La UB escull rector per superar les retallades i recuperar lideratge
La UB celebra avui eleccions al rectorat. L'actual rector esgrimeix la feina feta els últims quatre anys davant de tres candidats que li critiquen la falta de "lideratge i de transparència interna".
BARCELONA.La més gran de les universitats catalanes afronta avui eleccions al rectorat, un cop finalitzat el procés d'adaptació a Bolonya, encara imperfecte en algunes facultats, i en un context de retallades als fons públics que pot no haver acabat encara. Fins a tres candidats li disputen el càrrec a l'actual rector, Dídac Ramírez, a qui tots ells li critiquen la "falta de transparència i de lideratge" en la seva gestió.
L'exdegana de farmàcia Victòria Girona, l'exdegà de medicina Josep Antoni Bombí i el degà de la Facultat de Biologia, Joaquim Gutiérrez, centren les seves diferències amb Ramírez en aquestes qüestions d'estil de govern, més que no pas en les propostes. En els temes centrals de l'actualitat universitària, els quatre candidats no presenten gaires diferències. Tots quatre rebutgen la pujada de taxes aplicada pel govern català (Girona va criticar que Ramírez no s'hi hagués oposat més fermament). Els quatre volen millorar la implementació de Bolonya allà on no ha estat possible, reclamen més autonomia universitària i rebutgen la proposta del Govern d'acabar amb les eleccions a rector i substituir-les per un patronat amb participació de la Generalitat.
Tots quatre asseguren també que no hi haurà acomiadaments a la UB i que per afrontar les retallades el que cal és buscar nous recursos i gestionar eficientment. En aquest punt, però, hi ha matisos. Gutiérrez proposa eliminar els 30 càrrecs de delegat de rector actuals per reinvertir els diners en l'estabilització del professorat jove. El degà de biologia compta en la seva candidatura amb Gonzalo Bernardos, que era vicerector d'Economia fins que fa un mes Ramírez el va cessar. Bernardos s'atribueix el sanejament als comptes de la UB que Ramírez ha presentat com a full de servei per a la reelecció, i fins i tot assegura que si l'actual rector li va treure les competències econòmiques fa sis mesos era perquè considerava que Bernardos era "massa tou" amb les retallades. "Vaig reduir al màxim els ajustos. La reducció del 2,3% al pressupost del personal d'administració i serveis (PAS) i del 3,5% al del professorat són les més baixes de totes les universitats públiques catalanes", diu Bernardos.
Durant la campanya, el rector Ramírez -que fa sis mesos va assumir les funcions de Bernardos, fins que el va destituir el mes passat- ha fet bandera de la gestió econòmica. El rector reivindica que, tot i els 200 milions d'euros que la UB ha deixat d'ingressar per les retallades, s'ha posat fi al dèficit estructural de 20 milions anuals que tenia el centre i s'ha aconseguit reduir el dèficit acumulat des dels 83 milions del 2008 fins als 66 milions, que són els diners que encara queden per eixugar.
El fantasma de la intervenció
El fantasma de la "intervenció" econòmica ha planejat sobre els dos debats electorals. Bombí va apuntar, fins i tot, que "si hi ha risc d'intervenció s'hauran de prendre decisions greus", però va subratllar que "no s'ha de reduir personal" i va apostar, en canvi, per "resituar persones en àrees on aportin més retorn". Girona va advocar per exigir al Govern que compleixi els seus compromisos econòmics i va explicar que un grup d'experts l'assessorarà en qüestions econòmiques.
Siguin causa directa o no, el fet és que els dos anys de retallades han coincidit amb una pèrdua de projecció internacional de la UB. Si l'any 2010 havia escalat fins a la posició 142 en la llista de The Times (THE) i a la 148 al QS, en els últims dos anys la UB ha quedat fora de les 200 millors universitats del món segons THE i ha baixat fins al 187 al QS. L'any passat li va passar per davant la UPF al rànquing de THE i enguany la UAB està més ben situada al QS.
"La UB està exercint el lideratge del sistema universitari", defensa Ramírez, però apunta que "molts dels problemes només trobaran solució en el marc de tot el sistema". Girona, en canvi, creu que la UB "ha de tornar a ocupar el primer lloc a Espanya i Europa" que ja no té, i ofereix el seu "lideratge integrador" en la "cruïlla decisiva" de la crisi i la reforma universitària. També Bombí i Gutiérrez creuen que "cal més lideratge" en aquesta travessia.
