Zona 30: una possible solució als problemes de convivència

L’Estat treballa per limitar la velocitat a tota la ciutat

El patinet elèctric, com altres nous vehicles de mobilitat personal, ha arribat a la ciutat abans que hi hagués una llei pensada només per a ells i, per tant, la normativa s’ha hagut d’anar adaptant a la realitat. A Barcelona, on el boom ha sigut important, l’Ajuntament va crear un marc normatiu per a aquests vehicles -va ser la primera administració de l’Estat a fer-ho- que va entrar en vigor el juliol de l’any passat.

Dos accidents mortals amb la implicació de patinets elèctrics, tots dos a Catalunya, han sigut el detonant definitiu perquè la direcció general de Trànsit (DGT) decideixi també regular-ne la circulació a tot Espanya. El 25 d’octubre passat una veïna de Sabadell va ser la primera víctima mortal coneguda després que un camió l’atropellés quan anava en patinet, mentre que el primer atropellament mortal per un patinet elèctric va transcendir el 29 de novembre. La víctima va ser una vianant de 90 anys i l’accident va tenir lloc a l’agost a Esplugues de Llobregat.

Un informe recent de la fiscalia amb dades de 44 policies locals comptabilitza 273 accidents registrats durant aquest l’any a Espanya amb patinets implicats i només dos amb víctimes mortals -tots dos de Catalunya-, però La Voz de Asturias certifica una tercera mort a la localitat de Niembro, després que una persona perdés el control d’un patinet elèctric.

Entre les mesures que el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha avançat, n’hi ha una que pot ser especialment rellevant per reduir riscos: limitar la velocitat màxima dins la ciutat a 30 quilòmetres per hora. “Això pot fer que ciclistes, patinets i cotxes convisquin en un mateix espai amb molt menys risc”, opina Ole Thorson, enginyer de camins i expert en mobilitat, que és més partidari d’aquesta solució que no pas de la construcció de més quilòmetres de carril bici. Així també s’esvairia el principal dubte dels usuaris del patinet elèctric: què s’ha de fer quan no hi ha carril bici i la vorera és estreta.

“Els patinets petits o menys potents potser no hi poden anar, a la calçada. N’hem d’acceptar alguns a la vorera”, afegeix Thorson, que creu que l’ordenança de Barcelona és força adequada. “S’ha de fer molta comunicació perquè els conductors comencin a entendre que la calçada no és només d’ells. Al final, els més agressius amb la resta d’usuaris són els cotxes”, sosté. Matricular alguns dels patinets i controlar la seva circulació mitjançant un registre són unes altres de les mesures proposades pel ministeri.

Sobre obligacions com l’ús de casc o altres restriccions, Thorson adverteix que “com que són un transport sostenible, s’entén que no se li posin gaires exigències que li poden ser incòmodes”, i defensa que és un punt que “s’ha de portar a debat”. Thorson, que es manifesta “en contra de regular-ho absolutament tot”, és partidari de millorar la visibilitat del patinet amb cintes reflectants i altres complements, però és contrari a haver d’obligar els usuaris a fer-ho.