El tràfic de menors també passa per l’aeroport del Prat

Les màfies aprofiten vols amb escala a Barcelona per portar noies asiàtiques
Un dels controls de seguretat de l’aeroport del Prat, on s’ha detectat l’arribada de menors asiàtics en vols intercontinentals que fan escala a Barcelona. / MANOLO GARCIA
ALBERT LLIMÓS
ALBERT LLIMÓS

La imatge que s’associa als menors estrangers no acompanyats, els mena, és la de nois, sobretot del Marroc, que arriben a Catalunya després d’un llarg i perillós periple creuant l’estret amb l’ajut de màfies per entrar a la península Ibèrica. Diumenge, l’ARA explicava algunes d’aquestes històries en un dossier especial. Aquests casos són la majoria dels que detecta la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), però hi ha excepcions a aquest procés migratori que posa contra les cordes les administracions espanyola i catalana. Ja fa anys que s’identifiquen menors estrangers no acompanyats que arriben a Catalunya a través de l’aeroport del Prat, la majoria provinents d’Àsia. Concretament, s’han donat casos de tres nacionalitats: vietnamites, afganesos i pakistanesos.

Via Sud-amèrica

Segons fonts de la Policia Nacional, l’encarregada dels controls d’estrangeria, s’ha detectat “de manera periòdica l’arribada de mena ” al Prat. Els dos últims casos dels quals es té referència són grups de vietnamites que aterren a Barcelona en un vol intercontinental procedent de Sud-amèrica: “Santo Domingo i Lima”. Per tant, aquests menors no acompanyats no venen directament del seu país, sinó que hi ha un estadi previ per facilitar l’operatiu. “El país i la ruta estan determinats per la facilitat i poc control que hi ha per embarcar en aquests països”, explica la policia. Sempre s’actua de la mateixa manera: compren bitllets “per volar a un tercer país, que no requereixi visat, i fan escala a Barcelona”.

Aquí, a la capital catalana, se’ls pren la documentació, o directament es destrueix, per no deixar cap rastre i que no es pugui identificar els menors. L’encarregat de fer-ho és la persona de l’organització -un “pastor”, segons la policia- que els porta fins a Catalunya, i viatja amb ells per controlar-los i seguir fil per randa els passos fixats amb anterioritat. “El següent pas és perdre el vol de connexió i presentar-se a la frontera sol·licitant protecció”, expliquen les mateixes fonts.

És en aquest punt que s’inicien els procediments habituals per afrontar aquestes situacions. La Policia Nacional fa les proves d’edat corresponents i, un cop s’obté la confirmació que es tracta de menors, es deriven a la DGAIA perquè els posi sota la seva tutela en algun dels centres de protecció que hi ha repartits pel territori català.

Un dels casos que la Policia Nacional va identificar aquest 2018 fa referència a quatre noies vietnamites. Van arribar en un grup amb sis nois -en total, deu menors- de la mateixa nacionalitat. Les noies van ser traslladades al centre La Misericòrdia, de Girona, on van ingressar el 5 de maig. Les menors van explicar als educadors que eren germanes, i als pocs dies van escapar-se: primer les dues més grans i després les més joves. Dotze dies després d’entrar a La Misericòrdia ja no en quedava cap. Des de llavors, tot i que els Mossos d’Esquadra les busquen, no han pogut ser localitzades. El procediment en aquests casos és sempre el mateix: quan un centre troba a faltar un menor deixa passar unes hores prudencials i després posa una denúncia per iniciar-ne la recerca. En aquest cas, totalment infructuosa.

Manicura o prostitució

Tot i que no en tenen cap tipus de prova, les fonts policials consultades per aquest diari apunten que les noies, un cop han fugit del centre, acostumen a posar-se en contacte amb un “col·locador” -la figura que fa d’enllaç-, que les porta en “el millor dels casos” a centres d’estètica (per fer manicures, sobretot) i, “en el pitjor”, les deixa en pisos destinats a la prostitució, una hipòtesi que compartida per la resta d’estaments públics.

Més continguts de