BarcelonaLa consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, valora la recent aprovació del decret català d'energies renovables i repassa els reptes pendents a Catalunya per fer front als efectes ja visibles de la crisi climàtica. Tot plegat, a les portes de l'inici de la cimera mundial del clima a Glasgow, la COP26.
La primera rebuda al decret de renovables aprovat aquesta setmana és que no acontenta del tot a ningú. Les entitats el troben insuficient per blindar els territoris de més valor agrícola i natural, i les empreses del sector pensen que això encara alentirà més la implantació d'energies renovables. En tot cas jo vull saber també la seva percepció, quina és?
— La percepció és que hem de ser capaços de fer-ho tot; tot bé i tot alhora. I això de ben segur és difícil. Començo amb una autocrítica: els diferents governs, tots eh?, no hem estat capaços a Catalunya d'explicar a la ciutadania que estem en plena emergència climàtica, que hem de fer la transició energètica, entre altres coses perquè ens hi vam comprometre com a país el 2017.
I el més calent és a l’aigüera.
— El més calent és a l’aigüera, no s’han fet els deures. El decret que deixem enrere tenia tota la bona intenció del món, però teníem una cosa que es diu consulta prèvia que va permetre que entrés una voràgine de projectes: tres, quatre, fins i tot hi havia casos de cinc projectes a la mateixa ubicació, sense explicar res al territori, que no són un munt d’hectàrees sinó comarques vives. Tot això va crear una crispació amb plataformes amunt i avall, quan la transició energètica no és un dimoni, és una oportunitat extrema i a més a més l’hem de fer perquè si no la fem ens la faran. El decret, doncs, busca pacificar i ser el punt de partida per arribar als objectius del 2030 amb un 50% de renovables i per al 2050 arribar al 100%.
Som molt lluny d'aquest objectiu.
— El percentatge ara no te’l sé dir clarament, però te’l dic amb gigawatts: necessitem tenir 14 gigawatts de renovables el 2030 i ara en tenim tres i mig.
Si cal que el 50% de la propietat dels terrenys estigui d'acord que s'hi instal·li un parc eòlic o fotovoltaic perquè un projecte vagi endavant, tot això serà molt lent; no arribarem a temps al 2030.
— Sí que hi arribarem a temps, perquè el decret el que fa és pacificar d’entrada. Escoltarem i decidirem, però hem de tenir molt clar que la transició l’hem de fer tots i que el paisatge al nostre país canviarà. Veurem molins i veurem plaques solars perquè així ho hem decidit i perquè és irremeiable. És això el que no hem estat capaços d’explicar prou i el que ha d'anar acompanyat d’un pla de comunicació fet des del Govern, implicant-hi totes les conselleries. Amb Justícia, per exemple, haurem de modificar el Codi Civil per facilitar també la implantació de plaques solars a les teulades dels edificis a les ciutats. Amb el tema dels parcs demanem el 50% d'acord a la superfície que es vol ocupar perquè és el mínim, no? El que no em sembla normal és que un propietari d'un celler s’assabenti no sé com que algú està planificant posar molins damunt la seva finca; és a dir, això no pot passar.
Què li fa pensar que un territori que ja s’ha revoltat per uns projectes, ara s’ho mirarà d’una altra manera quan arribin les mateixes peticions als mateixos llocs?
— Molt bona pregunta: doncs perquè el territori hi participarà. El model que volem és un que impliqui les entitats municipalistes, els ajuntaments, la ciutadania, i per això donarem moltes facilitats i moltes ajudes a l’autoconsum, per crear comunitats i cooperatives energètiques. D’aquí pocs dies traurem un ajut molt important per a l’autoconsum, de molts diners, més de 100 milions d'euros, bàsicament per a instal·lació de fotovoltaica. Amb el departament de Justícia ja estem parlant de modificar el Codi Civil per facilitar la implantació de plaques a les teulades dels edificis de les ciutats. Ara hi ha d’haver l’acord d’un tant per cent de veïns que és molt elevat i introduirem en algun decret –si pot ser el de l'habitatge– que amb una majoria simple ja sigui possible poder fer la instal·lació. L'ajuda la farem fàcil, la farem gran, perquè el que volem és gastar-la, i en vindran d'altres.
