Les veïnes també dissenyen la ciutat

L'Ajuntament de Barcelona fa rutes per incorporar millores urbanístiques amb visió de gènere 

Millorar dèficits d'il·luminació, evitar que la vegetació faci de barrera visual, treure la línia d'aparcament en determinats carrers o fer voreres més amples. Són algunes de les mesures que es repeteixen en les marxes exploratòries que organitza l'Ajuntament de Barcelona amb veïnes de determinades zones per intentar pal·liar la falta històrica de pes de les dones a l'hora de dissenyar la ciutat i aconseguir que els barris siguin més segurs i més amables per a elles. "L'urbanisme no és una tècnica neutra. Pot generat guanyadors i perdedors", ha defensat la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, a l'hora de fer balanç dels dos d'anys d'aprovació de la mesura de govern per fer un urbanisme amb perspectiva de gènere. "Volem que la ciutat no sigui un espai de por", ha remarcat per emfatitzar la necessitat de tenir en compte totes les veus –i especialment la dels col·lectius que se senten més vulnerables a l'espai públic– en totes les transformacions. El compromís assumit pel consistori és el d'aplicar criteris de gènere a tots els projectes urbanístics i, per això, s'ha dotat d'un manual per unificar criteris.

Més llum, menys obstacles i rutes millors per fer una Barcelona més apta i segura per a les dones

Les millores, deixen clar des de l'àrea de Feminismes, s'enfoquen a fer una ciutat més amable per a tothom i no només per a les dones, que són les que continuen assumint més càrrega en l'àmbit de les cures i, per tant, les que també tenen més consciència de la necessitat, per exemple, de fer itineraris més segurs fins a les escoles o d'aconseguir espais amb menys trànsit per fer-hi vida. Les dones, a més, també es mouen més a peu i en transport públic.  

Fins ara, de la mà d'aquesta estratègia, el govern municipal ha editat el 'Manual d'urbanisme de la vida quotidiana', que recull els criteris a tenir en compte a l'hora de dissenyar l'espai públic, i ha fet sessions de formació en perspectiva de gènere per al personal tècnic i directiu. Un dels elements que s'han inclòs en la mesura de govern són les marxes exploratòries fetes amb veïnes, responsables d'urbanisme dels districtes i tècnics de feminisme i transversalitat.

En total se n'han fet onze –sis de les quals, de la mà del pla de barris– a zones com el barri del Coll o el de Trinitat Vella, per exemple, i es vol que a partir d'ara siguin habituals en les reurbanitzacions. Una d'aquests rutes s'han fer servir per dissenyar la remodelació de la Colònia Santiveri, al barri de la Marina, on ja s'han reurbanitzat carrers per fer-los més segurs per a la gent que hi camina. La marxa va servir per localitzar els punts negres i les zones que generaven més inseguretat. S'hi han fet millores d'il·luminació, visibilitat o amplada de les voreres.

La regidora de Feminismes, Laura Pérez, remarca que aquesta estratègia també ha de servir per valorar què passa a l'espai públic en matèria de violències masclistes: "La veu de les dones havia d'estar en aquest procés". Reformes com la de la Meridiana, que està en marxa en el tram Glòries-Mallorca, ja han incorporat, segons el govern municipal, el punt de vista de gènere en el procés participatiu.  

Més continguts de