Salut
Societat 14/10/2021

L'ampliació milionària que portarà el Vall d'Hebron al segle XXI

Les obres per fer el complex més modern, verd i accessible requeriran una inversió de 276 milions d'euros fins al 2028

6 min
Vista aèria de com serà el futur Campus de la Vall d'Hebron.

BarcelonaL’Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, el complex sanitari més gran de Catalunya, és un centre capdavanter d'àmbit europeu en qualitat assistencial, investigació i innovació biomèdica. Però la seva estructura no li fa justícia. Els pendents insalvables per l'orografia de Collserola i la circulació dels cotxes fan poc accessibles alguns dels espais, i fins i tot impossibilita que els veïns del districte d'Horta-Guinardó puguin moure's lliurement. A més, el fet que la majoria d'edificis siguin molt antics ha obligat a dissenyar un entramat de mòduls prefabricats per atendre, des de fa una dècada, milers de persones diàriament i perquè uns milers més de professionals hi facin recerca. L'exconseller de Salut, Toni Comín, va arribar a qualificar la situació de "barraquisme hospitalari". Ara tot això està a punt de canviar: la Vall d'Hebron viu un procés de transformació interna i externa per adequar les instal·lacions a la seva excel·lència. 

L'hospital barceloní aviat estrenarà un heliport integrat al complex –l'actual és a l'altre costat de la ronda de Dalt– i incorporarà diversos edificis de nova creació per reordenar els serveis d'urgències i les consultes externes. Aquesta última qüestió, però, si l'Ajuntament de Barcelona hi dona el vistiplau. També, i sense una data concreta, es construirà un vestíbul que enllaçarà l'hospital amb la ronda de Dalt i es crearà una àrea verda per facilitar la mobilitat i l'accés als serveis amb escales mecàniques que substituirà l'asfalt i les tanques que envolten ara els accessos.

De moment s'hi han fet intervencions amb una inversió de 17 milions d’euros, entre els quals hi ha la creació de les noves consultes externes de pediatria i la Sala Ronald McDonald per acompanyar les famílies dels infants hospitalitzats. Però els canvis que es preveuen per a la Vall d'Hebron, una reforma imprescindible que va ser anunciada l'any 2017, són encara més ambiciosos i requeriran una inversió d'almenys uns 276 milions d'euros fins al 2028.  "Aquesta és una transformació molt ambiciosa d'un dels vaixells insígnia dels nostres hospitals. Volem estar al capdavant d’Europa i del món", ha afirmat el conseller de Salut, Josep Maria Argimon.

Així serà l'entrada a l'Hospital Vall d'Hebron.

Una de les peces clau d'aquesta transformació que vol preparar el centre per als pròxims 50 anys és la pacificació dels barris de Montbau i Sant Genís dels Agudells, amb un camí horitzontal, i la unió del passeig de la Vall d'Hebron amb el Parc Natural de Collserola, amb un de vertical. Els barris estan separats precisament per l'espai que ocupa l'hospital i el nou projecte els vol reconciliar urbanísticament. "La Vall d'Hebron no és només un hospital de referència a Barcelona. Ho és per a Catalunya, i podríem mencionar exemples com la unitat de cremats o trasplantaments, però també és un hospital comunitari, i aquesta transformació urbanística per obrir-se al barri és molt important", ha destacat el conseller. 

Consultes i recerca

Algunes de les transformacions previstes en el pla director s'enllestiran el 2025, però moltes altres s'allargaran en el temps. El mateix Argimon ha reconegut que voldria que la reforma es fes "a una velocitat encara més ràpida", però ho ha supeditat als pressupostos, no només del 2022 sinó dels pròxims anys. "Per això necessitem que els pressupostos no decaiguin per la millora del covid. Necessitarem diversos anys per posar-nos a el dia després de la pandèmia", va insistir. De fet, dimecres ja va reclamar públicament a l'Estat que mantingui els fons extra, com a mínim, fins l’any que ve, però la ministra de Sanitat, Carolina Darias, que aquest dijous ha visitat Barcelona, no ha volgut confirmar si ho faran. “El govern d’Espanya ha fet un esforç impressionant tota la pandèmia, amb un finançament sense precedents”, s'ha limitat a dir.

De moment el projecte més avançat –l'obra ja està licitada pel consistori i en fase de concurs públic– és l'edifici Teixonera, de 36.000 metres quadrats i amb un cost de prop de 70 milions d'euros. "Sense aquest edifici no hi podria haver el nou Vall d'Hebron, perquè permetrà esponjar molts metres quadrats del complex", ha afirmat el gerent de l'hospital, Albert Salazar, que calcula que les obres acabin d'aquí quatre anys.