Vostè veu un molinet mar endins davant de la Costa Brava?
— Crec que hi hauran de ser.
I a la serra de Collserola? Al costat de la torre del Norman Foster?
— Hi ha el projecte Viu de l’Aire, que em sembla un projecte interessant. Els parcs naturals n'haurien de quedar exempts, però, clar, aquesta és l’altra reflexió: tenim el país que tenim, no tenim els Monegres. En conseqüència, hem de ser tots conscients que haurem de fer molts equilibris i fer-los planificadament, que no vol dir lentament.
En paral·lel sobrevolen projectes com la nova MATT, que ha de connectar amb l’Aragó, travessar Tarragona i arribar fins al Baix Llobregat. Donarà suport a plans com aquest per afavorir la interconnexió amb l'Aragó i amb França?
— No volem els grans centres productors d’energia que connecten amb les grans línies d’alta tensió i, si no volem això, hem de fer altres coses. A aquestes MATT nosaltres ja hi hem presentat al·legacions, però és complicat perquè hi ha un tema d’utilitat pública, que representa que et poden imposar perquè al final és un interès general. Veurem si ens en sortim.
Diumenge comença la Cimera del Clima de les Nacions Unides a Glasgow. Vostè hi anirà?
— Sí, hi anem una delegació del departament el dia 5 de novembre. Hi anem a fer feina, molta bilateral. Ja tenim lligades diverses reunions de temes de bioenergia, relacionats amb purins...
Una qüestió que vostè coneix bé perquè entra molt sovint a Barcelona als matins i es deu haver trobat que la mitjana del viatge des de Ripoll a Barcelona deu haver empitjorat molt pels embussos
— Deunidó. Hi ha un dèficit d’un bon transport públic, per descomptat, i ara que els peatges no hi són diguéssim que et surt més a compte entrar a Barcelona per la C-17.
No es comença a imposar la idea del peatge metropolità? De pagar per entrar a l’àrea metropolitana de Barcelona?
— Sí, mesures d’aquest tipus s’hauran de fer.
El que hem vist amb les autopistes ens ha ensenyat que pagar és dissuasori.
— Ara, va amb paral·lel amb una bona xarxa de transport públic. La setmana de la vaga a Rodalies va ser terrible: era dilluns, plovia, veníem d’un pont i entrar a Barcelona va ser una odissea. Són molts paràmetres, però jo crec que sí que hi ha consciència i que haurem d’arribar aquí.
Al peatge metropolità?
— No serem els primers que ho fem, ni de bon tros.
Sobre els purins, que és un altre mal de cap d’aquest país des de fa dècades, ¿s’ha d’endurir la limitació del creixement de les granges?
— Ja ho estem fent. Estem treballant pel decret de regulació dels caps de bestiar a les granges; estem pensant a limitar-les a 600 caps de bestiar. Tot això ho estem debatent amb el sector i el ministeri també s’hi ha posat i parla de limitar a 850 caps de bestiar. Evidentment tot això suma, però vull posar en valor la feina que des de fa molt temps ha fet el sector, posant-se molt les piles, treballant en temes com la bioenergia, les plantes de biogàs, que generen una oportunitat alhora que se soluciona un problema de contaminació.
Hem sabut que s’ha enunciat alerta per sequera a 22 municipis de l’Alt Empordà. Hi ha alguna estratègia en aquests moments?
— Malauradament entenc que cada vegada anirà passant més sovint, i en conseqüència la magnitud i la complexitat de tot plegat ja la tenim aquí. La consciència ha de ser dels ciutadans i també del govern del país: explicar sense dramatitzar, però explicar que passaran coses.
