JIHADISME

De la xivatada de l’operació Caront als papers del 17-A

Dos anys d’entrebancs estatals als Mossos en antijihadisme

Ahir havia de començar el judici pel cas Caront, una de les operacions antijihadistes més importants dels Mossos d’Esquadra, perquè tot indica que els implicats havien entrat en la fase d’idear un atemptat. Els acusats, els magistrats, la fiscal i quasi tots els lletrats estaven a punt, però la vista es va suspendre perquè faltava un advocat d’ofici designat fa una setmana -les detencions es van fer l’abril del 2015- que no havia rebut la data d’inici del judici. Li van haver de trucar i preguntar on era, informa Ot Serra des de Madrid.

Va ser una simple mostra de la ineficàcia de l’administració de justícia i el judici arrencarà finalment dilluns que ve. Però aquest cas és el que va marcar un punt d’inflexió en les traves que els cossos estatals han posat històricament a les investigacions antiterroristes dels Mossos. Els recels de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han anat creixent a mesura que les operacions de la policia de la Generalitat esdevenien més complexes. I en el cas Caront es va traspassar una línia vermella, perquè una xivatada de dos agents de la Policia Nacional a un confident va posar en guàrdia el grup investigat -tres membres del qual van fugir-, i en risc un agent dels Mossos infiltrat. La policia catalana va denunciar-ho a l’Audiència Nacional i els dos agents estatals van haver de donar explicacions, però van esquivar el càstig perquè van convèncer el jutge que havien ensopegat casualment amb la mateixa investigació que els Mossos i que se n’havien apartat de seguida. El tel prim de la confiança que podia quedar es va trencar definitivament.

El clima de desconfiança també s’ha expressat sempre en la falta de flux d’informació de l’Estat als Mossos, el cos que té la majoria de competències a Catalunya i capil·laritat sobre el terreny. I es va veure amb més claredat que mai arran del 17-A i del suposat avís previ a l’atemptat de Barcelona de la CIA. El Periódico va reflotar ahir la polèmica anunciant que els Mossos van intentar destruir a l’octubre la nota dels EUA, que deia: “Informacions no confirmades de veracitat desconeguda de finals del maig del 2017 indicaven que l’Estat Islàmic estava planificant cometre atemptats terroristes no especificats durant l’estiu en llocs plens de turistes a Barcelona, Espanya, concretament a la Rambla”.

La versió en paper, enviada a cremar

La versió en paper d'aquest text, que es conserva en versió digital als registres informàtics dels Mossos, era a la pila de caixes de paperassa que agents del cos portaven a la incineradora de Sant Adrià el 26 d’octubre, com fan rutinàriament dos cops l’any. Segons indiquen fonts del cos a l’ARA, les comissaries i unitats especialitzades van descartant documents que ja no necessiten en paper –de tot en queda una còpia digital– i cada sis mesos es recullen i es destrueixen de manera segura, per evitar que les dades que hi consten caiguin en mans inadequades: és per això que el trasllat a la incineradora el fan policies i no cap empresa de transport o un altre tipus de professionals. El cas és que en el control a què la policia espanyola té sotmesos els moviments de la policia catalana arran de l’1-O, agents estatals van interceptar aquell carregament del 26 d'octubre, i ahir es va filtrar que un dels documents que contenia era la famosa nota nord-americana. Com tota la resta de papers que es portaven a destruir, ara aquest paper és a l'Audiència Nacional.

La font, al consolat dels EUA

Però totes les fonts policials -de la Generalitat i de l’Estat- insisteixen que el text no aportava cap element útil per als investigadors. L’embolic es va originar a l’agost, quan El Periódico en va començar a parlar. La nota havia sigut entregada informalment als responsables d’informació dels Mossos per una font vinculada al consolat dels EUA a Barcelona: una font que no era de la CIA i que s’havia de protegir, no es podia identificar.

El Centre d’Intel·ligència contra el Terrorime i el Crim Organitzat estatal (Citco) també tenia la nota i també l’havia considerat de credibilitat molt baixa: tant, que no n’havia dit res a la policia catalana. La taula d’avaluació de l’amenaça terrorista es va reunir a finals de maig i a principis de juny. En una d’aquestes reunions, els Mossos no hi eren i el comentari breu sobre la nota ni tan sols es va fer constar en acta. A l’altra reunió, ni tan sols se’n va parlar.

La Rambla no era l'objectiu de la cèl·lula

I la clau del cas no era en aquesta nota, com es va comprovar quan es va desarticular la cèl·lula autora de l’atac, perquè els seus plans reals eren atemptar amb bomba en grans monuments, com la Sagrada Família, i l’atropellament de la Rambla va ser un pla B improvisat: va ser la sortida que van trobar quan es van quedar sense els explosius amb bombones de butà que preparaven a la casa d'Alcanar que va saltar pels aires en l'explosió accidental que la mateixa cèl·lula va provocar. Va ser allà, per cert, on va morir el líder del grup, l'imam de Ripoll Abdelbaki es Satty, que havia tingut contactes no aclarits amb el CNI.