Toni Albà: "Tant de bo em quedés a l'atur si és perquè el rei abdica i Catalunya obté la llibertat"

Quan era ben petit, Toni Albà no sabia dir Isidora , i per això a la minyona de casa, una segona mare per a ell, li deia Yoya . El nom li va quedar. Amb ella, que era andalusa, va aprendre a parlar castellà, però també a veure que Catalunya ha estat terra d'acollida i que el mestissatge l'ha fet rica. Ara ha fet un llibre per explicar per què defensa la independència, perquè l'entenguin els que votarien sí en un referèndum però també per explicar-se davant els que consideren que Catalunya ha de seguir a Espanya.

Acaba d'aterrar de Palma, de la manifestació en defensa del català. Amb quina sensació torna?

Torno com si hagués fet una Via Catalana altra vegada. Vaig estar envoltat de molta gent amb els ulls brillants i humits que tenen clar que hi ha línies vermelles que no es poden tocar, que et donen les gràcies per ser-hi i que et demanen que expliquem la seva lluita. De catalans ho som tots, els que ens hi sentim i els que volem ser-ho.

Per què escull Hamlet per il·lustrar el procés català? ¿Tan tràgic és el que estem vivint?

El llibre està basat en les xerrades que faig a l'ANC des de fa un parell d'anys. Jo no sóc polític, sóc actor, faig teatre i televisió, i vaig plantejar-me com podia aportar alguna cosa al procés des del meu vessant. Se'm va acudir que podia agafar un text i desenvolupar-lo, i de seguida vaig pensar en Hamlet . I és que sempre que he sentit els seus dubtes existencials he cregut que són els mateixos que tenim els catalans davant d'aquesta fortuna que ens ultratja sense parar, que es diu Espanya entesa com a estat.

Diu que ha escrit un llibre des del sentiment. ¿Plantejar-ho en aquest terreny no és una mica perillós per arribar a alguns catalans?

Els actors treballem amb els sentiments. Hi ha una de les frases de Hamlet que per a mi és la base: el patiment de l'amor menystingut. Segons el diccionari, nacionalisme vol dir estimar la nació, i això no vol dir que no en puguis estimar d'altres. Entenc perfectament que algú es pugui sentir espanyol, francès o equatorià. Jo mateix he estat immigrant a França. Però a partir d'aquí és on entra la part pràctica.

¿La dels independentistes que no s'emboliquen en l'estelada, vol dir?

Exacte. Vivim en un edifici que es diu Catalunya i que està gestionat per Finques Espanya. Volem que ens arreglin la façana, les humitats, que pintin un cop a l'any... Paguem molts diners perquè ens l'arreglin, massa pel servei que rebem. Aquí és quan veus que alguna cosa no funciona. El que tampoc pot ser és que s'estigui cremant l'edifici i diguis que en coses de veïns no t'hi fiques mai. Perdoni, però s'està incendiant l'edifici! Ens ajuda a saltar?

Però vostè diu al llibre que els catalans ho són perquè "els dóna la gana". Si en un eventual referèndum guanya el sí, què passa amb els que només se senten espanyols?

Hem de demanar-los que exerceixin com a tals. A França hi viu molta gent que no suporta els francesos i els deixa com un drap brut. Tenen dues opcions: marxar o integrar-se. Jo crec que val la pena fer l'esforç per la integració i fer el possible perquè entenguin que es poden seguir sentint espanyols en una Catalunya independent.

"Ser o no ser, existir o no existir", diu al llibre. Si en una consulta guanya el no, els catalans no existiran?

Si guanyés el no per una majoria aclaparadora, passaríem a ser simples consumidors en un món globalitzat en què no importa ni què menges ni quina llengua parles. Seria com renunciar a la personalitat catalana.

La Yoya, la minyona de casa, té un paper clau en la seva concepció de Catalunya.

Per a mi era una segona mare. Va significar aprendre igual el català i el castellà. A través d'ella vaig veure quantes històries d'amor hi ha en aquest moviment migratori, volgut o no, i que acollidors que són els andalusos. Quan anàvem al seu poble, Casariche, fins i tot mataven un porc per celebrar-ho. Ella, però, va voler ser enterrada amb el seu marit a Vilanova i la Geltrú.

¿Amb el seu llibre vol sumar gent com la Yoya?

No vull ser pretensiós, però m'agradaria molt que el llibre es traduís al castellà perquè ens hem d'explicar i hem de donar confiança als que dubten. No tota l'etapa integradora l'hem feta bé, els catalans. A més, molts ciutadans espanyols ens poden entendre, i jo desitjo que se'n puguin sortir i enfrontar-se a aquesta oligarquia de poderosos.

El rei sí que serà difícil de convèncer. ¿Li ha arribat mai algun input reial de la imitació que en fa?

De segones i terceres veus ens havia arribat que la casa reial volia aturar la imitació. Però no van poder fer res perquè la democràcia comporta llibertat d'expressió.

Té simpatia per la figura del rei?

Hi empatitzes i acabes estimant-te no la persona sinó el personatge. Jo crec que abdicarà. No se'l veu en forma i li estan aplanant el terreny.

Doncs si abdica potser es queda sense el personatge.

Tant de bo em quedés a l'atur si és perquè el rei abdica i Catalunya aconsegueix la llibertat. Ja buscaré feina, puc fer altres coses.