Els veïns guanyen terreny als narcos

BarcelonaEl motor de la radial feia un soroll extrem, sobretot perquè el disc fregava contra una portassa metàl·lica i el carrer de la Riera Baixa és un dels més estrets del Raval: l’aparell xisclava. Mantenir una conversa allà a la cantonada era, directament, impossible. Pels decibels i per les guspires que expulsava l’aparell. Però, tot i l’escàndol que estaven perpetrant els veïns del carrer, la parella de policies que patrullava per la cantonada -que és a només quatre metres- no es va adonar de res. L’estratègia casolana que els veïns havien ordit per aconseguir despistar-los era senzilla: un dinar popular amb música a tot volum per tapar aquell so estrident i desenes de veïns ballant. Sabien que les ocupacions no estan permeses a Barcelona, però, després de tres nits escridassant uns camells que volien instal·lar un narcopís en aquells baixos buits, havien decidit en assemblea rebentar la porta per ocupar l’immoble ells. Ja sabíem que la Inés i els seus fills eren els candidats.

Però Acció Riera Baixa no és l’única agrupació veïnal que està actuant així. Aprofitant que les macrobatudes policials dels últims mesos han buidat de narcos el barri, diversos col·lectius al Raval s’estan organitzant per entrar als habitatges que van ser dels narcos per evitar que els camells hi tornin i, de passada, solucionar el problema de l’accés a l’habitatge. Els veïns saben que la batalla per “recuperar” -és la paraula que repeteixen més- els narcopisos es lliura pis a pis, però la pràctica s’està escampant. S’expliquen històries semblants al carrer Vistalegre, al carrer Hospital, també a Riereta. I al carrer Sant Gil, on viu la Montse, la veïna que uns agents dels Mossos van emmanillar i apuntar amb una pistola durant una operació antidroga perquè no sabien que els veïns havien fet fora els camells que hi vivien.

D’ocupa a llogatera

Algunes de les ocupacions perduren al marge de la llei, però d’altres, com la que es va fer en plena festa a la Riera Baixa, han acabat regularitzades. Es tractava d’un habitatge que havia funcionat com a pis turístic durant uns anys i ara és del Banc Sabadell. Aquella nit la Inés i els seus dos fills ja hi van entrar a viure. Feia dos anys que vivien a ca l’àvia, des que ella va abandonar l’exmarit, que la maltractava. Però després d’aquella entrada encara hi va haver una afterparty que va rematar la jugada: un grup de veïns van anar a les oficines del banc, van negociar un contracte de lloguer social i a mitjans de juliol la inquilina el va signar per als següents set anys. El banc havia accedit a cobrar-li 100 euros mensuals i també es va comprometre a arreglar-li els desperfectes del pis. “Vam fer un acte il·legal per aconseguir una cosa completament legal: garantir el dret que recull la Constitució a un habitatge digne”, sosté Santi González, de la plataforma veïnal. Al banc li havien deixat triar: narcos o veïns. Diuen que l’acord va ser “fàcil”.

Ara la Inés ja és una cara coneguda a la Riera Baixa: les veïnes s’asseuen amb ella al seu portal, els vianants fan bromes al seu fill petit i la policia de la cantonada accedeix a moure un dels cotxes perquè el fotògraf li pugui fer una foto a la façana de casa seva. Ella no s’hauria imaginat mai que acabaria ocupant: “Mai de la vida, mai de la vida!”, repeteix in crescendo, perquè, com molts dels veïns que han ocupat pisos al Raval, ella no havia tingut mai problemes amb l’habitatge. Però quan l’associació li va oferir ocupar en aquests baixos no s’ho va pensar: “No tenia feina, vivia amb la mare, no tenia res”. Ara treballa en una empresa de neteja i anima tothom a fer el mateix que Acció Riera Baixa: “Fins fa pocs mesos, per a mi, un okupa anava pel carrer amb gossos. ¿I ara saps què els dic, a la gent? Que ocupin, que es pot fer”, sentencia. Els primers dies, recorda, el caliu dels veïns va ser clau per superar la por: “Estàs en un estat de preocupació constant i quan piquen no saps mai si serà la policia, lladres, drogodependents... saps?”

En el seu cas, aquest caliu va venir d’Acció Riera Baixa. Però al barri també en transmeten altres col·lectius autogestionats com Raval Rebelde, el Sindicat de l’Habitatge del Raval i Acció Raval. També n’hi ha d’altres que quan es va parlar d’ocupar a les assemblees van decidir desmarcar-se’n, perquè és una pràctica i il·legal.

Narcos armats

Les primeres ocupacions per expulsar les màfies del barri van començar fa dos anys, fins i tot abans que les marcrobatudes policials buidessin el barri de narcopisos. “Feia un any que havíem notat un augment d’aquests negocis il·legals al barri, i, després de mesos de fer cassolades, protestes i que no passés res, vam aprofitar uns dies que els traficants no hi eren i els veïns vam ocupar el pis del carrer de la Riereta on s’estaven”, recorda David Cuadrado, graduat en filosofia i membre de diferents moviments veïnals del Raval.

Però els camells no van trigar a saber-ho. “Aquella tarda teníem una assemblea de portes obertes i s’hi van presentar demanant explicacions”. Segons explica Cuadrado -que encara viu en aquell pis-, els veïns van argumentar als traficants que “el veïnat havia recuperat aquell espai” i els van demanar educadament que marxessin. “Eren tres -recorda el veí-. Però quan els vam dir que sabíem que el pis no els pertanyia i que es dedicaven a traficar la tensió va anar pujant i van treure ganivets que tenien amagats pel pis, i també una serra, i van amenaçar-nos”. Els testimonis recorden un cert “nerviosisme controlat”, fins que, davant la pressió veïnal, els narcos van marxar. Aquella mateixa setmana, i amb el mateix sistema, els veïns van recuperar dos pisos més. “Tots tres estaven en mans del mateix grup de narcotraficants: en un hi cuinaven la droga i en els altres dos la venien, crec”, explica Cuadrado. “Només l’autoorganització ens garanteix, ara per ara, la defensa dels nostres drets”, sentencia.

Algunes ocupacions s’han regularitzat després d’arribar a un acord amb el propietari, com la de la Inés. D’altres han requerit la mediació municipal, com la del bloc del fons d’inversions Blackstone, a Hospital 99. Però moltes d’altres continuen sent ocupacions irregulars.