Jordi Casabona, combinar ciència i poesia

Més enllà de la seva trajectòria com a epidemiòleg i expert en salut pública, és un lletraferit que s’ha atrevit a escriure poesia i narracions breus

Escriure més de 170 articles científics podria ser suficient per cobrir les ganes de redactar de qualsevol, però no va ser el cas de Jordi Casabona (Barcelona, 1957). Més enllà de la seva trajectòria com a epidemiòleg i expert en salut pública, és un lletraferit que s’ha atrevit a escriure poesia i narracions breus. La seva estima per la cultura catalana, però, va més enllà i l’any 2009 es va proposar revitalitzar La Massa, l’ateneu de Vilassar de Dalt fundat el 1880 i que estava a punt de tancar. Se’n va sortir i, després d’unes quantes vetllades musicals i literàries, ja n’ha cedit la presidència.

Això podria ser suficient per dedicar-li unes línies, però és precisament aquest vessant el menys conegut del personatge. Aquest activista cultural és també científic i, com ell mateix assegura, és la seva professió el que més l’estimula. La cultura és el plaer necessari, i el VIH el monstre al qual dedica els seus dies, des de fa dècades. Casabona va estudiar medicina a la UAB, la mateixa universitat on avui fa classes. L’any 1984 va aconseguir una beca Fulbright per fer un màster a Houston (Texas) sobre epidemiologia i això, juntament amb l’aparició dels primers casos de sida, va marcar la resta de la seva carrera. El 1987 es va incorporar a la Generalitat per crear el registre de la sida a Catalunya, dos anys després va marxar a Ginebra per treballar en el programa mundial de l’OMS contra la malaltia, i el 1990 va acceptar l’encàrrec de dirigir el programa català. Inconformista de mena, l’any 1995 va crear el CEEISCAT, un organisme que li permetia dotar de més contingut la seva feina i anar més enllà, lluny de la rigidesa de l’administració pública. I encara un cop més se’n va sortir amb els seus projectes, perquè el 2002 va organitzar a Barcelona juntament amb el doctor Josep Maria Gatell la cimera mundial de la sida. Hi van participar 18.000 persones, entre les quals Nelson Mandela i Bill Clinton -una foto al seu despatx ho recorda-, i amb els diners que van sobrar va muntar la Fundació Sida i Societat, una ONG que treballa a Guatemala atenent col·lectius de risc i fent prevenció comunitària.

Casat i pare d’una noia de 17 anys, admet que sempre ha treballat amb un “xip català”, des del 1979 quan era un metge en pràctiques i va enfrontar-se al director d’un hospital que es queixava perquè escrivia les històries clíniques en català, o més recentment quan algun representant del govern espanyol li ha recriminat la seva assistència a fòrums internacionals sobre el VIH fora de la delegació estatal, malgrat que és el coordinador d’alguns projectes europeus. “A vegades també trobo a faltar que les institucions d’aquí ens ajudin una mica més”, afegeix. L’inconformisme, a vegades, és el principal motor que permet seguir avançant.e

Les claus

Ha sigut pioner en la creació de sistemes d’informació sobre el VIH, molt lligats a la idea de la prevenció

Va estudiar als EUA i ha treballat per a l’OMS. També va crear una fundació per fer cooperació a Guatemala

El 1995 va crear el registre català del VIH (CEEISCAT) i el 2002 va organitzar la cimera mundial de Barcelona, en què van participar 18.000 persones, entre les quals Mandela i Clinton

El 1979 es va enfrontar a un director d’hospital que el criticava per escriure les històries clíniques dels pacients en català

Més continguts de

El + vist

El + comentat