PANDÈMIA

Els tests de covid-19 evidencien la descoordinació entre governs

L’Estat i el Govern tenen estratègies de detecció de contagis oposades i compren ‘kits’ diferents

Els laboratoris estan cada dia més saturats de mostres de potencials malalts i els processos per confirmar o descartar les infeccions de covid-19 es poden dilatar fins a tres dies. Fa setmanes que tant la consellera de Salut, Alba Vergés, com el ministre de Sanitat, Salvador Illa, prometen i anuncien l’arribada de kits de diagnòstic ràpid. Unes proves que, tot i no garantir resultats tan fiables com les ja famoses reaccions en cadena per la polimerasa (PCR) permeten obtenir dades més reals -tot i que incompletes- de l’evolució de la pandèmia. Ara bé, ni l’Estat ni el Govern es posen d’acord en l’elecció dels tests.

El govern espanyol vol fer controls massius per determinar l’abast dels contagis, però no acaba d’especificar quan es començaran a fer aquestes grans campanyes ni quins criteris se seguiran. De moment s’ha compromès a un augment de PCR de fins a un 40% de cara als pròxims dies, quan comencin a combinar-se amb tests ràpids. Diumenge a la nit es van començar a distribuir per primer cop un milió de tests ràpids entre comunitats autònomes, 180.000 dels quals a Catalunya. Entre comandes de la Generalitat i remeses de Madrid, els últims dies Catalunya ha rebut 224.000 proves. El problema és que són de tipus diferents i no proporcionen informació equiparable. De fet, responen a estratègies oposades de control epidemiològic i evidencien la descoordinació entre governs.

Context

Els tests donen dades parcials: infecció en actiu o immunitat

El Govern ha optat per comprar 44.000 tests d’antígens, una variable imperfecta dels PCR que serveix per detectar infeccions en actiu. Per la seva banda, l’executiu de Pedro Sánchez ha optat per uns 180.000 tests serològics, que funcionen a partir d’una gota de sang i permeten saber si l’organisme ha reaccionat contra el covid-19 en alguna ocasió. Totes dues opcions són complementàries a les PCR -l’única prova que els microbiòlegs consideren quasi infal·lible- però corresponen a tipologies diferents. L’investigador d’IrsiCaixa i de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol Julià Blanco explica que els tests d’antígens -els comprats per la Generalitat- funcionen com les PCR, a través d’un frotis nasal, i donen resultats en tan sols 15 minuts. Aquestes proves serveixen per identificar infeccions en actiu, és a dir, si la persona és contagiosa. La seva fiabilitat oscil·la entre un 30% i un 80%.

En canvi, els tests d’anticossos o serològics -els adquirits pel govern espanyol- detecten les proteïnes que allibera el sistema immunitari quan es defensa del patogen i revelen si la persona ha contret en algun moment la infecció. Diu si ara està immunitzada, però no si la té en aquell moment. El principal problema és que només tenen una sensibilitat del 80% en pacients que porten set o més dies infectats, i encara baixa més (67%) quan fa menys de cinc dies de la infecció. Illa pretén que es facin servir prèviament als PCR. La informació que donen les dues proves és parcial. Aporten visions diferents de la pandèmia i, per tant, no són dades comparables.

Objectiu

Control de brots actius i dades per iniciar el desconfinament

Mentre que els tests serològics són molt útils per quantificar la propagació del virus i preparar el procés de desconfinament, els tests d’antígens serveixen per controlar possibles focus actius, per exemple en residències, i tallar cadenes de transmissió a través de l’aïllament dels malalts. Blanco apunta que en l’actualitat és prioritari detectar les infeccions actives i, per tant, que són més útils les PCR i els tests d’antígens. “Però el gran problema per definir una estratègia és la disponibilitat de tests: hi ha una falta evident de proves”, explica. Amb tot, l’investigador opina que aquesta combinació de proves no ha de ser negativa i defensa que en brots en residències pot ser una estratègia ideal: primer es poden fer els serològics, per descobrir si alguna persona s’ha contagiat, i, si surt positiu, fer un test d’antígens. I si se sospita que hi ha cap error, es fa la PCR. La mateixa Vergés va apuntar ahir que, un cop avaluats els tests de l’Estat, es repartirien entre residències.

“Les proves d’antígens tenen sentit en una etapa inicial de la pandèmia, per fer proves massives i cribar ràpidament la gent infectada. I les d’anticossos, quan vols conèixer l’abast de la propagació”, assegura Francesc Maristany, president de Met Grup, una companyia logística que ven proves del covid-19 arreu del món. L’empresari lamenta que les administracions comprin tests de manera descoordinada quan “les proves més fiables” són les PCR i “calen reactius”. L’empresa comercialitza els tres tipus de tests, fabricats a Corea del Sud i a Singapur, i triomfa en països com els Estats Units i Alemanya. Però no ha aconseguit vendre material a Espanya o Catalunya. Fins ahir -diu- el Govern no va respondre al seu oferiment. Maristany denuncia el que considera un problema de fons: falta d’agilitat en la presa de decisions.

El TSJC ordena al Govern fer tests a tots els mossos

Segona ordre judicial perquè la conselleria d’Interior protegeixi els Mossos d’Esquadra. La setmana passada el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va requerir al Govern que dotés els agents d’equips de protecció contra el covid-19, després d’acceptar la petició del sindicat USPAC. Ahir va començar a tramitar una altra demanda de tres sindicats (SPC, CATME i SME) i va ordenar a l’executiu que també faci tests a tots els agents de manera “urgent” i tenint en compte “la condició de servei públic de seguretat i el risc de contagi”. L’ordre s’afegeix a les que ja han dictat l’alt tribunal català i altres jutjats de Madrid perquè el departament de Salut i el ministeri de Sanitat dotin els professionals del ram de material de protecció.