planchat, metge forense, psicòleg i professor associat a la UPF. Tots dos insisteixen que, si bé augmenten les temptatives, no hi ha un increment exponencial d'homicidis, que es mantenen amb una seixantena a l'any i amb una taxa per habitant inferior a molts països de l'entorn europeu.

Més lesivitat

Segons fonts dels Mossos d'Esquadra, les temptatives d'homicidis són un dels indicadors que expliquen certes tendències que han detectat els darrers anys al carrer. Una d'elles és la proliferació d'armes blanques. El 2024 els Mossos van requisar 11.453 armes blanques, un 24,5% més que el 2023 i un 95% més que el 2020. La policia està fent darrerament molts esforços en intentar treure armes blanques del carrer, amb macrodispositius en el marc del pla Daga, i també atribueixen aquest augment d'intervenció a la intensificació del patrullatge. De fet, els Mossos han ubicat en la geografia catalana fins a 236 punts de protecció reservada per una possible alta presència de navalles. Segons fonts policials, coincideixen amb les zones d'oci nocturn i altres punts crítics, com podria ser l'estació de Sants. Es tracta d'un mapa, però, que és volàtil. A Barcelona hi ha un total de 82 punts identificats.

Amb tot, a la policia també li preocupa que, tot i la tasca de prevenció, augmentin els incidents amb una arma blanca pel mig: el 2023, de mitjana, a Catalunya n'hi va haver 250, i el 2024 aquesta mitjana va créixer fins als 374. Les mateixes fonts apunten que, si ara la gent va més armada, és habitual que les lesions que provoquin siguin més greus i, en conseqüència, que els delictes a què s'enfronten siguin qualificats de temptativa d'homicidi.

A més, Planchat avisa que les armes de foc estan prohibides i les penes que comporta dur-ne són altes, fet que provoca una major presència d'armes blanques. Un cas recent ho exemplifica: el passat 14 d'agost els Mossos van detenir un home de quaranta anys per ferir cinc persones amb una arma blanca durant una baralla a Amposta, en el marc de la festa major de la localitat. L'home va ser arrestat per sis delictes: cinc de lesions i un de temptativa d'homicidi. En tots els casos, les ferides van ser provocades per una navalla, però com que en un cas van ser més greus i van afectar zones vitals els Mossos ho van considerar un intent d'assassinat.

Tot i això, les intervencions d'armes de foc, sobretot vinculades al narcotràfic, també pugen: el 2024 se'n van intervenir 1.172, un 43% més que el 2020. En aquest sentit, cal tenir en compte que en molts casos, la víctima d'un tiroteig passa directament a ser víctima d'una temptativa d'homicidi, com el cas del propietari del bar de Sant Martí.

Darrere de l'augment de la proliferació d'armes i la seva violència associada, fonts policials hi situen també els problemes socials profunds que fa anys que s'arrosseguen. En una entrevista fa uns mesos a RAC1, l'intendent dels Mossos Toni Rodríguez parlava d'un efecte "mimètic" en certs punts del país que acaba desembocant en la "violència com a recurs". Fonts vinculades a la seguretat de Catalunya també posen el focus en certs barris, que també han tingut aquest efecte mimètic i que ara estan més a prop de mobilitzar-se de forma violenta que abans, sigui contra altres persones o contra la policia.

Ambient i personalitat

També el forense Planchat apunta dos elements que poden conduir una persona cap a una conducta violenta, que són la personalitat i l’ambient, tot sempre multiplicat si hi ha ús de substàncies estupefaents pel mig. En el cas de les armes blanques, que poden acabar derivant en una agressió més violenta que si únicament es fan servir les mans, l’ambient és clau. “Anar preparat a cert lloc amb una arma blanca és preveure que et pots trobar en problemes”, planteja. I en aquesta decisió el mimetisme del qual parlava l’intendent Toni Rodríguez pot ser important: si ningú va armat, segurament tu tampoc portaràs una arma a sobre. Finalment, la personalitat és la que pot acabar fent que la persona tregui l’arma blanca o no.

En l’anàlisi sobre el fet que augmentin les temptatives d’homicidi però que, en canvi, no ho facin exponencialment els homicidis consumats, Tamarit hi afegeix un altre argument: considera que els serveis d’emergència han millorat l’eficàcia en l’atenció dels ferits i arriben més de pressa al lloc dels fets, així que aconsegueixen salvar més vides. De fet, el temps d’arribada dels Mossos als incidents s’ha reduït amb els anys: el 2021 era d’11,80 minuts, i enguany se situa en els 10,53.