Societat 04/07/2015

Pròxim objectiu de Colau: reduir les terrasses

El govern vol revisar l’ordenança per combatre l’ocupació massiva de taules al carrer i per “recuperar” l’espai públic

Núria Martínez
3 min
La rambla del Poblenou, a dalt, i l’avinguda del Paral·lel, en el punt de mira  per la presència de terrasses.

Tal com prometia al programa electoral de Barcelona en Comú, l’alcaldessa Ada Colau va anunciar dijous la suspensió de llicències turístiques durant un any a tota la ciutat. El govern ja va anunciar el primer dia que el seu pla de xoc se centraria en la revisió del model turístic i la lluita contra els desnonaments i la pobresa infantil, entre d’altres. En un altre ordre de prioritats, el model de terrasses és un dels melons que vol obrir l’executiu de Colau com més aviat millor. “Volem posar la via pública al servei del vianant i, per fer-ho, és clau la regulació de les terrasses”, apunten a l’ARA fonts de l’àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, que lidera Janet Sanz.

En aquest sentit, les mateixes fonts asseguren que revisaran “a fons” l’ordenança de terrasses vigent per decidir quines actuacions cal dur a terme per evitar “una ocupació massiva” de l’espai públic. D’entrada, avancen que per garantir “la utilització correcta” de l’espai públic seran “molt exigents” amb el compliment de la normativa i de les característiques que determinen com han de ser els elements de les terrasses. “Avui dia hi ha aspectes que s’estan incomplint i serem inflexibles en aquest sentit”, sentencien les fonts municipals. Davant les intencions del govern municipal, el president del Gremi de Restauració, Roger Pallarols, expressa que actualment no poden dir que “hi hagi una situació de conflicte” amb l’executiu i afegeix que no té cap dubte que arribaran a una entesa. “Fins ara han fet determinades manifestacions sobre altres temes, però després s’ha imposat el pragmatisme”, considera Pallarols. El gremi va començar dijous els contactes amb el comissionat de Comerç i aquesta setmana iniciarà la ronda amb els regidors corresponents.

Pallarols recorda que les terrasses s’han convertit en els “salvavides” de molts negocis i afegeix que en molts casos són “l’element clau” perquè surtin els números. “Volem que les terrasses siguin compatibles amb altres usos de la ciutadania, però que ho siguin també amb la quantitat de llocs de treball que representen ara”, reclama. Pel que fa a les ordenacions singulars, el govern apunta que vol incloure els veïns en el procés de definició de la normativa pròpia de cada zona. “En cap cas pot ser una normativa arbitrària, sinó que s’ha de tenir en compte des del primer minut la visió dels veïns”, defensen les mateixes fonts. El president de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), Lluís Rabell, considera que cal trobar “un equilibri” i afegeix que la regulació de les terrasses serà una de les principals disputes del pròxim mandat. El fet que hagin proliferat a les places i carrers de Barcelona ha posat en peu de guerra els veïns de diferents barris, que demanen la “recuperació de l’espai per a l’ús ciutadà”.

Rambla del Poblenou i carrer Blai

Un dels punts de la ciutat en què s’ha centrat la lluita pro reducció de les terrasses és la rambla del Poblenou. El passeig està afectat per una suspensió de llicències d’activitat pública que s’acabarà al mes de setembre. Actualment hi ha 53 terrasses al llarg d’aquesta artèria. “Estem treballant en la proposta d’ordenació singular i volem que es garanteixin els drets dels veïns”, explica Pere Nieto, membre la plataforma Fem Rambla. En aquest sentit, reclama l’aplicació d’un pla d’usos perquè creu que la proliferació de l’hostaleria va “en detriment d’altres negocis” i considera que això està causant que molta gent marxi del barri. Fem Rambla ja ha tingut una primera reunió amb el govern i, segons apunta Nieto, “hi ha predisposició” per tirar endavant el pla d’usos.

Al mes de maig, l’Ajuntament va anunciar l’ordenació singular del carrer Blai. Hi preveia un màxim de 37 terrasses i 148 taules, amb un màxim de quatre taules per establiment. “El carrer Blai és un exemple de com una victòria veïnal pot esdevenir amarga: hem transformat el carrer en una zona per a vianants i hem canviat els cotxes per convertir-nos en una macroterrassa”, lamenta el president de la FAVB, que també considera que el carrer Blai és un dels punts de la ciutat més afectats per la problemàtica de les terrasses. “El govern municipal haurà de buscar consens, però haurà d’actuar”, sentencia.

stats