"Mort i destrucció" a Adamuz, plors i angoixa a Còrdova: l'endemà de la pitjor tragèdia ferroviària de la dècada
Els familiars dels morts i els desapareguts acudeixen als punts habilitats per obtenir respostes
Adamuz / CòrdovaQuan recorda l'escena i intenta descriure-la, li surten paraules soltes. "Mort". "Destrucció". "Mans". Cada paraula és una imatge d'una nit dramàtica. Recorda una dona que, plorant, deia que no sabia on era el seu marit. Li ve la imatge d'una muntanya de ferros, amb mans sortint-ne. Algunes movent-se, d'altres no. Gonzalo Sánchez té 46 anys i és d'Adamuz, una petita població de Còrdova que amb prou feines supera els 4.000 habitants. A quatre quilòmetres de la localitat, enmig de camps d'oliveres i boscos, dos trens d'alta velocitat van xocar diumenge a les 19.45 hores.
Era al vespre i el tren d'Iryo que feia el trajecte entre Màlaga i Atocha (Madrid) va descarrilar a la zona d'Adamuz, va envair la via i va provocar el descarrilament del tren d'Alvia que viatjava de Madrid a Huelva. Adamuz ja és l'escenari de la pitjor tragèdia ferroviària de la dècada, que s'ha emportat almenys 40 vides. A bord dels dos trens accidentats hi havia un total de 527 passatgers, segons el llistat que han fet públiques les autoritats aquest dilluns al vespre. Fins ara el sinistre més greu d'aquestes característiques a l'Estat és el del 2013 a Santiago de Compostel·la (Galícia), que va deixar 80 morts i més de 130 ferits.
A través del Centre Integrat de Dades (CID), l'Institut de Medicina Legal de Còrdova ha informat que ja ha rebut 37 dels 40 cadàvers localitzats a la zona del sinistre, dels quals només cinc han pogut ser plenament identificats, tots ells a través de les empremtes dactilars. Però la xifra de morts no és definitiva: encara hi ha tasques de recerca i excarceració pendents de fer al lloc dels fets, en concret a la zona on es va despenjar el tren. Fins ara s'han presentat un total de 43 denúncies per desaparició a Huelva, Madrid, Màlaga, Còrdova i Sevilla, i el president d'Andalusia, Juanma Moreno, tem que es trobin més víctimes quan la grua aixequi els vagons accidentats al talús de quatre metres.
Quan va saber de l'accident, Gonzalo Sánchez va agafar el seu quad i es va dirigir cap a les vies del tren. L'accident no va tenir lloc en una estació, sinó en una zona aïllada, enclotada, on només s'arriba per una sinuosa carretera que aquest dilluns estava tallada per la policia. Només els camins de terra, transitats constantment per totterrenys de la Guàrdia Civil, permeten acostar-s'hi i intuir de lluny el desastre. Però Gonzalo Sánchez sí que va poder baixar a les vies amb el seu quad diumenge a la tarda, i no va parar de fer viatges fins a les tres de la matinada. De sis en sis. Encara s'intueixen algunes gotes de sang al quad. Li van demanar que anés al vagó de l'Alvia més llunyà, un dels més afectats. De cop, la conversa amb el Gonzalo s'atura perquè l'Alberto li demana ajuda. Fa 24 hores de l'accident, però encara hi ha moltes incògnites.
La incògnita de l'Alberto és si sobreviurà la seva amiga embarassada de cinc mesos. Tota la família d'ella anava al tren i ara tots esperen que aconsegueixi sortir de la unitat de cures intensives (UCI) de l'hospital. L'Ana, la seva germana, era amb ella al vagó. Recorda la frustració de veure gent morir i no poder fer-hi res. De moment la família admet que no tenen un pronòstic clar de la gestant. L'Alberto és de Madrid, però ha vingut fins a Adamuz per veure la seva amiga a l'hospital. Ho ha intentat, però no ha pogut. Mentrestant, li han demanat que busqui el Boro. És un gos, un schnauzer miniatura que viatjava amb la seva amiga i la seva família. En el moment de l'impacte l'animal va desaparèixer. Per les xarxes socials ha corregut el rumor que l'han trobat i que està sa i estalvi, i per això ell ha vingut de Madrid a buscar-lo. És precisament el que li pregunta l'Alberto al Gonzalo. Però cap veí no en sap res. Mentrestant, les xarxes continuen sent l'epicentre de la crida desesperada de moltes persones buscant els seus familiars.
