Sergio Delgado: "Tots hem d'estar preparats per a emergències més llargues que l'apagada"

BarcelonaSergio Delgado, subdirector de programes de Protecció Civil, rep l'ARA al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), a la conselleria d'Interior, des d'on dilluns passat va encapçalar la gestió de la gran apagada.

On estava dilluns a les 12:33 hores?

— Iniciàvem una reunió de direcció. Des del despatx amb la directora vam notar el microtall. Vam baixar ràpidament al CECAT.

En situacions així, què es prioritza?

— La prioritat número u és comprovar que no es produeixi un efecte dòmino. És a dir, que aquest tall no comporti un problema de seguretat especialment per les indústries químiques, per les nuclears, perquè hauria estat molt pitjor. En paral·lel, van entrant al 112 emergències. Llavors, veiem què passa amb els trens i amb els aeroports. I, alhora, hem de garantir que allò que ha de funcionar mínimament funcioni. És a dir, parcs de bombers, comissaries, hospitals, presons... El dilluns la nostra obsessió era assegurar-nos que no quedés cap tren que no el tinguéssim identificat.

El 2021 deia que estàveu preparats per a una apagada. Com es prepara per a una emergència així?

— Es fa una planificació d'allò que és més probable, com les inundacions i els incendis forestals, però també pensem en allò que és menys probable, que fins i tot en teoria no podria passar. La primera vegada que nosaltres comencem a pensar-hi és el 2015 a través d'un intercanvi d'experiències amb la protecció civil de Berlín. L'apagada ens ha permès comprovar que tota la prevenció ha funcionat.

Quins altres escenaris teniu previstos? Un tsunami? Un terratrèmol?

— Primer hem de pensar que tenim un pla d'emergència per cada risc greu que ens pot afectar. És veritat que en el cas dels tsunamis encara no s'ha treballat a fons, però sí que és una feina que està encarregada i que la iniciarem. I després tenim el Procicat, pensat amb caràcter multirisc. És a dir, si ara ens passés una emergència que ni haguéssim pensat, la metodologia de treball existiria. En els atemptats ja teníem la feina feta. En aquest cas de l'apagada, ho teníem reflexionat i pensat. Aprenem molt també de les emergències que pateixen en altres parts de l'Estat, d'Europa i del món.

I què s'ha de millorar del dispositiu de dilluns?

— Estem en aquest procés d'anàlisi. Sí que m'agradaria fer un balanç positiu. Si ho penses des del punt de vista de les persones que van passar moltes hores al tren, és complicat, evidentment ens hauria agradat ser més ràpids. Però creiem que no se'ns va escapar res i que vam poder prioritzar bé. Ara analitzarem en quins punts podem millorar. També penso que és important que tothom faci una reflexió en l'àmbit individual i en l'àmbit d'organitzacions: Què podia haver fet millor? I com puc estar més ben preparat?

Com pot estar més preparada la gent?

— Tenint quatre pautes molt bàsiques, parlar-les a casa i explicar-les als fills. Hem d'actuar amb calma, hem de pensar que estan segurs a l'escola, a la feina. Tenir punts de trobada, de referència. Hem d'estar preparats com a societat també davant crisis que fins i tot poden ser més llargues que aquesta que hem patit. Jo crec que dilluns la societat va respondre molt adequadament. Primer, cal pensar què necessito jo en un moment d'emergència: tenir la documentació ben localitzada, tenir diners en efectiu, tenir els medicaments. Si podem tenir una motxilla a l'entrada, millor. Si ens hem de quedar a casa, cal un mínim. La ràdio és un bàsic, però també aliments de llarga caducitat i aigua embotellada.

Què hauria passat si aquesta apagada s'hagués allargat tres dies?

