La vaga mesura el rebuig a la llei Wert i les retallades

Barcelona.Mestres, professors i estudiants de tots els cicles educatius escenificaran la seva oposició a la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce) en la vaga estatal a l'ensenyament d'avui. L'aturada va ser convocada pels sindicats a escala estatal a l'inici de curs i, posteriorment, s'hi van afegir els catalans, des de CCOO fins a la UGT, l'USTEC, la CGT i la CSI-F. Alhora, ha rebut el suport del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) de Catalunya, que agrupa -a part dels sindicats- els estudiants, les associacions de pares i els moviments de renovació pedagògica. La jornada tindrà com a lema "Per un ensenyament públic de qualitat".

Ja fa dies que la comunitat educativa escalfa motors per a la vaga. Grups de pares i alumnes van fer acampades en algunes escoles el cap de setmana passat, i ahir els estudiants van fer les primeres mobilitzacions. Un total de 1.200, segons l'Ajuntament, i 5.000, segons els estudiants, van participar en la que es va dur a terme al centre de Barcelona, i prop d'un centenar a la de Tarragona. Avui tornaran a sortir al carrer en les mobilitzacions convocades arreu del territori. La de Barcelona serà a les 12.30 hores a la plaça Universitat. A Girona es durà a terme a partir de les 12.00 a la plaça Constitució, mentre que a Tarragona i Lleida es farà a les 18.00 a la plaça Imperial Tarraco i a la delegació d'Ensenyament, respectivament. Però quins són els motius que han portat la comunitat educativa a convocar la vaga?

Reforma imposada

Rebuig a la priorització del castellà que marca el ministeri

El principal motiu de la vaga és aturar la coneguda com a llei Wert, que ja està en la recta final parlamentària. De fet, per a la seva aprovació final només cal que el Senat hi doni el vistiplau. Ara bé, si el Senat accepta introduir alguna esmena, el projecte de reforma educativa haurà de tornar al Congrés perquè s'aprovi per segon cop. Són molts els punts que la comunitat educativa catalana rebutja de la llei Wert. El primer, la imposició del castellà com a llengua vehicular, tot i que el curs passat 332 centres d'educació primària ja van utilitzar-lo de manera parcial o total en la impartició de matèries no lingüístiques, cosa que representa un 14% del total d'escoles catalanes. A secundària ho van fer 127 centres, un 10,2% del total. El paper del català, doncs, serà simbòlic, perquè passarà a ser una assignatura de "lliure configuració autonòmica", com l'educació física. Un altre punt que rebutgen els sindicats i els estudiants és que l'Estat fixi el 55% dels continguts de les matèries troncals -entre les quals hi ha matemàtiques, història, geografia i llengua- i que obligui a fer proves de nivell -les anomenades revàlides- al final de cada cicle educatiu (s'abolirà la selectivitat). Per obtenir els títols d'ESO i batxillerat els alumnes hauran d'aprovar aquesta revàlida, i si suspenen l'última prova no podran accedir a la universitat. Finalment, la comunitat educativa també s'ha mostrat en contra que s'avanci l'edat per triar entre formació professional i batxillerat. L'elecció s'haurà de fer a quart d'ESO. A tercer, però, els alumnes amb dificultats d'adaptació ja es podran redireccionar cap a programes de formació professional bàsica.

La posició de l'Estat

El ministre Wert tira endavant la Lomce sense escoltar l'oposició

La Lomce passarà a la història per ser la primera reforma educativa de la democràcia -en total n'hi ha hagut set- que s'ha aprovat al Congrés sense cap mena de consens, només amb els vots a favor del Partit Popular. Durant tot el procés, el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, no només ha ignorat totes les aportacions, sinó que ha deixat clar que la llei tirarà endavant. Tot apunta, doncs, que la vaga d'avui tampoc el farà canviar de postura. De fet, el seu ministeri ja s'ha encarregat d'assegurar que el seguiment de la vaga que els estudiants ja van començar dimarts és "mínim". Ahir el va xifrar en un 18,8%, mentre que els sindicats asseguraven que va ser del 90%.

Tisorada catalana

Pagues extres, substitucions de baixes, sisena hora o plantilla

Fa tres anys que el sector educatiu pateix retallades. L'eliminació de la sisena hora i de les pagues extres, i l'augment d'alumnes per aula en són exemples. Aquest curs hi ha 20.000 alumnes més, tot i que el Govern ha mantingut el mateix nombre de professors, en total 63.962. Els sindicats, però, han prioritzat entre les seves reivindicacions aconseguir que es cobreixin les substitucions des del primer dia -no a partir del quinzè, com es fa ara-, que els professors substituts cobrin el mateix que la resta -en lloc del 85%- i, finalment, aturar el desenvolupament del decret de plantilles de la llei d'educació de Catalunya (LEC) impulsat pel Govern. Aquest decret preveu que els directors de les escoles i instituts puguin escollir fins a la meitat de la plantilla de professors segons els criteris del projecte educatiu del centre.

Assignatura pendent

Rebaixar el fracàs escolar, que se situa en un 32% a secundària

La Lomce ha posat en el punt de mira el conflicte lingüístic, quan en realitat el que cal és reduir el fracàs escolar, que és d'un 32% entre els estudiants de secundària catalans, lluny de la mitjana de la resta d'Estats de la Unió Europea, que és del 14%. Els experts alerten que l'excés de reformes educatives condicionen el futur dels alumnes. De fet, els resultats del primer informe d'avaluació de competències d'adults de 16 a 65 anys (PIAAC, en anglès), l'equivalent al PISA, ho evidenciava. Segons l'OCDE, els espanyols són els últims en matemàtiques i el penúltims en comprensió lectora entre 23 països.

Illes Balears

Bauzá diu que els contraris al TIL són minoritaris

El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, va assegurar ahir que els contraris al seu projecte educatiu basat en el trilingüisme "són minoritaris". Ho va dir en una roda de premsa conjunta amb el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, sobre les reformes en aquesta comunitat. González, que va explicar que s'havia introduït l'anglès en una prova pilot amb 26 centres, va dir que el més important "és tenir en compte els pares". "La seva col·laboració i opinió és fonamental i, per tant, se'ls ha d'escoltar", va afegir. Per a la vaga d'avui, el Govern Balear ha indicat als centres que els serveis mínims hauran de fer classes, a diferència del que passava durant les tres setmanes de la vaga indefinida, que l'Assemblea de Docents estudia reprendre.

País Valencià

Els estudiants valencians també escalfen motors

Els estudiants universitaris del País Valencià van escalfar motors ahir amb una manifestació pel centre de València en què van demanar la derogació de la Lomce i la dimissió del ministre Wert. També van criticar les retallades en les beques escolars. Avui els sindicats esperen una aturada total en l'ensenyament. Estan previstes dues manifestacions, una a les 12.00 h al campus de Blasco Ibáñez i una altra a les 18.30 h que coincidirà amb la convocatòria unitària a tot l'Estat. Els serveis mínims seran d'un professor per cada sis línies a primària i d'un professor per cada vuit línies a l'ESO.