A hores d'ara es desconeixen les causes concretes de l'accident, que va tenir lloc diumenge al vespre en un tram recte i pla. El ministre de Transports, Óscar Puente, ha explicat que en els 20 minuts previs a l'accident van passar tres trens per aquesta mateixa via sense que es reportés cap incidència. De fet, ha qualificat el sinistre de "tremendament estrany" i ha pronosticat que es trigarà com a mínim un mes a saber què ha passat. De moment la investigació sembla que se centra en l'estat de les vies, si bé les autoritats asseguren que no estaven envellides, sinó que "els materials eren nous i en bon estat".
Davant d'informacions publicades que assenyalaven l'existència d'un tram de la via trencat, Puente ha insistit que la investigació –que correspon a la Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris (CIAF)– dirimirà si aquest senyal al raïl és "la causa o conseqüència" del descarrilament del tren Iryo que va originar el xoc amb l'Alvia. Per la seva banda, l'operadora italiana Iryo ha explicat que el tren que va descarrilar, fabricat el 2022, havia estat revisat fa tan sols quatre dies, el 15 de gener.
La CIAF, que des de diumenge a la nit treballa al lloc del xoc, apunta com una hipòtesi del descarrilament "la interacció entre la via i el tren". El president de l'organisme, Iñaki Barrón, ha indicat que en una primera revisió del sinistre "no sembla que sigui un problema humà, ni de senyalització, ni d'electrificació... el que intervé en un descarrilament és sempre la interacció entre la via i el tren", ha subratllat.
Recerca de respostes
Aquest dilluns a la tarda al poliesportiu municipal d'Adamuz només hi quedaven piles de mantes i restes de menjar; el rastre d'una nit que molts afectats han hagut de passar fora de casa. L'acció de familiars buscant els seus éssers estimats s'ha reproduït a Còrdova, i a Huelva, i a Madrid. "Hem donat mil voltes i hem visitat tots els hospitals", explicava als mitjans Juan Barroso, el portaveu d'una família de Punta Umbría (Huelva) amb quatre desapareguts. La filla de la família, de només sis anys, va sortir del tren pel seu propi peu i és en un hotel descansant. Més tard a la tarda es confirmava que els quatre membres d'aquesta família han mort.
Les 40 morts han deixat imatges desoladores de famílies anant a la comandància de la Guàrdia Civil de Còrdova per entregar mostres d'ADN per comparar-lo amb el dels difunts. I imatges colpidores com les de famílies en un centre cívic de la mateixa Còrdova, habilitat com a punt de suport psicològic, sortint-ne en cotxe amb el cap cot i visiblement emocionats. La responsable de la Creu Roja admet que l'ambient a dins és "angoixant". "Les hores passen i no obtenen respostes. Nosaltres els intentem acompanyar", explica. Alguns passaran la nit aquí. Cada hora que passa, descriu, aquesta ansietat és més gran i més visible. Hi ha persones d'edat avançada i joves, avis i fills. Les 40 morts també han convertit la Ciutat de la Justícia de Còrdova en una morgue gegant. De nit el silenci només és trencat per vehicles d'emergències que acudeixen al recinte.
"I no sabem què més queda", admet un responsable policial. Fa poc que ha estat a les vies del tren i explica que queda molta ferralla per treure. No és fins a la tarda que els equips tècnics i de rescat comencen a instal·lar una gran grua per aixecar els vagons del tren Alvia sinistrat. Això ha de permetre fer les tasques d'excarceració, que seran lentes perquè hi ha molt material per retirar, segons ha explicat el president andalús, Juanma Moreno. De fet, no se sap si hi pot haver més víctimes.
Un altre agent augura que queden dies per poder tenir una resposta clara a aquesta pregunta. Per la carretera sinuosa que uneix les vies amb Adamuz van passant grues, maquinària, policies i vehicles de la Unitat Militaritzada d'Emergències (UME). Els policies són d'aquí i d'allà, igual que els voluntaris de Protecció Civil. Com els metges i infermeres de poblacions pròximes, que hi van anar a ajudar diumenge. Una ajuda que també van oferir els bars que van portar tot el pa que tenien als pavellons.
Aquest dilluns el pavelló s'ha buidat d'afectats i s'ha omplert de periodistes. D'Espanya, d'Europa i del món. Una marea de mitjans que inunda aquest petit poble, el centre cívic de Còrdova on mantenen aquesta terrible espera els familiars, els hospitals on lluiten els supervivents i el dipòsit de cadàvers on descansen les víctimes.