Si bé assumim que la curiositat humana no té límits, calen persones com Patricia Yang per recordar-nos-ho. A l’enginyera mecànica de l’Institut de Tecnologia de Geòrgia una pregunta la corsecava. Segurament, a mitja nit es llevava de cop, presa de l’angoixa i amarada de suor freda, mentre balbucejava entre sanglots la pregunta que li martellejava les neurones: “Per què els uombats fan caca en forma de cub?!”
Sembla una banalitat, però es tracta d’excrements amb una forma única a la natura, i com es creen no és una qüestió trivial: ¿es deuen a la forma de digerir dels uombats o és que aquests animals tenen un anus més quadrat que l’esquena de Schwarzenegger? Per treure l’entrellat del misteri, Yang va estudiar els intestins dels uombats. Aconseguir budells frescos d’un marsupial australià protegit no és tan fàcil com anar a la Boqueria de Sidney i demanar-los, però -i aquí la cosa ja bizarreja - va poder aconseguir-ne dels uombats tasmanians sacrificats després de ser atropellats per cotxes.
Analitzant-los, va descobrir que la merda és líquida fins a l’últim tram de l’intestí, on se solidifica i pren aquesta forma cúbica. Està clar: el responsable és aquest últim 8% de tracte intestinal! I la clau és que les parets d’aquest tros, on ja es veu la llum al final del túnel, són capaces de canviar la seva elasticitat.
L’explicació ens ha retornat a la infància. No, no tenim experiències amb anus uombàtics, no patiu. Ens ha recordat la megabola de plastilina que fèiem a l’escola i que, a còpia de llançar-la contra la taula, prenia una forma ortoèdrica. És just el que fa el recte dels uombats. Potser a això es referia el professor argentí que un cop ens va dir que ens comportàvem “ como el orto ”.
La curiositat ens empeny amb força i sempre hi haurà incògnites per resoldre. Per exemple: per què quan diem la paraula uombat és impossible no pensar en King Africa?
