ENTREVISTA

"Una cosa bona de Trump és que ha fet renéixer el moviment feminista als EUA"

Especialitzada en psicologia de la dona, sexualitat i gènere, Janet S. Hyde ha centrat les seves últimes investigacions en com millorar l’interès de les noies per les matèries i les professions vinculades a la ciència i la tecnologia

Es nota que viu acostumada al fred i la neu de Wisconsin. Mentre a Barcelona ens protegim de l’amenaça de l’última onada de fred, ella lloa el nostre clima primaveral en mànigues de camisa. Hyde va participar la setmana passada en el seminari de la UOC «Estratègies per incrementar l'interès de les nenes en ciència i tecnologia", on va presentar els resultats dels seus estudis sobre les capacitats d’homes i dones per a les matemàtiques, que mostren que no hi ha diferències destacables.

- Les matemàtiques, doncs, no són una qüestió de gènere?

Després d’estudiar una mostra d’1,6 milions d’estudiants de menys de 12 anys, les dades mostren que les nenes ho fan tan bé com els nens, en matemàtiques. És un estereotip cultural, perquè tothom creu que els homes són millors en matemàtiques, però no és cert. En les proves que es fan a l’escola demostren les mateixes capacitats.

- Si tenen les mateixes capacitats, per què persisteix l’estereotip?

En part és perquè fa 40 o 50 anys les dones no treien tan bons resultats, i era perquè feien menys hores de matemàtiques a l’escola que els nois. Òbviament, si fas menys  hores de càlcul no trauràs bons resultats en els exàmens. Almenys als EUA, la bretxa s’ha reduït i ara a l’institut les noies fan tantes classes de matemàtiques avançades com els nois. Així doncs, els resultats han canviat, però l’estereotip s’ha mantingut. És un biaix. Una raó pot ser també l’amenaça de l’estereotip. Si et fan creure que ets pitjor en una cosa, els teus resultats se’n poden ressentir.

- I a quina edat apareixen aquests estereotips?

Als 7 o 8 anys.

- Com és possible tan aviat?

Ho agafen de la cultura. En part té a veure amb els models que veuen als mitjans de comunicació. Ho estan fent millor, a l’hora de mostrar dones científiques, però no s’hi veuen gaires dones matemàtiques, als mitjans. On són? I també ho aprenen dels pares.

- Què hi poden fer els pares?

Primer, donar valor a les ciències i a les matemàtiques i traslladar als fills que és important que s’interessin per aquestes matèries. També els poden aconsellar perquè facin més cursos de ciències i matemàtiques quan tinguin l’opció de triar assignatures, així com destacar el valor que tenen en les carreres en què els joves estan interessats. La meva filla, per exemple, va fer molts cursos de matemàtiques perquè jo l'hi vaig aconsellar. És advocada, i a priori no pensaries que li pugui ser gaire útil, però ho és. I tinc una neta interessada en la cuina i li fem veure que també les matemàtiques i la química són importants per entendre la interacció entre els aliments. Els pares estan en una bona posició per fer-ho, perquè saben què els interessa als seus fills.

- La situació ha canviat respecte a fa 40 anys, però és suficient?

Algunes xifres han canviat, com ara el percentage de dones que es llicencien en química, que són moltes. Però no ha canviat en informàtica, enginyeries i física. Les xifres no han millorat en els últims vint anys. Hi ha els mateixos percentatges baixos. I per què? Hem de ser més conscients de la importància de tenir models en què les noies es puguin emmirallar. També hem d’assegurar una atmosfera i un ambient acollidors per a les dones en aquests sectors. A la universitat i als llocs de treball. Que no hi hagi casos d’assetjament sexual, per exemple. Quan entres en una classe o en un ambient de treball en què només hi ha homes, pots sentir que no hi pertanys, i per això s’ha de començar ja a la secundària a fer que aquestes classes siguin acollidores.

- Com es pot augmentar la presència de dones en les àrees científiques i tecnològiques?

M’agraden les intervencions que es fan a l’escola per mostrar la utilitat de les matemàtiques i les ciències tant a la vida diària com per a carreres futures, perquè és a l’institut on han de triar les assignatures per decidir-se després per una carrera universitària.

- Com a directora del Centre de Recerca sobre Gènere i Dones de la Universitat de Wisconsin, va posar en marxa la primera beca postdoctoral sobre biologia feminista. Per què era necessària?

A la universitat, moltes disciplines han experimentat una transformació feminista en les últimes dècades. Però no la biologia. Ni tampoc la física o la química. I el moviment feminista en biologia el que intenta és reparar anys de biaix de gènere en els estudis de biologia i dissenyar noves estratègies de recerca que ho corregeixin.

- Algun exemple?

La investigació en primats deia que els ximpanzés mascles tenien múltiples parelles i les femelles eren fidels a un mascle, però els investigadors estaven projectant les seves pròpies idees sobre els humans, quan l’estudi de ximpanzés en llibertat mostra que les femelles també són promíscues.

Una altra de les nostres investigadores estudia fòssils humans de dones a Sud-àfrica perquè els homes només estaven estudiant majoritàriament fòssils de sexe masculí. Les investigacions estan fetes per homes i sobre homes.

- És mal moment per ser feminista als EUA?

Tenim un president horrible i cada cop que viatjo fora sento que m’he de disculpar per tenir Donald Trump de president, però jo no el vaig votar. Però una cosa bona de Trump és que ha fet renéixer el moviment feminista als EUA. Les dones que es pensaven que tenien tots els seus problemes solucionats ara el veuen a ell i es mobilitzen. La bèstia adormida s'ha despertat. Espero que el moviment continuï.

Més continguts de