Obres a l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona

En aquest espai, previsiblement de deu plantes i que s'ubicarà a l’altre costat de la ronda de Dalt –en un solar de titularitat municipal on fa anys que hi ha les cotxeres de la L3 del metro, un aparcament de cotxes i un dipòsit de la grua municipal–, s’hi centralitzaran tots els serveis ambulatoris d’adults –les consultes externes, els gabinets d’exploració, l’hospital de dia, el diagnòstic per la imatge, les extraccions i les àrees administratives– en 250 consultes i un centenar de gabinets. Les consultes pediàtriques, en canvi, ja s'integren a l'hospital infantil. "Ara ja estem absolutament tranquils que l'obra tira endavant", ha assegurat Salazar després que el govern d'Ada Colau hagi aprovat l'edificació. 

Avui el Campus de la Vall d’Hebron està format per tres edificis principals i diverses construccions satèl·lit, com la del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Aquest centre de recerca sobreviu en uns barracons malgrat la importància que té per a l'assistència i la investigació biomèdica. “El nostre ritme inversor en salut és baix i això fa que els nostres edificis i la tecnologia es vagin fent cada vegada més obsolets", ha admès el conseller de Salut.

Per això el futur d’aquest recinte hospitalari implica dotar el VHIR d’un edifici propi. Aquest projecte, que ja s’ha començat a executar, tindrà un cost d'uns 40 milions d'euros i s’espera que a curt termini se celebri un acte simbòlic de col·locació de la primera pedra, ja que s'espera que estigui enllestit l'any 2023. Segons ha concretat Argimon, uns 20 milions més aniran destinats a crear un ciclotró, el primer accelerador de partícules per a fàrmacs de titularitat pública. De moment, ja hi ha un espai operatiu de 1.400 metres quadrats i la idea és construir-ne un de 7.000 metres quadrats que comuniqui amb el Centre Cellex (la seu de l'Institut d'Oncologia del Vall d'Hebron, el VHIO).

Espais intel·ligents i un heliport nou

També és a les beceroles la construcció de l’edifici de Farmàcia, Urgències i Logístic (l’edifici FUL), un projecte que s'ha incorporat recentment al pla i que es destinarà principalment a obrir un espai per centralitzar les urgències d’adults. Aquest nou edifici s'instal·larà al terreny que hi ha entre l'Escola d'Infermeria, que s'enderrocarà, i l’hospital de traumatologia, Rehabilitació i Cremats, i tindrà una coberta enjardinada per integrar-se a la muntanya de Collserola. L'edifici FUL connectarà de manera subterrània les instal·lacions actuals de l’hospital general amb les de l’hospital de traumatologia per disposar d'un sol punt de triatge per garantir "una atenció més ràpida" als pacients.

L'edifici FUL, que comptarà amb 28.730 metres quadrats, s'instal·larà al terreny que ara és de l'Escola d'Infermeria, al costat de l’hospital de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats.

Aquest edifici, encara en fase de redacció, tindrà 28.730 metres quadrats i costarà uns 90 milions d'euros. S'hi habilitarà una "farmàcia del segle XXI", amb una plataforma robotitzada, i serà un centre neuràlgic per a la logística, ja que s'hi destinaran 10.000 metres quadrats a la cuina, la bugaderia, les àrees de manteniment i els magatzems. En aquest cas, Salazar ha concretat que es tracta d'un edifici "complex" i ha vinculat la seva consecució a la convocatòria dels fons europeus Feder, de manera que s'espera que l'obra s'executi a llarg termini, aproximadament l'any 2028.

El que sí que entrarà en funcionament d'aquí poques setmanes, quan s'arregli un tecnicisme en els permisos d'ús, és el nou heliport de la Vall d'Hebron, que ha costat 3,5 milions d'euros. Aquest element importantíssim per a un centre receptor de malalts d'arreu de Catalunya, però també de l'Estat, estava situat a l'altra banda de la ronda, a la Teixonera, i ara operarà a l'ala oest de l'hospital de traumatologia. És a dir, estarà integrat al Campus. Aquesta nova ubicació farà que els pacients greus que arribin en helicòpter accedeixin al servei que necessiten des del mateix heliport, sense sortir de l'edifici, "a través d'un recorregut més àgil i modern".

Així és el nou heliport de la Vall Hebron.

Entre la resta d'intervencions que es faran els pròxims anys destaquen la transformació de gairebé mig miler de metres quadrats de la unitat de cures mitjanes i bàsiques de neonatologia en dotze habitacions familiars, així com la posada en marxa de la nova àrea de radiofarmàcia i el Centre de Simulació Clínica Avançada, amb 1.148 metres quadrats, on professionals i estudiants podran assajar amb eines innovadores i casos clínics per estar més preparats per a la vida real. També s'inaugurarà un espai de 540 metres quadrats per diagnosticar i controlar les arrítmies, es construirà la unitat de psiquiatria infantil i de l’adolescència, una nova àrea de l’ictus i una altra del cor, el laboratori d’anatomia patològica i el Trauma Center.

stats