La vaga a la Universitat de València es cronifica

ValènciaEl professorat associat de la Universitat Politècnica de València (UPV) se sumarà demà dilluns a la vaga indefinida que els seus veïns de la Universitat de València (UV) van iniciar el 29 de gener, i que dos mesos i mig després, i amb un seguiment que afecta el 30% de les classes segons els docents -el 15% segons la direcció- continua llastant l’evolució del curs acadèmic de prop de 45.000 estudiants de la UV, als quals ara s’afegiran els 35.000 de la UPV. Aquesta xifra podria veure’s ampliada aviat si el professorat associat de la Universitat Jaume I de Castelló, que demà celebrarà una assemblea, també acorda secundar la protesta.

Les reivindicacions dels ensenyants de les tres institucions són pràcticament calcades i es basen en l’exigència d’una remuneració més gran i el reconeixement d’una figura docent que va ser creada perquè els professionals que exerceixen en l’àmbit privat aportessin la seva experiència en l’àmbit acadèmic, però que segons Vicent Monroig, portaveu de l’Assemblea de Professorat Associat de la Universitat de València, “ha sigut manipulada”, ja que lluny de desenvolupar un paper complementari ha esdevingut una figura estructural perquè té una remuneració més baixa i més flexibilitat. A la UV hi ha 1.300 professors associats, el 31% del total, i a la UPV són 750, el 20% del total.

Per resoldre aquesta situació, i com explica Silvia Díaz, portaveu de la Plataforma de Professorat Associat de la Universitat Politècnica de València, els docents reclamen un increment de salari que permeti complir la premissa de “a igual treball, igual sou”. En el cas de la UV, l’exigència se situa en l’equiparació amb la categoria de professor titular d’escola universitària, la qual cosa suposaria un increment de la remuneració de prop de 5.000 euros anuals. Aquest augment suposaria una millora substancial, ja que en el cas de la UPV la retribució mensual per sis hores de docència i sis hores de tutoria no supera els 478 euros nets. Entre les peticions dels docents també destaca l’exigència d’uns criteris “públics i objectius” de renovació dels contractes, així com el reconeixement de l’experiència investigadora i la possibilitat de promocionar.

Mentre el professorat associat continua organitzant-se i incrementant la pressió per millorar les condicions laborals, les direccions de les universitats valencianes i la mateixa conselleria d’Educació mantenen una política comunicativa marcada pel silenci. El millor exemple és la Universitat de València, que des del 29 de gener no ha realitzat cap valoració pública de les peticions dels docents ni de la incidència de la protesta, una situació que s’ha vist afavorida pel relleu en la direcció. Aquest procés de renovació va concloure divendres amb l’acte de presa de possessió de Mavi Mestre, la primera rectora en els més de cinc segles d’existència de la UV. Amb tot, el factor decisiu és la contrarietat que suposen aquestes exigències per a una administració autonòmica i unes universitats conscients del greuge que pateixen els docents associats, però que asseguren que no disposen dels recursos econòmics per resoldre la situació.