La tardor dels manters: menys vendes, però la mateixa pressió policial

BarcelonaDesprés d’uns mesos calorosos que han estat marcats per l’estratègia municipal “d’erradicar” el top manta a Barcelona, els venedors ambulants es preparen per començar la tardor amb més pressió policial que mai. El consistori ha advertit que no abaixarà la guàrdia amb l’arribada del fred i que mantindrà actiu el macrodispositiu diari de 100 agents fixos durant el dia que va desplegar al juliol al centre. Es tracta d’un operatiu que, segons fonts municipals, està complint amb l’objectiu, ja que, des que es va posar en marxa fins a finals d’agost el nombre de venedors irregulars del districte cèntric de Ciutat Vella s’ha reduït de 777 a 140. La davallada és accentuada sobretot si es té en compte que, segons dades oficials, aquest estiu va començar amb el doble de manters que l’any anterior. Els experts, però, adverteixen que només demostra que s’està complicant la feina als manters i que això està provocant un “desplaçament” cap a llocs perifèrics.

El Sindicat de Venedors Ambulants desmenteix el descens -“és impossible de comptar una activitat tan volàtil”- i alerta que, malgrat la pressió policial, seguiran sortint al carrer, com han fet des que els agents ocupen els espais on estenen la mercaderia. Ho fan esquivant les patrulles i, sobretot, intentant vendre a partir de les deu de la nit, quan es retiren els últims agents. “Sortirem al preu que sigui, perquè hem de sobreviure i mai optarem per robar”, sosté un portaveu.

La pressió policial que promet mantenir l’Ajuntament “encara que es redueixin els manters” -segons fonts municipals- fa preveure una tardor amb menys vendes per al top manta, sobretot si es té en compte que amb l’arribada del mal temps hi ha dies que els manters no surten i que n’hi ha que opten per treballar al camp o recollir ferros vells. “La situació als camps espanyols és dolenta: has de dormir al carrer, en albergs o en cortijos i, encara que alguns caps t’ajuden, altres s’aprofiten del fet que no tinguis papers”, diu amb relació als sous i les condicions de treball.

Qui ahir va oferir el balanç del macrodispositiu va ser el responsable d’aquest estiu policial: Albert Batlle, l’exdirector dels Mossos que va assumir el càrrec de tinent d’alcalde de Seguretat quan Ada Colau va revalidar l’alcaldia. L’operatiu anti top manta el va presentar quan no portava ni dues setmanes en el càrrec, per fer fora una activitat que “no és tolerable” perquè causa un “perjudici al sector del comerç”. Així, en un principi l’objectiu era situar els efectius als llocs més utilitzats pels manters per evitar que hi estenguessin la mercaderia. Però les dades mostren que també s’han mantingut a l’alça els decomissos de material. Segons l’Ajuntament, en només tres mesos -juny, juliol i agost- s’han decomissat 479.553 productes de la venda ambulant, una xifra que equival a gairebé la meitat del material que s’ha retingut en 12 mesos els anys anteriors.

Sigui com sigui, Jose Mansilla, de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà, adverteix que l’estratègia de Batlle no farà “desaparèixer” el fenomen del top manta. “Fer veure que així has solucionat la qüestió és, com a mínim, utòpic”, afirma, referint-se a l’augment de manters en pobles veïns com Sitges. L’expert també adverteix que si el dispositiu no afluixa podria créixer la “confrontació”, ja que l’abordatge policial provoca l’augment “d’actituds racistes” i “perilloses” cap a col·lectius “vulnerables” com aquest.

Només un aspecte fa pensar en un horitzó tardorenc més pactista: la negociació que el consistori i el Sindicat de Venedors van iniciar al juliol -per ara, sense avenços remarcables ni tampoc propera data de trobada-. “O tindrem un nou Sylla [el manter que va morir durant una operació policial a Salou] o es començarà a resoldre la qüestió amb empatia, però no deixaran de venir, la curiositat mata les persones”, conclouen des del sindicat.