— És la reflexió que nosaltres estem fent ara. En el moment en què es va produir, les 12:30 hores, hi havia molta llum, era un dia sense pluja, ni fred ni calor. En altres circumstàncies seria diferent. Si s'hagués allargat, creiem que allò que afecta serveis bàsics hauria continuat funcionant bé perquè hi ha aquest sistema muntat i fins i tot hauríem tingut més temps per anar-lo reforçant. Nosaltres hem de continuar treballant perquè en el mínim temps possible tot funcioni, però és cert que necessitem la societat preparada individualment. Hem d'estar preparats col·lectivament davant de contingències i incerteses. Hi ha països com el Japó, Corea del Sud o països nòrdics on això és culturalment ordinari.

Quan passen aquestes emergències a residències, per exemple, què es pot fer?

— Si tu estàs ben preparat i tens autonomia amb grups electrògens, el problema que tindràs és que algú reposi el gasoil. És evident, com deia abans, que fer això no vol dir que si hi ha un problema amb un respirador no es faci el que Protecció Civil va fer el dilluns, que és buscar la manera que aquella persona continuï tenint aquest element vital. Sempre hem d'intentar que hi hagi autonomia i que les bateries estiguin al màxim. Si això torna a passar, en què puc millorar? Nosaltres ho farem com a administració, però també la societat ho ha de fer. Com més reduïm la demanda de serveis, més podem prioritzar aquells que són crítics.

I què ha de millorar Protecció Civil?

— Internament, fem la nostra anàlisi sobre si vam donar resposta en els temps adequats, si necessitàvem més personal o menys... És veritat que per coordinar el sistema detectem que necessitem recursos humans. I això ja no és gestió d'emergències, sinó gestió de crisi.

Després d'això, es crearà un pla de contingència per apagades?

— Veurem si potser s'ha de reforçar algun element, però des d'un punt de vista del funcionament tot està pensat. Llavors, potser sí que és necessari identificar algun element, elaborar algun document, algun protocol més específic, però la metodologia de treball existeix. Per tant, no ens vam trobar que no sabíem com havíem de treballar. Sí que identificarem qüestions molt específiques que haurem de treballar, com ara les benzines per nodrir generadors.

Quin rol tenen els ajuntaments? 

— En els primers instants d'aquesta mena d'emergències, com l'apagada o la DANA, la informació està en l'àmbit local i s'ha de construir des d'aquí. El municipi ha de poder avaluar i determinar la gravetat de la situació. El novembre es va emetre un acord de Govern en la línia de capacitar els municipis amb els plans per fer-ho.

Ha viatjat molt i coneix els sistemes d'emergències d'altres països. Quines fortaleses té el català?

— Catalunya, vista en perspectiva del món global, és molt petita. Això ens permet tenir un sistema molt cohesionat. Dilluns nosaltres ho vam gestionar amb els nostres recursos i el nostre sistema. En cap moment ens vam veure desbordats.

I alguna feblesa?

— Tenim un sistema que té recorregut quant a la prevenció.

Entenc que això també representa intensificar la feina de formació.

— Nosaltres fem una cinquantena de xerrades a casals d'avis l'any. No en podem fer més. Ens agradaria fer-ne més, sí, però amb els recursos que tenim podem arribar fins aquí. Amb això s'hi està treballant. L'acord de Govern del 5 de novembre ens dona aquesta possibilitat de creixement.

Com es pot comunicar amb la ciutadania en una apagada sense cobertura?

— Aquí els mitjans de comunicació sou un element bàsic. La ràdio en primera instància. Hem de dir que el que ens preocupa és tenir la informació a punt perquè es pugui transmetre. En l'àmbit operatiu, vam anar transmetent la informació de la qual disposàvem. Hem de dir que hi havia molta incertesa des del punt de vista de quin era el nivell de l'estat de les telecomunicacions i fins on podíem arribar. Tenim la capacitat de moure radioaficionats que podrien desplaçar punts estratègics.

S'ha parlat molt de l'alerta als mòbils, que no es va enviar.

— Va estar sobre la taula. A la primera reunió ja es va comentar. Aquesta eina és d'alerta, de restricció i d'amenaça per a la vida de les persones. Un dels altres elements que es va valorar és el desconeixement de com estava tot el sistema de telecomunicacions i quin podria ser l'impacte sobre un sistema que ja estava feble.