Ripoll, pendents de la majoria absoluta

L’experiència dels últims mandats demostra que és molt possible que l’actual alcalde de Ripoll, Jordi Munell (CiU), només pugui mantenir el càrrec si revalida la majoria absoluta. De fet, en les tres últimes eleccions Munell ha encapçalat la llista més votada, però només ha pogut governar en aquest últim mandat gràcies als nou regidors assolits per CiU, que li proporcionaven la majoria absoluta. El 2003 l’hi va impedir el pacte entre ERC, PSC i ICV, i el 2007 l’acord entre ERC i PSC; durant aquells dos mandats l’alcaldessa va ser la republicana Teresa Jordà, que des del 2011 ocupa un escó al Congrés i optarà per cinquena vegada a liderar el consistori. Jordà ja ha anunciat que si accedeix per tercer cop a l’alcaldia no repetirà a Madrid. En cas que ni convergents ni republicans assoleixin la majoria absoluta, ERC podria pactar amb FEM Ripoll -una llista encapçalada per Anna Belén Avilés, que aglutina la candidatura unitària de PSC i ICV-, però l’escenari es torna més complex amb l’aparició de la CUP, que després d’un llarg debat assembleari concorre als comicis amb Santi Llagostera com a candidat. La cinquena formació en discòrdia, PxC, confia que, si obté representació al consistori, el seu candidat, Pep Sort, no renunciarà a les sigles del partit a mig mandat, com va fer Xavier Fernández el 2013.

En una població amb tanta tradició industrial com la capital del Ripollès, no és estrany que el gran debat polític del mandat hagi girat a l’entorn del desenvolupament urbanístic de l’antiga fàbrica de la Preparació Tèxtil, “la transformació urbana més destacada d’aquest segle a Ripoll”, afirma Munell. El projecte haurà de ser executat pel pròxim Ajuntament, i preveu habitatges i un espai comercial i de serveis. Jordà denuncia que CiU ha modificat un gran conveni urbanístic per facilitar la implantació d’un Mercadona “i fer-se pagar el que ells anomenaven Recinte Firal i que acabarà sent una pèrgola esquifida”. “El model de poble és improvisat”, lamenta. ERC i CiU sí que estan d’acord, però, en la necessitat de promoure sòl industrial.

Més continguts de

El + vist

El + comentat