Societat 04/07/2015

Viure en un pis social en mans d’un fons voltor

Els veïns de quatre promocions d’habitatges construïdes per Regesa i venudes a Colón Viviendas denuncien que ara són víctimes de diferents “estratègies” per apujar-los el preu del lloguer

Laura Morral
5 min
Viure en un pis social en mans d’un fons voltor

Contractes nous, quotes de manteniment desorbitades, obligació per als nous inquilins d’agafar una plaça de pàrquing, problemes en el manteniment i incompliment de les llistes de sol·licitants d’habitatge protegit. Aquests són alguns dels problemes a què s’enfronten ara els veïns de les quatre promocions d’habitatges socials de Barcelona que la Fundació Pisos de Lloguer, propietat del Consell Comarcal del Barcelonès, va vendre a un fons d’inversió voltor de Madrid. Els 300 pisos afectats tenen en comú que havien sigut inicialment 10HJ, pisos per a joves, però el 2009 l’Ajuntament va canviar la normativa i van passar a ser habitatges socials dotacionals. Les promocions estan situades al carrer Gran de la Sagrera, a la Travessera de les Corts, al passeig d’Urrutia i al carrer Manuel Sancho - avinguda Rio de Janeiro.

Fa un any, a aquests 300 veïns els van informar per carta que el nou arrendador era Colón Viviendas, una empresa de l’entramat d’Azora, un fons d’inversió conformat pel Banc Santander i Goldman Sachs. Es tracta dels mateixos compradors dels 3.000 habitatges públics de Madrid que van posar els llogaters contra les cordes i que van ser denunciats per frau a la mateixa ONU. El cas va acabar amb imputacions d’alts càrrecs polítics.

Les quatre promocions van ser construïdes per Regesa, l’empresa que depèn del Consell Comarcal del Barcelonès i que està en fallida. L’Ajuntament va cedir els terrenys a la Fundació del Consell Comarcal, que va adquirir la propietat dels edificis per a 75 anys. Durant aquest temps podia llogar les promocions a ciutadans que complissin els requeriments socials d’accés i sense variar-ne l’ús dotacional. Però l’any passat l’empresa privada Colón Viviendas va comprar el dret de superfície, després de guanyar un concurs públic al qual només es va presentar aquesta empresa, que ara explota i gestiona els quatre immobles. Els veïns estan pagant les conseqüències d’aquesta operació i reivindiquen que es garanteixin els seus drets. Per això, esperen que el nou govern d’Ada Colau prengui mesures per defensar l’habitatge públic de la ciutat.

Des que es va produir aquesta compra, les condicions dels veïns han canviat. Segons Elvira Juncosa, veïna del bloc afectat de Gran de la Sagrera, els contractes inclouen clàusules abusives que afecten el preu de lloguer i l’accés als habitatges amb incompliments de les llistes de sol·licitants. “Els veïns que fan un contracte nou s’apunten a la llista el mateix dia que signen el contracte”, denuncia Ismael Hernández, veí del bloc de Rio de Janeiro.

La llei d’urbanisme defineix els habitatges socials dotacionals com un sistema urbanístic públic destinat a satisfer les necessitats de determinats col·lectius. Aquests 300 habitatges estan, doncs, en una mena de llimbs: són socials, en teoria, però s’hi accedeix com si fossin de lliure mercat. De fet, ja han aparegut en anuncis de portals immobiliaris com Idealista. Els veïns han canalitzat les queixes a través de les entitats veïnals (FAVB), partits polítics i organismes de defensa dels ciutadans.

Més despeses de manteniment

Juncosa denuncia l’opacitat d’aquesta compravenda. Explica que en la carta que van rebre de Colón Viviendas s’informava els veïns que el traspàs de gestió no afectaria els seus drets com a llogaters. El cas és que arriben les primeres renovacions i s’observen molts canvis: es fan contractes nous de tres anys amb compliment estricte de la llei d’arrendaments urbans (LAU). El lloguer, fins que duri la qualifació d’HPO, només es pot incrementar per l’IPC. “Hi ha, però, moltes estratègies per apujar la part del lloguer no social”, denuncia Juncosa. Aquests increments, segons diu, són per exemple de 45 a 65 euros per unes despeses de manteniment que mai no s’han desglossat. Mireia Peria és una altra veïna afectada del bloc de Rio de Janeiro. Corrobora que els blocs tenen moltes deficiències i que mai s’han justificat les despeses de manteniment: “Hi ha moltes mancances en la neteja, portes que no tanquen, inundacions als aparcaments...” Ara per ara, el bloc en pitjors condicions és el de les Corts, on han caigut trossos de la façana. La resta d’edificis, segons Peria, presenten problemes de manteniment i mal funcionament de les plaques solars.

El contracte també obliga l’arrendatari a subscriure una pòlissa d’assegurança i es penalitza l’inquilí si finalitza el contracte de manera voluntària a raó d’un mes per any.

A més d’això, Juncosa recrimina que els nous inquilins es veuen obligats a agafar un pàrquing per poder llogar el pis. Segons diu, els veïns que només renoven aconsegueixen que l’aparcament no sigui obligatori però l’empresa continua suggerint als nous veïns aquesta possibilitat i prioritza l’entrada dels que sí que l’accepten. El preu de l’aparcament és de 120 euros, molt per sobre del preu de mercat. Les renovacions dels contractes en els blocs de la Sagrera i Urrutia també incorporen l’obligació de fer un aval bancari o una transferència a l’empresa. Segons Juncosa, això causa molts problemes als llogaters que van accedir als pisos amb Regesa i que, en el seu dia, no van haver de dipositar cap aval. Ara, en un mes, han de reunir uns 1.600 euros. El contracte també estableix que els pisos s’han de deixar en unes condicions que, en molts casos, no es corresponen a com es van lliurar (pintats de blanc i sense forats). El pis de l’Elvira, per exemple, l’hi van lliurar amb un forat al sostre.

La síndica dóna la raó als veïns

L’operació va arribar a la síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, que ha donat la raó als veïns i rebutja que es puguin establir determinades clàusules contractuals que desvirtuïn la finalitat social dels pisos o que es pugui augmentar el preu del lloguer. També diu que canviar-ne l’ús “suposa una vulneració de la normativa urbanística”. El Consorci d’Habitatge de Barcelona justifica que únicament s’ha transmès el dret de superfície i que el sòl continua sent municipal. Al·lega que aquests habitatges són dotacionals i, per tant, s’acullen a la normativa de lloguer a 25 anys. Això és així pel canvi de normativa que va fer l’Ajuntament sobre aquestes promocions, un canvi que obria la porta a la possibilitat d’una futura col·laboració público-privada.

Els afectats recriminen que l’Ajuntament tingués l’opció de compra dels pisos i no exercís aquest dret. A tot això, el Consorci defensa que aquesta compra no hagués suposat un augment del parc actual d’habitatge de lloguer social i, en un context com l’actual, admet que és necessària la col·laboració privada. El cas és que les administracions públiques han venut els drets de superfície de 75 anys reduint la funció social dels habitatges a 25 anys.

stats