El turisme creix però menys

BarcelonaEls terroristes que en ple mes d’agost van atemptar contra el carrer més turístic de Barcelona i contra el passeig Marítim de Cambrils van aconseguir el seu objectiu d’estendre el terror. Tot i la sòbria reacció de la ciutadania, que de seguida va tornar a omplir els carrers a crits de “No tenim por”, els turistes s’han espantat. El setembre va resistir el nombre de visitants, és a dir, que els turistes no van anul·lar les visites que ja tenien programades, però els mesos d’octubre i novembre han patit un descens. L’Associació Europea de Turoperadors ja va informar l’endemà dels atemptats que no preveien cancel·lacions immediates, però va advertir que en els dies següents sí que hi hauria turistes que canviarien els seus plans.

A Barcelona, la caiguda va ser del 4% a l’octubre i del 5,3% al novembre (respecte al mateix període de l’any anterior), segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquesta disminució del turisme és freqüent en totes les ciutats que han patit atemptats terroristes, com va passar a Niça i a París.

El regidor de Turisme, Comerç i Mercats de l’Ajuntament de Barcelona, Agustí Colom, va reconèixer ahir aquest descens provocat “especialment pel greu atemptat”, però va destacar que “la ciutat ha resistit força bé i ha sigut capaç de recuperar-se de manera més ràpida que altres ciutats” colpejades també pel terrorisme. El descens del nombre de visitants durant l’últim trimestre del 2017 no evitarà que, una vegada més, tant Barcelona com Catalunya tanquin l’any havent rebut més turistes que l’anterior exercici.

A Barcelona, segons les estimacions de l’Ajuntament a partir de les dades de l’INE, al cap de l’any hauran passat pels hotels de la ciutat uns 7,6 milions de turistes, una xifra que representa 200.000 persones més que el 2016 -que va ser un any rècord- i 500.000 més que el 2015. El nombre de turistes que han dormit a la ciutat però no en hotels (és a dir, en pensions, albergs i apartaments) arriba als 14,5 milions. A més, cal tenir en compte el nombre de turistes que visiten la ciutat però no hi fan nit perquè, per exemple, dormen a la Costa Brava o a la Daurada. Incloent-hi els visitants d’un sol dia, la xifra total de turistes que passen per Barcelona al cap de l’any gira a l’entorn dels 30 milions, segons les estimacions de l’Ajuntament.

Catalunya també haurà acabat l’any havent rebut un 5,5% més de turistes estrangers que l’any anterior. Els càlculs de la Generalitat es fan a partir de les dades del Frontur, és a dir, dels moviments registrats a la frontera. Segons l’enquesta de moviments turístics en fronteres, a Catalunya hi van arribar durant el 2017 19,1 milions de turistes estrangers. Pel que fa a les pernoctacions en hotels catalans, l’increment durant el 2017 va ser del 4%, passant dels 79 milions als 82. Cal destacar que aquest increment va ser sobretot gràcies als visitants estrangers, que es van incrementar un 4,7% i van compensat la desacceleració dels turistes de la resta de l’Estat, que només van créixer un 1,4%. L’increment de les pernoctacions dels catalans durant l’últim any va ser del 3,2%.

La despesa dels turistes feta a Catalunya també va créixer durant el 2017 i va arribar fins als 19.000 milions d’euros, una xifra que suposa un increment del 9,1% respecte a l’any anterior.

La influència dels atemptats en la caiguda del turisme és indubtable. En menor mesura, també hi pot haver influït que el 2016 va ser un any “extraordinari” pel que fa al nombre de visites, segons Colom i, evidentment, la inestabilitat política.

L’efecte del Procés

La votació de l’1-O -tant la desobediència ciutadana com la desproporcionada repressió policial- també han tingut un impacte negatiu, difícil de quantificar, però inferior al que poden haver tingut els atemptats, segons Colom. No ho veu així el nou secretari general de l’Organització Mundial del Turisme (OMT), Zurab Pololikaixvili, que ahir va disparar totes les alarmes després d’afirmar que Catalunya havia registrat una caiguda del turisme d’entre un 15% i un 20% en l’últim trimestre, a causa de la inestabilitat política. De fet, tant les xifres de l’Ajuntament com les de la Generalitat (basades en l’INE i els passos fronterers) es van fer públiques com a reacció l’anunci de Pololikaixvili, que va ser dos cops ambaixador de Geòrgia a Espanya.

El ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, també va reaccionar ahir a la pessimista predicció de l’OMT i va assegurar que “el turisme a Catalunya comença a mostrar símptomes de recuperació”, com els que hi està havent en la temporada hivernal i en el turisme de costa. El govern de l’Estat sosté que des de l’aplicació de l’article 155, està tornant l’estabilitat a Catalunya.