Thomas Graf: "Dubto que cap científic vulgui córrer el risc de clonar humans"
BarcelonaLa clonació terapèutica ha arribat. I s'obre la possibilitat de clonar humans, malgrat que als científics que treballen en aquest camp, davant l'ampli potencial de curar malalties, no els agrada que el debat pengi d'aquesta perxa. Thomas Graf, investigador del Centre de Regulació Genòmica (CRG), reconeix que un embaràs a partir de les tècniques de clonació que ha desenvolupat el grup de recerca d'Oregon podria arribar a ser viable. Ara bé, s'hi torna amb una altra pregunta: qui corre el risc de fer-ho?
Als científics no els agrada l'enfocament, però ¿creu que s'obre la porta a la clonació d'éssers humans?
Crec que existeix la possibilitat, però és molt lluny. Hi ha legislació que ho impedeix i dubto que cap científic estigui disposat a córrer el risc que suposaria que el primer humà clonat tingués defectes greus, com va passar amb l'ovella Dolly i amb els ratolins de primera generació, que no eren normals.
¿Creu que el debat social pot obstaculitzar la recerca en aquest camp?
Crec que des d'aleshores la societat ha progressat i pot veure objectivament els beneficis que comporta la clonació terapèutica.
Per què cal deixar la porta oberta a la recerca en clonació de cèl·lules mare embrionàries humanes?
Perquè permetrà curar malalties incurables i regenerar òrgans i teixits sense que hi hagi un rebuig immunològic, perquè les cèl·lules que s'obtindran tindran el material genètic del pacient, donant i receptor. Crec que el principal ús serà fer-les servir per aconseguir altres cèl·lules especialitzades, com per exemple cèl·lules pancreàtiques productores d'insulina per a diabètics.
Però això ja s'està fent amb cèl·lules mare induïdes, les iPS, obtingudes a partir de cèl·lules de la pell o neurones que tornen al seu estat de cèl·lula mare pluripotent.
Sí, però no són totalment idèntiques a les embrionàries mare i tenen defectes de cromosomes molt severs. Hi ha un debat sobre si s'han d'utilitzar o no perquè presenten riscos, com la formació de tumors o inflamació, difícils de corregir.
¿I les cèl·lules embrionàries humanes obtingudes per clonació no presenten aquests riscos?
En teràpies regeneratives, probablement es podria reduir aquest risc si un cop diferenciades les cèl·lules que es volguessin aconseguir també desapareguessin totes les cèl·lules embrionàries originàries. Els científics hem de poder treballar amb cèl·lules mare embrionàries fins a un cert estadi de desenvolupament.
El fantasma de l'engany de la clonació humana del doctor Hwang Woo-suk, que va dir que ho havia aconseguit i era mentida, ha reaparegut. Per què és cert ara?
Per la consistència dels resultats, i perquè aquest equip ja ha fet altres treballs pioners. Van ser els primers a clonar embrions de micos. Hwang ho havia aplicat a ratolins, porcs i vaques, i amb humans va fallar.
